Resultats de la cerca

Alumne d’ASegovia, destacà molt jove per la gran qualitat de les seves interpretacions El seu repertori inclou tant peces clàssiques com contemporànies, i són notables els seus duos de guitarra amb JBream Ha fundat i dirigit diversos grups instrumentals, com ara Sky 1979-84 i Attacca 1991

És autor de la banda sonora de la majoria de les pellícules de SSpielberg, entre les quals Jaws 1975, ET 1981 i Schindler's List 1993, guardonades amb l’Oscar, Jurassic Park 1993, The Lost World Jurassic Park 1997, Amistad 1997, Saving Private Ryan 1998 i AI 2001 Destaquen també les collaboracions amb altres directors en films com N Jewison Fiddler on the Roof , 1969, G Lucas Star Wars 1977 Star Wars Episode I-The Phantom Menace , 1999, les dues primeres guardonades amb l’Oscar, R Neame The Poseidon Adventure, 1972, R Donner Superman , 1978, O Stone JFK , 1991 i Nixon , 1995, BLevinson…

Formà part de l’oposició democràtica al parlament, i fundà el periòdic North Briton Adquirí una gran popularitat amb motiu d’un procés per atacs a la política autoritària de Jordi III, però fou absolt Més tard, tanmateix, hagué d’exiliar-se a França 1764 Tornà l’any 1768, i després de guanyar diverses eleccions, que foren anullades, i de produir-se alguns aldarulls, pogué reincorporar-se al parlament 1774, on intervingué a favor de les colònies americanes

Actuà al servei de la família Kytson a Hengrave Hall Suffolk Compongué alguns motets religiosos i música instrumental, però la part més significativa de la seva producció són els seus madrigals, publicats en dos reculls 1598-1609, i especialment The Lady Oriana 1601

Molt vinculat als corrents iconològics i d’història de la cultura del Warburg Institute i del Courtauld Institute of Art, de Londres, ensenyà a diverses universitats angleses i nord-americanes abans de ser nomenat professor del Departament d’Art de la Universitat de Londres 1965-90 Investigà especialment entorn dels grans problemes formals i històrics del gòtic i del Renaixement italià Art and Architecture in Italy, 1250-1400, 1966 Duccio , 1977 La seva aportació fonamental és The Birth and Rebirth of Pictorical Space 1957, obra en què, arran de les investigacions d’Erwin Panofsky, addueix…

Rebé solament una educació elemental, i treballà com a miner fins a 32 anys Fou membre del consell del Lanarkshire i regidor de Glasgow 1912 pel partit laborista Quan James Ramsay Mac Donald formà el primer govern laborista de la història d’Anglaterra Wheatley fou un dels seus ministres 1924 Aquest govern fou derrotat a les eleccions generals d’octubre del mateix any

Format a la Charterhouse School de Londres 1714-19 i al Christ Church College d’Oxford 1720-25, fou ordenat de diaca 1725 i de prevere 1728 Anà de missioner a Geòrgia, EUA 1735, però aviat en tornà frustrat La influència de l’església moraviana germà bohemi i la lectura del prefaci de Luter al seu comentari a l’epístola de sant Pau als romans canviaren la seva vida 1738 A partir d’aleshores es dedicà a predicar al poble, que s’aplegava a les esglésies i al camp Fou ajudat en aquesta tasca pel seu germà Charles i pel predicador George Whitefield Viatjà per tot el Regne Unit anunciant “la…

La seva vida és pràcticament desconeguda Autor cert de les tragèdies The White Devil, or the Life and Death of Vittoria Corombona 1612 i The Duchess of Malfi 1623 i de la comèdia The Devil’s Law Case 1620, la resta de la seva producció es redueix a collaboracions amb altres dramaturgs, com WRowley, TDekker, THeywood, etc Autor desigual, les seves obres ofereixen alguns moments força reeixits, que en fan un dels principals autors del període elisabetià

Començà associat amb HRepton, especialista en jardins, i construí diverses cases inspirant-se en els cottages i en els estils clàssic i gòtic la seva casa d’East Cowes, 1738 la de Caerhayes, 1818 Protegit pel príncep de Galles, el futur Jordi IV, a Londres urbanitzà el Regent's Park i la Regent Street D’ell és també el Royal Pavillon de Brighton 1815-25

Fou un dels organitzadors i participants de la gran expedició del Challenger , que recorregué l’Atlàntic i el Pacífic des del 1873 fins al 1876 i obtingué valuoses informacions dels fons marins, com també de la fauna i de la flora de les regions estudiades Hom li deu la publicació en 50 volums del Report on the Scientific Results of the Voyage of HMS Challenger, fonament de l’oceanografia moderna, i The Depths of the Oceans 1912, en collaboració amb JHjort