Resultats de la cerca

Deixeble del seu germà Jean-Baptiste, gravador, i del també gravador Luigi Calamatta a Brusselles Treballà amb l’escultor Charles-Auguste Fraikin A vint anys exposà l’escultura La guirlande , però s’orientà de seguida cap a la pintura Fou deixeble de Navez i amic de Charles De Groux Centrat en la temàtica religiosa, amplià des del 1870 el seu camp a d’altres temes, en especial la pintura d’història Enviat pel govern a copiar el Davallament de Pieter de Kempeneer a Sevilla, hi pintà escenes populars Tornà a l’escultura el 1855 exposà a Anvers i a Brusselles i, el 1886, presentà a París Le…

Estudià a Madrid, Oxford, Lovaina i París Doctor en dret, lletrat del consell d’estat i secretari general tècnic del ministeri de justícia, intervingué de manera directa en la transició democràtica Collaborà de manera molt activa en la primera campanya d’amnistia 1976, en la llei de reforma política i en la primera normativa electoral democràtica Fou diputat per UCD i posteriorment per AP i PP Participà en l’elaboració de la constitució del 1978 Retirat de la política activa, des del 1991 és membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i estudiós del dret…

Les primeres formes originals de l’art en aquesta regió, que comprenia Bèlgica i Holanda abans de llur separació, a la fi del s XVI, sorgiren de l’impuls de l’imperi Carolingi, del qual resten capelles de planta central, com la imperial d’Aquisgrà, bizantinitzant, i esglésies de tipus basilical amb westwerk Santa Gertrudis de Nivelles Hom pot destacar també, en aquest període, la talla de vori, de tradició bizantina evangeliari de Genoes Helderen L’art d’època romànica es polaritza entorn de dos centres, que dominen el desenvolupament polític i econòmic Lieja, a la conca del Mosa, i Doornik,…

La investigació exigent sobre noms propis, generalitzada a la darreria del s XIX, no rebé consagració internacional fins el 1938 I congrés de París, i els límits de la nova ciència continuen controvertits Els seus fundadors la restringien a la recerca del sentit, etimologia i evolució dels noms de lloc —terrestres, marítims, celestes toponímia— i dels noms de persona —noms, cognoms, renoms, hipocorístics antroponímia— als quals ha calgut afegir els d’animals zoonímia i de tota mena d’objectes més o menys personalitzats campanes, vehicles, obres literàries, vents, festes, etc De la…

Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica  en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha…

Havia estat degà de la Universitat de Lovaina i preceptor del futur emperador Carles V El 1515 es traslladà a la península Ibèrica per tal de gestionar la qüestió de la successió de Ferran el Catòlic a favor de Carles, que fou efectivament nomenat rei de Castella i de Catalunya-Aragó, el 1516, a la mort de Ferran II Fou bisbe de Tortosa 1516-22, cardenal 1517 i inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1517-22 i del regne de Castella 1518-22 a partir d’ell, aquests dos càrrecs quedaren definitivament units en una sola persona Ordenà les primeres disposicions inquisitorials contra els…

Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…

Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan…

Es graduà en filosofia 1968 i ciències econòmiques 1971 a la Universitat Catòlica de Lovaina Afiliat de jove a la branca flamenca del partit democratacristià belga Christelijke Volkspartij CVP, des del 1999 Christen-Democratisch en Vlaams, CV&D, en fou el president de les joventuts del 1973 al 1977 L’any següent esdevingué membre del secretariat nacional i, del 1988 al 1993, fou president del partit Senador del 1988 al 1993 i diputat des del 1995, formà part de l’equip de consellers del govern de Leo Tindemans  1975-78, secretari d’estat de finances i de la petita i mitjana…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Les campanes solen estar installades en un campanar o en un bastidor, i per bé que es puguin fer sonar directament, colpint-les amb martells a les mans, el més comú és servir-se d’un teclat, manual o bé amb pedal de transmissió mecànica o elèctrica Poden utilitzar-se també mecanismes automàtics El teclat més conegut és el de bastons, amb les tecles de fusta, arrodonides, al qual sol afegir-se un pedaler per a les notes més greus Un mecanisme semblant al de transmissió en els orgues, amb cables, molles i contrapesos, connecta…