Resultats de la cerca

Fill d’Hug IV de Mataplana i de Guillema de Sales Succeí el seu pare en el domini de Mataplana 1218, i es casà amb Guillema de Cardona Intervingué en les lluites nobiliàries del país en la infància de Jaume I fent costat al comte Nunó del Rosselló contra l’infant Ferran, oncle del rei Anà a la conquesta de Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, i morí, com aquest, en la batalla de Portopí, el 12 de setembre de 1229 El succeí el seu fill Hug VI

Estudià amb Lluís Romeu i Josep Colomer Fou organista de Santa Maria de Vilafranca del Penedès a partir del 1912 Féu nombroses composicions religioses, i colleccionà dos reculls de cançons populars catalanes Collaborà en la formació del Cancionero popular español

Professà al convent d’Ocaña 1893 i completà els estudis a Àvila, on fou ordenat de sacerdot el 1901 Se n'anà tot seguit a les Filipines, on es graduà en dret canònic i civil a la Universidad de Santo Tomás de Manila Fou vicerector i rector del collegi de San Juan de Letrán de Manila, vicerector de la Universidad de Santo Tomás i finalment rector del seminari interdiocesà de Manila 1933-56 Exercí també el càrrec de vicari general de la província i altres càrrecs dins el seu orde És autor de moltes obres i articles sobre dret canònic, parroquial i qüestions religioses Publicà articles en…

Estudiant de filosofia a la Universitat de Barcelona 1927-30, els seus resultats acadèmics brillants la feren mereixedora d’una beca per a ampliar estudis a la Universitat d’Oxford, on forjà una gran amistat amb Jorge Guillén i hi acabà la seva tesi doctoral, Luis de León como traductor de los clásicos , presentada a Madrid el 1932, que obtingué premi extraordinari Posteriorment exercí la docència a l’Institut Escola Ausiàs Marc i dirigí diversos cursos monogràfics al seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona Des del 1925 collaborà assíduament a la premsa, tant comarcal com general…

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en narrativa del segle XIX i especialment en costumisme, tema sobre el qual publicà El costumisme en la prosa catalana del segle XIX 1992 —referent ineludible—, edicions de Robert Robert i Emili Vilanova, a més de l’antologia Quadres de costums urbans del vuit-cents 1987 o els capítols sobre el tema de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas vol 7, 1986 També ha estudiat altres autors del segle XIX, com Víctor Balaguer, Narcís Oller, Josep Yxart, Juli Francesc Guibernau C Gumà i…

Feu estudis de filosofia i lletres i ciències polítiques i sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Entrà en política com a militant d’Independentistes dels Països Catalans 1983-85 i posteriorment ingressà a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1985-87 i a Esquerra Republicana de Catalunya 1987, partit de les Joventuts del qual fou secretari general des d’aquest any fins el 1994 i president de la federació regional d’ERC de Girona 1993-1996 El 1996 fou nomenat vice-secretari general Amb la seva elecció, el 2004, com a secretari general…

Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals de Catalunya…

Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI 1384, però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donava el mateix càrrec a Pere de Vergne El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dos nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós 1387 Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l’època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisma d’Occident, fins i tot després que el país i l’església catalana es passaren a l’obediència d’Avinyó Això li…

Fill de Dalmau de Palou Es casà amb Francesca del Vilar i amb Constança, segurament senyora del castell de Curull i de la força del Vilar Fou ambaixador de Jaume II i d’Alfons III de Catalunya-Aragó a la cort francesa El seu epistolari amb aquest darrer revela un magnífic estil narratiu i una àmplia curiositat El 1332, de retorn d’una difícil missió a França, fou nomenat batlle i administrador de la Vall d’Aran Morí arran de la Pesta Negra

Segons B Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M Donjou Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis El teatre de l’Òpera Còmica el contractà com a oboè…