Resultats de la cerca

El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661

És termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir i de Sant Marçal Rosselló, i de la Bastida Rosselló A l’est de la torre, al vessant meridional del puig de l’Estella prop de 1 778 m alt i dins el terme municipal de Cortsaví, es troben les mines de Vetera , de ferro, dites també els meners de les Índies

El primer esment que tenim de l’indret és de l’any 1058, en les indicacions de les afrontacions del castell de Cabrera d’Anoia Al segle XII el castell va pertànyer als Castellet El 1149 Bertran de Castellet llegà el castell al seu germà i un altre Bertran de Castellet cedí el castell el 1195 al seu fill Bernat Uns anys després Pere de Puig-roig cedí a la comanda de l’orde de l’Hospital els seus drets que tenia al castell, que li provenien de la divisió de béns que havia fet Guerau de Lavit El 1202, però, el castell pertanyia a Arbert de Pierola, el qual el cedí al seu fill Arbert En una època…

Es doctorà amb un estudi sobre Joaquim Ruyra, sobre el qual ha publicat diversos llibres, Ruyra, inèdit 1991, Joaquim Ruyra, narrador 1992, Epistolari de Joaquim Ruyra 1995 i Biografia de Joaquim Ruyra 1995, premi d’assaig Quima Jaume i Ruyra l’home i la seva imatge 2010 També ha estat comissària de l’“Exposició Joaquim Ruyra” amb motiu de l’any Ruyra 2003 Ha publicat estudis sobre Prudenci Bertrana, Joaquim Folguera i Miquel Llor, sobre el qual escriví l’assaig Laura a la ciutat dels sants 1992 Però el seu treball destaca per la investigació sobre escriptores amb la voluntat de construir la…

Després de limitar els termes municipals de Calmella i de Tellet, a l’esquerra, amb els de Sant Marçal i Teulís, a la dreta, desemboca, per l’esquerra, al Tec entre la Farga de les Ames i el Vilar a Reiners Prop seu hi havia hagut la cella benedictina de Sant Joan de Bossac, dependència al s XI, de l’abadia d’Arles

Òpticament es caracteritzen per l’estructura estratificada de quars dextrogir i levogir Es pot presentar també en cavitats amigdaloides, en filons, en esquerdes d’esquists cristallins o de granit, i fins i tot en còdols Els exemplars de color violeta i ben transparents són molt apreciats en joieria N'han estat trobats a Vic, Sant Marçal de Montseny i Montjuïc

Es forma al sud dels boscos de Can Viader, entre Vilademuls i Sant Marçal de Quarantella Després de deixar, a l’esquerra, el nucli de Terradelles, creua per sota els ponts de l’A-2 i l’AP-7, deixa a llevant successivament els pobles de Viladasens i Sant Jordi Desvalls, i desemboca a l’esquerra del Ter, a tocar aigües avall de Sobrànigues

El primer esment del topònim Montner és de l’any 959 El castell que s’aixecà al lloc és conegut des del 1240, en què Ramon de Tor jurà vassallatge a Nunó Sanç sobre aquesta fortalesa Al principi del segle XIV consta que el domini del terme era de Bertran de Sant Marçal A la darreria de segle s’incorporà al vescomtat de Perellós

Filla d’ Ernest Cervera i germana del violoncellista i gambista Marçal Cervera Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco Solista i fundadora del conjunt romà I Musici 1952 i membre fundadora amb el seu germà del Quartetto Brahms 1963 Feu nombrosos concerts a Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord, i compaginà la seva tasca concertística amb la pedagogia al Conservatori de Santa Cecília de Roma

Continuà l’obra de Pere Serra al retaule de Santes Creus, i en morir fou succeït pel seu mestre Borrassà El 1401 havia pintat el retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel catedral de Barcelona més tard es traslladà a València, on collaborà amb Andreu Marçal de Sax i Gonçal Peris 1404-05 De forma errònia, possiblement fou conegut amb el nom de Grau Gener