Resultats de la cerca

Es formà a Barcelona, a Llotja després de fer algunes exposicions personals i collectives, el 1945 anà a París, becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat Exposà i treballà amb el grup Présence de l’Homme Posteriorment s’installà a Brusselles La seva pintura és de caràcter postimpressionista, intensament colorista, i cerca en la força cromàtica el mitjà més directe de comunicació Lligat a l’avantguarda dels anys cinquanta, es mantingué dins el mateix to de creació plàstica

Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a  Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a  L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a  Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…

Visqué a Cuba, a Barcelona, a l’Escala i a Cabrera de Mar, on establí la seva residència els darrers anys de vida En l’àmbit artístic és conegut, fonamentalment, per la participació en dues exposicions que han esdevingut episodis fonamentals de les avantguardes a Catalunya “Tres escultors que presenta ADLAN” 1935 i la del Grup Logicofobista 1936 El seu treball s’ha pogut veure en múltiples exposicions collectives referides a aquesta època i està present a les sales d’exposició permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya Això ha suposat reconeixement i visibilitat, però ha centrat el…

El seu pare, organista a Sitges, l’introduí en el món de la música Entrà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Manuel Maria Guzmán i posteriorment, ja a Barcelona, amplià els seus estudis amb mestres com ara E Morera Organista de l’església de Pompeia de Barcelona a partir del 1911, fou fundador de l’Orfeó Pompeia de Gràcia i, a la fi de la Guerra Civil, de la Coral de Barcelona Exercí també la docència i fou professor de solfeig a l’Acadèmia de Música Ainaud i, després, a l’Escola de Música de Barcelona en les disciplines de conjunt vocal i instrumental Fou notable la seva tasca…

Amb la Societat Esportiva de Pesca Marítima de Cubelles, assolí dues medalles d’or 2004, 2009, dues de plata 2006, 2007 i una de bronze 2005 en els Campionats d’Espanya de clubs Disputà quatre Campionats del Món amb la selecció estatal Es proclamà campió d’Espanya amb la selecció catalana 2009, amb la qual també guanyà tres medalles de plata 2010, 2011, 2012 i dues de bronze 2007, 2008 d’àmbit estatal El 2012 conquerí el Campionat d’Espanya de duos de l’especialitat

Format al Club Patí Sitges, la temporada 2000-01 jugà al Club Patí Calafell El 2004 fitxà pel Club Patí Vilanova, amb el qual debutà a l’OK Lliga i guanyà una Copa de la CERS 2007 La temporada 2010-11 tornà al CP Sitges

Membre del Centre Excursionista del Penedès i del Centre Excursionista de Catalunya, en el qual exercí com a vicepresident primer, formà part del grup de pioners catalans de l’himalaisme participà en l’expedició penedesenca al Tukuche 1987, un parell de vegades a l’Everest 1983, 1985, una expedició amb Conrad Blanch al Gasherbrum II 1980, un intent fallit al K2 1988 i l’ascensió al Broad Peak amb Carles Vallès, pel costat del Pakistan 1988 En l’àmbit de l’esquí de muntanya, ha realitzat travesses, ascensions i curses pels Pirineus, els Alps i l’Himàlaia És jutge àrbitre d’esquí de muntanya de…

Formada al Club Natació Sitges i Club Natació Vilanova, fou nou vegades campiona d’Espanya júnior en 200 i 800 m lliure entre el 1993 i el 1994 L’any 1993, fou recordista estatal de 14 anys en 200, 400 i 800 m lliure, i rebé un beca per entrenar-se al CAR de Sant Cugat El 1995 ingressà al Club Esportiu Mediterrani i es proclamà campiona absoluta de Catalunya de 400 m lliure 1995 i 800 m lliure 1995, 1996 En l’àmbit estatal aconseguí dos subcampionats absoluts, el de 800 m estiu del 1995 i el de 400 m hivern del 1996

Membre del Club Nàutic Sitges, fou campió d’Europa de catamarà hobie cat 18 F 1996 i campió del I Obert d’Espanya hobie cat 18 F 1997 Dedicà dos anys de la seva vida a navegar al voltant del món

S’inicià en la pesca a la Societat Esportiva de Pesca Marítima Sitges Fou campió d’Espanya individual 2007 i medalla d’argent 2009 També aconseguí dos bronzes 2007, 2008 i un argent 2011 amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques Amb el seu club, fou argent 2007 i or 2009 en els Campionats d’Espanya de clubs En els Campionats Mundials ha guanyat una medalla de bronze 2010 i una d’argent 2011