Resultats de la cerca
Es mostren 3680 resultats
seed
Usuari d’una xarxa d'igual a igual que proporciona continguts, generalment multimèdia, per a compartir entre els usuaris de la xarxa.
En una xarxa P2P, les seeds ‘llavors’ representen el nombre d’usuaris que, simultàniament, descarreguen continguts i comparteixen el que ja han descarregat
nap
Conreu de naps
Rasbak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de fins a 150 cm d’alçària, d’arrel carnosa, de fulles basals lirades i glauques, de flors grogues en inflorescències racemoses i de fruits en siliqua proveïda de bec.
Les arrels nap són comestibles i farratgeres, i les llavors són oleíferes El seu conreu, molt antic, és estès a totes les regions temperades
uabaïna
Bioquímica
Glucòsid cardíac que inhibeix el transport actiu del sodi catalitzat per la Na/K-ATPasa.
És d’acció semblant a la digitalina i hom l’extreu de les llavors de Strophantus gratus És coneguda també com a estrofantina G
gira-sol
gira-sol
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, d’1 a 3 m d’alt, d’arrel fibrosa, de fulles alternes, grosses, cordiformes i dentades i de capítols de fins a 40 cm de diàmetre, amb les lígules grogues.
Procedeix de Mèxic, però el conreu és estès per totes les regions temperades Les llavors forneixen un oli de cuina excellent i són comestibles
capoquer
Botànica
Arbre de la família de les bombacàcies, d’uns 30 m d’alçària i d’un brancatge molt desenvolupat, estès per totes les zones intertropicals, bé que originari d’Amèrica.
El fruit dóna el capoc, i de les llavors hom extreu un oli que té aplicació en la fabricació de sabons i en alimentació
cargolí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, que ateny fins a 6 m d’alçada, amb fulles compostes de folíols ovats i acuminats, semblants als de la mongetera, flors oloroses blanques o grogues, d’ales rosades o tirant a lila, estendard contort i carena cargolada en espiral de 4 a 5 voltes.
Els llegums són grossos uns 15 cm, i les llavors, com mongetes globuloses i brunes És originària de la part tropical d’Amèrica del sud
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups
gaiol
Botànica
Planta repent, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges i branques prostrades, herbàcies, simples o poc ramificades, amb 1-3 ales foliàcies enteres, constrictes als nusos; les fulles són poques i petites, el·líptiques, glabres per sobre i pubescents per sota; les flors, grogues, són disposades en raïms terminals.
Creix en landes i pastures de l’Europa mitjana, en sòls de tendència àcida Les flors són considerades laxants i diürètiques, i les llavors, emètiques
sliwowitz
Alimentació
Aiguardent obtingut a partir de prunes fermentades, originari dels Balcans (del serbocroat šljiva, ‘pruna’).
Hom empra els fruits juntament amb algunes llavors i això fa que tingui un petit contingut en àcid cianhídric, que li dóna un típic tast amarg
repòs
Biologia
Botànica
Alentiment o cessació del creixement de les plantes en èpoques desfavorables, a causa del fred o la manca d’aigua.
Les llavors romanen en repòs o letargia fins al moment de la germinació i les gemmes, fins que despunten a la primavera o en època favorable