Resultats de la cerca
Es mostren 1497 resultats
Pagà de Mallorca
Història
Fill natural de l’infant Ferran de Mallorca i net del rei Jaume II.
Es casà abans del 1343 amb Blanca de Salelles, filla del ric mercader Ramon de Salelles El 1343 era cap de les tropes que guardaven la marina d’Andratx en la guerra de Jaume III de Mallorca contra Pere el Cerimoniós El 1344 era capità del castell de la Roca, al Rosselló, i es veié obligat a rendir-se a les forces del Cerimoniós fet presoner, fou exiliat a Marsella i després bescanviat Participà, portant l’estendard reial, al costat del seu germà Jaume III, a la batalla de Llucmajor, on morí Enterrat a l’església de Llucmajor, el 1368 fou traslladat a la seu de Mallorca
Guillem de Mediona
Història
Magnat, fill de Sisemund d’Oló i net del vescomte de Girona Guiniguís Mascaró.
Heretà del seu pare els castells d’Oló i d’Aguilar, i del seu oncle Eldemar, el de Clariana Es casà amb Arsenda, i fou pare de quatre fills Era levita, i rebé del bisbe Borrell de Vic l’encàrrec de repoblar la contrada de Calaf 1015, i del bisbe Oliba, els castells de Tous i Montbui 1023 Morí en lluita contra els sarraïns És conegut pel cognom de Mediona pel fet d’haver posseït aquest castell, amb el de Corbera de Llobregat
comtat de Creixell
Història
Títol senyorial concedit el 1691 al noble Ramon de Sagarriga i de La Puente, senyor de Creixell (Alt Empordà).
El seu net i tercer comte fou l’erudit Joan de Sagarriga i de Reard Passà als Borràs, valencians, i als Cebrián
ducat d’Alençon
Història
Jurisdicció feudal que comprenia part dels actuals departaments d’Orne i de Sarthe.
El comtat fou creat el 1082 i unit a la corona francesa per Felip II August el 1219 Lluís IX el donà al seu cinquè fill, Pere, i, en morir 1285, Felip III el tornà a donar al seu fill Carles I mort el 1325, comte de Valois, titulat “rei d’Aragó” Al seu besnet Joan I de Valois mort el 1415 li fou atorgat aquell feu convertit en ducat d’Alençon el 1414, i el fill d’aquest, Joan II mort el 1476, fou un dels primers collaboradors de Joana d’Arc, amb la qual assetjà infructuosament París 1429 En morir 1525 el seu net, Carles IV, comte d’Armanyac, marit de Margarida de Valois-Angulema, germana del…
taifa de València

Història
Regne de taifa centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova.
Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma'mūn de…
Gabriel Bro
Disseny i arts gràfiques
Edició
Gravador, impressor i llibreter, documentat a Girona entre el 1704 i el 1733.
El seu fill, Jaume Bro , i el seu net, Josep Bro actiu entre el 1767 i el 1784, mantingueren la tradició familiar de gravadors i d’impressors
comtat de Melgar
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, per Enric IV a l’almirall Fadrique Enríquez y de Ayala (mort el 1473).
El seu net setè fou Juan Tomás Enríquez de Cabrera y de Toledo , comte de Melgar El títol passà als Téllez-Girón i als Roca de Togores
alimentador de concentrats
Agronomia
Dispositiu amb què les bèsties prenen els aliments concentrats.
Pot ésser fix o transportable L’alimentador transportable, en forma de tremuja, és més net i més pràctic Els alimentadors de concentrats són construïts de materials no corrosibles
Adelaida de Susa
Història
Comtessa o marquesa de Torí.
Esposa del comte Otó I de Savoia, a qui aportà en dot el marquesat de Torí Aquest dilatat domini familiar fou fragmentat en temps del seu net Humbert II
Mor Carles II d’Àustria, rei de Castella i d’Aragó
Mor Carles II d’Àustria, rei de Castella i d’Aragó, després d’haver testat en favor de Felip de Borbó, duc d’Anjou, i nét de Lluís XIV de França
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina