Resultats de la cerca

Migcampista que s’inicià en diversos equips de Lleida i jugà al FC Barcelona 1926-32 un total de 215 partits Fou cinc vegades campió de Catalunya 1927, 1928, 1930, 1931, 1932, i guanyà la Copa 1928 i la Lliga 1929 estatals Posteriorment fitxà per l’Atlético de Madrid 1932-34, el Sabadell 1934-35 i el Girona 1935-36 Jugà amb la selecció catalana i l’espanyola Exercí d’entrenador i representant de jugadors a Colòmbia

Estigué vinculat al futbol català en dirigir l’Espanyol en dues etapes Fou jugador del Real Madrid 1974-89 Com a entrenador, començà a la banqueta del Rayo Vallecano 1992-93 i fitxà per l’Espanyol la temporada següent L’equip blanc-i-blau estava a segona i amb Camacho retornà a primera Romangué al capdavant de l’Espanyol fins la campanya 1995-96 Tot seguit passà al Sevilla i la temporada 1997-98 tornà a l’Espanyol Al juny del 1998 fitxà pel Real Madrid, però al cap de vint dies deixà el càrrec Al setembre del mateix any fou nomenat seleccionador estatal, càrrec que mantingué quatre anys…

Competí com a professional entre el 1919 i el 1926 Fou campió d’Espanya 1922, 1926

S’especialitzà en la modalitat eqüestre d’alta escola Obtingué en dues ocasions el títol de campió de Catalunya de doma d’alta escola muntant Bailador 2009, 2010 Des del 2002 dirigeix l’Escola d’Equitació Antonio Santiago situada a Cambrils

Fou secretari de la federació provincial de Barcelona i de la Federació Catalana d’Handbol FCH, en la qual formà part del comitè de competició i on es jubilà el 1993 Rebé la insígnia d’or i brillants de la FCH 2006 i la medalla i la insígnia d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola 2102 La Copa Catalunya sènior masculina duu el seu nom

Resident a Mallorca des dels dos anys, és considerat un dels artistes més importants de l’escultura contemporània de les Illes De formació autodidàctica, començà collaborant amb el Centre d’Investigacions i Activitats Artístiques de Xavier Corberó a Esplugues de Llobregat Barcelona Bona part de la seva producció pot classificar-se en l’àmbit de l’abstracció, tot i que sovint es detecten referències figuratives, algunes de caràcter zoomòrfic El ferro és un dels seus materials predilectes, tot i que també treballa l’acer, el metacrilat, la fusta, el marbre i el bronze, entre d’altres El seu…

Molt jove encara 1569, prengué part en la guerra de Las Alpujarras Fruit de la seva experiència, escriví la Historia de los bandos de zegríes y abencerrages La primera part de l’obra 1595 pot considerar-se l’inici de la novella morisca, bé que acusa la influència dels llibres de cavalleria la segona part 1604 és d’un gran interès històric, perquè conta els fets recents, viscuts en part per l’autor i, en part també, narrats sobre fonts contemporànies

Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu ingrés, el disseny…

Llicenciat en dret 1839, fou catedràtic d’economia política de la Universitat de València des del 1846 degà de la facultat de dret 1871-94 i del Collegi d’Advocats 1859, 1868 i 1870 Redactà la llei d’aigües del 1866, dirigí la Societat d’Amics del País 1877-83 i la representà en el senat Contribuí a la fundació de la caixa d’estalvis i del conservatori de València Publicà Elementos de derecho natural 1887-88