Resultats de la cerca

Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3 000 d’oví, l…

S’encarregà de la construcció de nombroses xemeneies industrials i d’edificis urbans i rurals També treballà en la restauració del Palau Ducal dels Borja de Gandia Safor, del palau reial del monestir d’El Escorial Madrid i de l’antic Ajuntament de València Finançà el prototip d’avió Aeroplà-Monoplà Causarás, del seu fill  Ricard Causarás i Casaña , i fou l’inventor i constructor d’una màquina d’extracció a grans profunditats de líquids de l’interior de la terra, amb motor i tubs metàllics concèntrics, anomenada sistema Causarás

Alumne de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, fou deixeble, entre d’altres, d’Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicente March i José Maria Fenollera formà part de l’Estudiantina Valenciana L’any 1903 guanyà el premi de belles arts de la Diputació Provincial de València, juntament amb el seu amic l’escultor Ricardo Causarás, i féu un viatge d’estudis de perfeccionament professional per França on exposà al Grand Palais des Beaux Arts i Itàlia Professionalment, collaborà amb els pintors Joaquim Sorolla, Ramon Stolz, José Puig, Peris Brell, José Mongrell, Daniel Cortés i…

És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat màxima en els…

És dividida en 9 partits judicials 18 el 1970, i 262 municipis El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de València, una de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de València excloses les de Castelló de la Plana i de Xàtiva, igualment caps de província, i el Racó, incorporada a Terol, però amb la inclusió de Requena, fins aleshores del regne de Castella Amb la reacció absolutista del 1823 aquesta divisió fou abolida, i el 1833 la nova divisió provincial tornà a crear la província de…

Antic lloc de moriscs, del terme d’Olocau Camp de Túria, esdevingué una masia mas de Cucaló

Oberta a una façana marítima d’uns 70 km entre la serra d’Irta i la d’Almenara, arriba per l’interior a Talaies d’Alcalà, la rambla de la Viuda afluent del Millars per l’esquerra i la serra d’Espadà Les terres perifèriques apareixen fragmentades en contrades i rodalies, que fan de transició a les comarques circumdants Així, la serralada del Desert de les Palmes presenta alguns caràcters del Baix Maestrat el pla de l’Arc, de l’Alt Maestrat i l’Alcalatén la serra d’Espadà, que accidenta la rodalia d’Onda i la vall d’Artana, de l’Alt Millars i l’Alt Palància Només amb el Camp de Morvedre la…

El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d’Almedíxer i el barranc de l’Almúnia Les brolles hi ocupen unes 600 ha Al regadiu hom conrea unes 260 ha d’hortalisses Al secà, 400 ha de garrofers i 120 d’oliveres Hi ha una fàbrica de teixits de cotó Té jaciments de coure, que foren explotats a la primera meitat del s XIX hom hi installà una efímera foneria La vila 995 h agl 2006 347 m alt és al vessant meridional del puig de San Cristóbal 571 m alt, on hi ha les ruïnes d’un antic castell islàmic L’església parroquial els Reis és neoclàssica Lloc de població mixta tenia 47 focs de…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…