Resultats de la cerca

Autor de guions televisius, dirigí posteriorment dos films comercials i obtingué un cert renom amb un tercer Mi querida señorita , 1971 En la seva trajectòria posterior, irregular, cal destacar El amor del capitán Brando 1974, Al servicio de la mujer española 1978, El nido 1980, Stico 1984, La hora bruja 1985,  Al otro lado del túnel 1994,  El palomo cojo 1995 i  14, Fabian Road 2008, la seva darrera pellícula, i les sèries televisives Juncal 1988 i Una gloria nacional 1992 És autor del guió de El día que nací yo 1992, de P Olea El 2000 publicà les memòries La dulce España…

Fou organitzada per Eduard Toldrà, que també en fou el director 1944-62 Molts dels instrumentistes collaboraren a més en la Banda Municipal de Barcelona Celebrà sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars el diumenge al matí, al Palau de la Música Catalana, i hi participaren amb una certa assiduïtat directors i solistes estrangers de renom Pocs anys després de morir Toldrà 1962, l’orquestra fou dissolta Uns quants anys més tard fou creada l’Orquestra Ciutat de Barcelona, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Bibliografia Complement…

Fou portaveu de la idea d’un socialisme humanitari i federalista, ric de ferments cristians i morals Exiliat durant el període feixista, publicà a l’exili diverses obres de lluita política Il fascismo 1934, La scuola dei dittatori 1938 Estigué a Barcelona, el 1923, on fou empresonat per activista Però el seu renom d’escriptor li prové, sobretot, d’algunes novelles, com Fontamara 1930 traducció catalana de JFuster, 1967, Vino e pane 1937, Il seme sotto la neve 1940 i Il segreto di Luca 1956, que, dintre el gust de la narrativa verista, mostren situacions i ambients de zones de la…

Pere Romeu el contractà per a actuar a Els Quatre Gats, on es féu contertuli i amic de Picasso, SRusiñol, RCasas, PGener i altres artistes i intellectuals de renom Diversos autors escriviren obres per al seu teatre de putxinellis Quan Els Quatre Gats tancà, donà el seu nom al teatret amb el qual actuà per tot Catalunya El seu titella més cèlebre fou l’anomenat Perico Els seus darrers anys tingué al seu càrrec les sessions infantils de titelles al Turó Park La seva germana Balbina Pi i Olivella Barcelona 1858 — 1890 fou actriu teatral Debutà el 1877 i actuà des d’aleshores…

Barceloní d’adopció, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria , amb què triomfà als locals de més renom de l’Estat espanyol Teatre Principal de Sant Sebastià, Circ Price de Madrid, Circ Olympia de Barcelona, Teatre Argensola de Saragossa, etc gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb què executava els jocs Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de…

Organitzada pel Club Alpí Núria, la primera edició tingué lloc l’any 1950 Tenia una periodicitat anual, però a partir de la segona meitat de la dècada començà a disputar-se de manera irregular La desena i última edició se celebrà l’any 1965 Fou l’única competició estatal de l’època inclosa dins el calendari de la Federació Internacional d’Esquí Hi participaren esquiadors de renom, com els campions del món James Couttet i Georges Schneider o el campió olímpic Henri Oreiller També hi aconseguiren la victòria esquiadors emergents que més endavant despuntaren mundialment, com Toni…

El 1827 es traslladà amb la seva família a Roma, on inicià l’activitat literària De nou a Venècia 1838, la seva poesia li proporcionà renom i el 1842 fou contractat com a llibretista del Teatro La Fenice El 1859 abandonà Venècia i passà, amb el mateix càrrec, al Teatro alla Scala de Milà El 1867 un atac d’apoplexia el paralitzà Piave destacà sobretot per la seva collaboració amb Giuseppe Verdi Fou l’autor, entre d’altres, dels textos d' Ernani 1844, La forza del destino 1862, Macbeth 1847, Rigoletto 1851, La Traviata 1853 i Simon Boccanegra 1857, encara que Verdi, sovint…

Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu Treballà a Lleida 1865, on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis A Igualada pintà el retaule figurat destruït el 1936 de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser Amplià estudis a Madrid 1868, on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso Satanella, Ellionor i s’hi installà Treballà després al Teatro Real Il re di Lahore , 1880 Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada 1881 i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc El seu…

De personalitat introvertida i turmentada, fou una de les actrius predilectes d’I Bergman, a les ordres del qual interpretà Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘En el llindar de la vida’, 1958, Ansiktet ‘El rostre’, 1958, Nattvardsgästerna ‘Els combregants’, 1962, Tystnaden ‘El silenci’, 1963, Viskningar och rop ‘Crits i murmuris’, 1973 i Efter Repetitione ‘Després de l’assaig’, 1984 Actuà per a altres directors de renom, sobretot europeus Alain Resnais La guerre est finie , 1965, Mai Zetterling Nattlek , ‘Jocs de nit’, 1966, Luchino Visconti…

Té l’origen en el Trofeu Montbarbat de fotografia de muntanya organitzat per primera vegada el 1997 pel Centre Excursionista de Lloret de Mar i en l’exposició corresponent, que amb els anys cresqué i obtingué renom internacional L’any 2008 canvià el nom per la denominació actual Celebra anualment el festival a l’octubre, en el qual es lliuren els premis en diverses categories premi beca WWF, premi d’honor, premis joves, etc i especialitats muntanya, paisatge, món vegetal, natura, denúncia ecològica, etc, i s’exposen les fotografies guanyadores i finalistes Entre d’altres, és…