Resultats de la cerca

De tipologia i pes molt variables entre nou grams i sis, portava el bust del rei, i al revers, la creu de Jerusalem i, més tard, un escut partit amb les armes de Sicília i de Jerusalem

Predicà a Jerusalem en temps del rei Josies, abans de la reforma promoguda per aquest 640-622 aC El corresponent llibre de Sofonies , que potser no és íntegrament de la seva mà, es redueix a tres breus capítols s’obre amb unes amenaces a Jerusalem i amb una crida a la conversió hi segueixen altres amenaces a pobles estrangers i, de nou, a Jerusalem l’anunci que hi és fet del “dia de la ira de Jahvè” fou interpretat a l’edat mitjana com un anunci del judici final i es clou amb les promeses que el Senyor deixarà en el país una resta, un poble pobre i humil…

Això implicava que els conversos de la gentilitat havien de passar primer per la circumcisió Aquesta actitud, defensada per Jaume, cap de la comunitat de Jerusalem, topà amb la forta resistència de Pau, i donà lloc al concili de Jerusalem, relatat pel llibre dels Actes dels Apòstols Els dissidents es refugiaren amb Simó, successor de Jaume, pels volts de Jerusalem Posteriorment a la dispersió dels jueus, se'n coneixen dues sectes, els jesseus i els ebionites , que professaven unes mateixes doctrines i actituds, però aquests darrers practicaven, a més,…

Fill d’Antíoc III, succeí Seleuc IV Els seus esforços d’hellenitzar l’Orient tot impulsant una colonització de grecs a Jerusalem, Tars i Ecbàtana l’enfrontaren amb la mentalitat oriental dels seus súbdits Aquest enfrontament es palesà en la revolta dels macabeus i l’alliberament de Jerusalem per aquests

Densament poblada des del 3100 aC, fou abandonada el 1570 aC, i no fou iniciada una nova ocupació de la ciutat fins el 1350 aC A l’època de Josuè formava part d’una tetrarquia hevea Sotmesa pels israelites, fou incorporada al territori de Benjamí

Fill del conestable Guiu de Xipre, succeí el seu oncle Enric II Aconseguí de restablir l’autoritat reial sobre els barons feudals El 1343 impulsà l’aliança amb el papat, Venècia i els cavallers de Rodes, i prengué Esmirna als turcs

D’una família sacerdotal resident prop de Jerusalem, encara jove se sentí cridat al ministeri profètic, l’any 13 del regnat de Josies 627 aC La seva activitat profètica durà fins després de la destrucció de Jerusalem 586 aC Sovint malvist, perseguit i amenaçat de mort, fou obligat finalment a emigrar a Egipte, on degué morir

Balduí I fou elegit rei de Jerusalem el 1100, i el succeí com a comte d’Edessa el seu cosí Balduí II du Bourg 1100-18, el qual, en esdevenir també rei de Jerusalem, el cedí al seu cosí Joselí o Joscelí I de Courtenay 1118-31 i al seu fill Joscelí II 1131-44 El 1144 fou conquerit pel soldà de Mossul ‘Imād-al-Dīn Zinkī

Els Brienne foren vassalls dels comtes de Xampanya Destaquen Joan I de Jerusalem mort el 1237, rei de Jerusalem i coemperador de Constantinoble El seu fill Alfons de Brienne mort el 1270 fou tronc de la branca dels comtes d’Eu i de Guines Gualter o Gautier III mort el 1205, comte de Brienne, fou comte de Lecce i príncep de Tàrent 1200, i pel matrimoni 1198 amb l’hereva del rei de Sicília portà el títol de rei d’aquest país El seu fill Gualter IV el Gran mort el 1251, comte de Brienne, fou també comte de Jafa i governador de Jerusalem El seu net Hug mort…

Jerusalem, que havia collaborat amb Egipte, enemic de Babilònia, caigué en mans de Nabucodonosor el 597 aC i l’any següent foren deportats a Babilònia els prínceps i una gran part del poble hebreu El 587 Jerusalem, que s’havia revoltat, tornà a caure i es produí una nova deportació en massa El 538 aC Ciros permeté el retorn als exiliats, però només un petit nombre tornaren a la terra d’origen i la majoria continuaren a Babilònia, tot mantenint la cultura hebrea