Resultats de la cerca
Es mostren 3107 resultats
circ
circ de Carançà, a la vall del seu nom (Pirineu)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Forma de relleu glacial, constituïda per una depressió semicircular dominada per parets abruptes.
Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres Hom distingeix els circs simples , en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos , on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns , de formes enèrgiques modelades pel glaç L’origen dels circs ha estat tema de discussió entre glacialistes i antiglacialistes Segons aquests,…
rosassa
rosassa
© jy cessay / Fotolia.com
Arquitectura
Obertura circular de les parets de les esglésies, especialment a l’edat mitjana.
Sembla que el seu origen ve de l' oculus de les primitives basíliques cristianes De petites dimensions fins a la segona meitat del s XII, en aquest moment augmentaren considerablement de diàmetre la de la façana occidental de l’església de Nantes, de la darreria del s XII, té 8 m Durant el s XIII s’hi afegeixen vidrieres Són importants les d’algunes catedrals gòtiques franceses Notre-Dame de París, Reims, etc També són notables les de la catedral de Lleó En l’arquitectura catalana n'hi ha encara d’estil romànic, com la de l’absis de Santes Creus s XII-XIII Les dels extrems del transsepte de…
ampit
Dona asseguda en l’ampit d’una finestra
Construcció i obres públiques
Replà que formen les parets al nivell del travesser inferior de les finestres.
Per a evitar humitats els ampits fan pendent cap a l’exterior i són de materials poc porosos pedra natural o artificial, marbre, rajola del Vendrell, etc L’alçària d’un ampit és la distància vertical al pla del pis corresponent a la finestra
càrrega
Física
Pressió que fa un fluid sobre les parets del recipient que el conté.
falguereta
Botànica
Planta perenne, de la família de les polipodiàcies, de rizoma curt i fibrós, amb fulles de 10 a 20 cm, de contorn lanceolat, de color verd clar, bipinnaticompostes amb els sorus al costat dels nervis medials.
Es fa en clivelles de penyes, parets, etc, calcàries i humides
bronquíol
Anatomia animal
Última ramificació dels bronquis a l’interior dels pulmons.
Les seves parets manquen de cartílag i són riques en músculs
gat
Militar
Instrument que consisteix en un pal a l’extrem del qual hi ha, formant un estel, tres ferros flexibles i puntuts o més de tres.
Hom l’empra per a reconèixer les parets interiors d’un canó
nefròstoma
Zoologia
Part del nefridi que és en contacte directe amb el celoma.
Té forma d’embut i les parets internes són cobertes de cilis vibràtils
corral
Corral de comèdies d’Almagro (Ciudad Real)
© CIC-Moià
Teatre
Des de la fi de l’edat mitjana, recinte on hom representava comèdies, a València, Mallorca i sobretot a Castella.
Era un pati rectangular obert i limitat per les parets de les cases
vinya verge
Botànica
Jardineria
Liana, de la família de les vitàcies, de tiges de fins a 30 m, de circells amb discs adhesius, de fulles palmatisectes, amb folíols el·líptics i serrats de flors petites i verdoses, agrupades en tirsos, i de fruits en baia globosa.
Procedeix de l’E dels EUA, i és plantada en jardins, sobretot revestint parets