Resultats de la cerca

El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…

Situació Aspecte de Lo Fòrt, on es conserven murs de l’antic castell en bona part aprofitats per les cases que s’hi construïren més tardanament ECSA - A Roura La vila de Caudièrs de Fenolhet és situada sobre la riba dreta de la Bolzana, al N de la comarca El seu terme municipal limita amb la vall de la Santa Creu Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′52″ N - Long 2° 22′37″ E Caudièrs de Fenolhet és a uns 11 km a l’W de la vila de Sant Pau de Fenolhet per la carretera D-117 PP Història El lloc de Caudièrs és mencionat en la documentació des de l’any 1011, car en una butlla atorgada pel papa Sergi…

Enclou quatre enclavaments del municipi de Xàtiva en canvi, pertanyen a Llanera set petits enclavaments a la Foia de Cerdà, un a la Plana i l’anomenat Xarrant Una tercera part del territori és ocupada per matollars La resta es divideix entre el secà 300 ha, destinat a vinya, garrofers, oliveres i ametllers, i el regadiu 200 ha, destinat a tarongers 125 ha, hortalisses i tabac 20 ha Els darrers anys hi ha hagut un increment de l’activitat industrial i de la construcció El poble 1 030 h agl 2006, llanerins 139 m alt és al llarg de la carretera i antic camí ral de València al port d’Almansa…

L’actual castell de Sornian, al centre del poble del mateix nom, és una construcció essencialment dels segles XVI i XVII, molt transformada per la construcció d’habitatges al seu interior Tanmateix, sembla probable que sigui el successor d’un de més antic, alt-medieval El lloc de Sornian, a la riba esquerra de l’Adasig, un afluent de l’Aglí, és conegut des de l’any 950, en què en una butlla el papa Agapit II confirmà al monestir de Sant Miquel de Cuixà un alou que tenia a Sornian Al segle XII apareix consignada la família Sornià, senyors o castlans del lloc, vassalls dels vescomtes de …

Situació i presentació Es troba al sector occidental de la Plana de Vic, de la qual el separa la costa o cinglera que fa d’espona, i s’estén vers l’W per l’altiplà del Lluçanès i vers la depressió d’Alboquers, al S El terme, allargassat, limita al N amb Sobremunt Lluçanès, a l’E amb Santa Cecília de Voltregà, Gurb, Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i a l’W amb l’enclavament de Muntanyola Osona, amb Oristà i Olost Lluçanès Drenen les terres del terme la riera de Sant Joan, la riera de Sant Bartomé, el torrent de Font Salada i la capçalera de la riera d’Olost…

Situació El poble de Sant Feliu d’Amunt és prop de la riba esquerra de la Tet, entre el riu i la carretera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 19,8” N - Long 2° 43’ 24” E Per anar-hi des de Perpinyà, cal agafar la carretera N-116 en direcció oest, i després d’haver fet un recorregut de 14 km s’arriba just al peu del poble PP Història Els dos pobles de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall degueren formar-se a l’entorn d’una església primitiva dedicada a sant Feliu, de la qual avui es desconeix totalment l’emplaçament És curiós que actualment cap de les dues esglésies parroquials d’aquests…

El terme, a ponent del coll de la Batalla, ocupa els vessants meridionals de la serralada divisòria entre les conques de la Tet i de l’Aglí El terme és drenat per la riera de la Craberissa, afluent de la Tet Hi ha restes d’alzinar, brolla i pasturatges La sequedat de les terres explica el predomini de la vinya 533 ha La població es mantingué relativament estable al segle XIX, sempre per damunt dels 400 h al començament del segle XX continuà l’estabilitat, fins i tot amb tendència a l’augment, però a partir del 1936 començà a minvar, i restà reduïda a 310 h el 1962 i a 262 h el…

Vídua de Berenguer d’Abella 1374, del qual tingué un fill, Nicolau d’Abella, visqué a la cort dels ducs de Girona Joan i Mata, els quals pactaren el seu matrimoni amb Francesc de Perellós 1376 Ambdós foren llargament afavorits pel duc i la nova duquessa Violant de Bar obtingué per compra els alous de Folgueroles, Sant Martí de Riudeperes, Sant Pere de Riudevitlles, Terrassola, Santa Fe, la Granada i rendes a Vic 1381-82, i per raó d’un préstec fet al duc, aquest li vengué el mer i mixt imperi de Banyoles, Crespià, Flaçà, Mollet, Camós, Cartellà, Llorà, Sant Martí de Llémena, Viladasens i…

L’any 1223 lluità al servei del comte de Rosselló Nunó Sanç contra Guillem de Montcada, en defensa de Perpinyà, i el 1229 es destacà en la conquesta de Mallorca Adepte del catarisme, detingut per la inquisició i condemnat, només aconseguí d’escapar-se'n gràcies a l’ajut de poderosos amics rossellonesos Fins el 1246 no obtingué del bisbe d’Elna l’absolució, confirmada per Innocenci IV el 1247, a instància del rei Jaume I Tanmateix, no abandonà la seva ideologia Des del 1242 prengué a les seves mans el govern del vescomtat de Fenolleda, en nom de l’hereu Hug de Fenollet Els…