Resultats de la cerca

Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…

Es formà en el Club Hoquei Lloret, i debutà a la màxima categoria amb el Club Patí Tordera 1994-98, amb el qual fou dues vegades subcampió de la Copa de la CERS 1995, 1996 Jugà en el Club Patí Voltregà 1998-2002, equip amb què guanyà una Copa de la CERS 2002 i fou subcampió d’aquesta competició 2000 i de la Copa del Rei 2000, 2001, el Blanes Hoquei Club 2002-06 i el CH Lloret 2006-11, on es retirà després d’assolir un altre subcampionat de la Copa de la CERS 2009

Format al Club Hoquei Lloret, jugà amb aquest club i el CHP Blanes a la divisió d’honor, tot i que destacà com a entrenador Al final del 1999 fitxà pel Blanes com a ajudant i passà a ser-ne el primer entrenador el 2001 Aquell mateix any guanyà la Copa del Rei, primer títol en la història de l’entitat Posteriorment fou entrenador del Mieres asturià i segon tècnic del Lloret i del Reus, amb el qual va guanyar la seva segona Copa del Rei 2006 També formà part del cos tècnic de la Federació Catalana de Patinatge i entre el 2007 i el…

Defensa format al Club Hoquei Lloret, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 2002-03 Des de la temporada 2006-07 juga al Club Patí Vic, amb el qual ha guanyat dues Copes del Rei 2009, 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2010, 2011 i també ha disputat dues finals de la Copa d’Europa 2009, 2010 Conquerí tres Golden Cup 2004, 2005, 2009 amb la selecció catalana, i la Copa de les Nacions de Montreux 2005, amb l’espanyola

Formà part de la Unió Republicana des del 1903 i, després de crear el grup de Fraternitat Republicana 1903 a Cornellà de Llobregat, organitzà el partit a Lloret, on també impulsà una escola horaciana El 1909, implicat en els fets de la Setmana Tràgica, s’exilià a l’Argentina Fou regidor deLloret en 1914-17

Membre del Club Atletisme Lloret la Selva, fou internacional en un Mundial juvenil 2001 i en un europeu júnior 2003 Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 2011 i de 3000 m llisos en pista coberta 2011, i d’Espanya en 3000 m obstacles 2010, 2012, 2013 Competí en tres Mundials 2009, 2011, 2013, en l’europeu de Barcelona 2010 i en els Jocs Olímpics de Londres 2012

Format al CH Lloret, la temporada 2008-09 fitxà pel FC Barcelona, on jugà durant dos anys en l’equip júnior i guanyà la Copa Intercontinental 2008, la Copa d’Europa 2010, la Copa Continental 2008, l’OK Lliga 2009, 2010 i la Supercopa d’Espanya 2008 Després marxà un any al CE Vendrell i més tard fitxà pel CP Vic 2011-16, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2015 Posteriorment jugà amb el Porto 2016-19, amb el qual guanyà la Lliga portuguesa 2017, 2019, la Copa de Portugal 2017, 2018 i la Supercopa de Portugal 2017, 2018, 2019 Des del 2019 jugà amb el …

Té l’origen en el Trofeu Montbarbat de fotografia de muntanya organitzat per primera vegada el 1997 pel Centre Excursionista deLloretdeMar i en l’exposició corresponent, que amb els anys cresqué i obtingué renom internacional L’any 2008 canvià el nom per la denominació actual Celebra anualment el festival a l’octubre, en el qual es lliuren els premis en diverses categories premi beca WWF, premi d’honor, premis joves, etc i especialitats muntanya, paisatge, món vegetal, natura, denúncia ecològica, etc, i s’exposen…

L’església, romànica, fou l’antiga parròquia de Sant Romà deLloret, traslladada el 1522 vora la mar

El 1905 interpretà Terra baixa, Mar i cel i Sol, solet , d’Àngel Guimerà A Madrid, féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza, amb la qual actuà també a Barcelona Anà a Amèrica, on fou director del Teatro Nacional de Montevideo, i actuà a diverses ciutats argentines Féu noves temporades a la península Ibèrica amb Enric Borràs Teatre Català de la Comèdia, 1936-37, i tornà a Buenos Aires