Resultats de la cerca
Es mostren 896 resultats
Castell de Castells
Castell de Castells
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al límit amb el Comtat.
Forma la capçalera del riu de Gorgos vall de Castells, limitada al N per la serra d’Alfaro, i al S, per la Serrella i per la serra de la Xortà el terme comprèn també, al SE, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena La major part del territori és coberta de pinedes, carrascars i brolles romaní, argelaga i coscoll L’agricultura és bàsicament de secà cereals, ametllers, oliveres Hi ha bestiar oví Hi té una certa importància l’avicultura i l’apicultura La vila 447 h 2006, castellans 551 m alt agrupa tota la població del municipi és prop del naixement del riu de Gorgos Fou lloc de moriscs el…
Senija
Senija
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a les serres prebètiques valencianes.
El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics llomes de l’Agre, 405 m alt la Costera, mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic La vegetació natural és de garriga rasa Els conreus, de secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya, són en regressió la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció El poble 456 h agl 2006, senitjols 234 m alt és en un coll entre…
Fantaixat
Caseria
Partida
Caseria i partida rural del municipi de Benissa (Marina Alta).
Bolcàssim
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta).
Antic lloc de moriscs el 1602 era habitat per 7 famílies, fou inicialment agregat a Alpatró, i després, a Benissivà
la Vall d’Alcalà
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al límit amb el Comtat.
Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la vall de Gallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vall de Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vall de Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi Els conreus són tots de secà cereals, llegums, oliverar La terra és molt repartida i és conreada pels propietaris La població, que aconseguí 642 h el 1910, ha anat…
almirallat
Història
Transports
Organisme o consell superior que en alguns estats exerceix altes funcions consultives, executives i a vegades d’alta justícia en els afers relacionats amb la marina.
Algun d’aquests ha tingut especial importància, com el britànic A l’Espanya borbònica, la primera comissió o òrgan consultiu de l’almirallat fou creada el 21 de juny de 1737, i durà fins el 1748 que fou substituït per la direcció general de l’armada El 1807, nomenat Godoy almirall suprem, creà un consell de l’almirallat consejo del almirantazgo a la manera del britànic, que tenia la missió d’aconsellar l’almirall i resoldre com a tribunal superior de la marina Desaparegué definitivament al final del s XIX Des del 1908 les seves funcions les té l’estat major central i la junta superior de l’…
Sistema Prebètic
Serralada
Part de les serralades Bètiques; s’estén des de Martos (Jaén) fins a l’interior del cap de la Nau (Marina Alta).
Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina
mandarina

Mandarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau; n’existeixen diferents varietats, entre les quals cal esmentar la clementina
, de tast encara més agradable, i la satsuma
, més dolcenca.
El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La MarinaAlta i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina