Resultats de la cerca
Es mostren 990 resultats
Francesc Llobet Sierra
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Jugà al CB Orillo Verde de Sabadell fins que desaparegué el 1961, quan disputava la Lliga Fou el millor anotador de la màxima competició estatal la temporada 1960-61 Posteriorment, jugà al Joventut de Badalona, el CN Canoe, el CP Castellar i l’UDR Pineda Internacional absolut, disputà 3 partits amb la selecció espanyola
Luis Bravo Sierra
Ciclisme
Àrbitre de ciclisme.
Obtingué la categoria internacional per bicicleta tot terreny 1993 i per les especialitats de carretera, pista i ciclocròs 1998 Arbitrà pràcticament la totalitat de petites voltes espanyoles, a excepció de la Vuelta a Espanya, a més de curses d’àmbit europeu Fou àrbitre als Campionats del Món de BTT 1999 i arbitrà la Volta a Algèria 2000
Carles Geronés Sierra
Atletisme
Atleta especialista en llançament de pes format al Club Atlètic Palafrugell i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat.
Aconseguí els títols estatals de pes en categoria cadet, júnior i promesa La seva trajectòria es divideix en dos períodes fins el 1997, abans de l’accident de trànsit que estroncà la seva progressió, i a partir del 2002, quan tornà a les competicions En la primera etapa i amb els colors del FC Barcelona aconseguí quatre títols catalans consecutius en pista coberta 1993-96 i un a l’aire lliure 1994 Millorà gairebé una vintena de vegades el rècord català de la prova i disputà el Campionat d’Europa sub-23 i els Jocs Mediterranis 1997 El 2002 tornà a la competició de la mà de l’Integra2 l’…
Valentín Alba Sierra
Bitlles
Jugador de bitlles lleoneses.
El 1963 arribà a Barcelona El 1984 fou membre fundador del primer club de bitlles lleoneses de Barcelona, el Club Dama de Arintero Fou campió d’Espanya 1992 en la categoria de veterans Al maig del 2009, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling li va retre un homenatge en el marc de la competició individual de bitlles lleoneses, en la qual participà
Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra
© Francesc Gómez
Literatura
Escriptor i periodista.
És autor d’una abundant i variada obra més de 200 títols, la majoria de novella infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novella negra i l’assaig Gran part de la seva obra de ficció té doble versió, en català i castellà També és un especialista en música, sobretot en rock , tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock 1981, Serrat 1988 i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z 1993 Fundà revistes musicals com Disco Expres 1970, Top Magazine 1972, Extra 1972, El Musical , Popular 1 1973 o Súper Pop 1977, d’algunes de les quals fou director, i dirigí el…
,
Ildefonso Falcones de Sierra
Literatura
Advocat i novel·lista en llengua castellana.
Estudià dret civil i exercí l’advocacia en un bufet de Barcelona fins que, amb la seva primera novella, La catedral del mar 2006, es convertí en un dels principals fenòmens de la literatura popular de la primera dècada del segle XXI, amb dos milions de còpies venudes només a Espanya i un èxit similar a Polònia, Itàlia, Alemanya i altres països europeus Ambientat a la Barcelona del segle XIV, durant la construcció de l’església de Santa Maria del Mar, aquest debut li valgué, a més, guardons com l’Euskadi de Plata, el Premio Qué Leer de los Lectores, el Fundación José Manuel Lara al títol més…
Joan Antoni Sierra Puerto

Joan Antoni Sierra Puerto
CN ATLÈTIC-BARCELONETA
Natació
Waterpolo
Nedador, jugador de waterpolo, entrenador, àrbitre i cronista.
Formà part dels equips de natació i waterpolo del Club Natació Atlètic 1939-52 i guanyà el trofeu al nedador més jove de la travessia del port de Barcelona 1940 Fou directiu del CN Atlètic 1948-52, 1964-68 i del CN Atlètic-Barceloneta 1992-97, 1998-2012, de les federacions catalana 1950-67 i espanyola 1961-77, en les quals presidí la comissió de waterpolo 1978-82, 1983-84 respectivament, i de la Lliga Europea de Natació LEN, com a membre del comitè de waterpolo 1974-78 Com a entrenador, dirigí diversos equips catalans i estatals, i fou seleccionador català de natació 1955 i espanyol de…
Cazalla de la Sierra
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, drenat pel riu Viar.
Situat en plena Sierra Morena Hi ha agricultura i ramaderia Ha assolit molt renom la fabricació de anisats secs i dolços Dins el terme hi ha les restes d’un vell castell àrab i els d’una cartoixa gòtica s XV
colonització de Sierra Morena
Història
Colonització agrícola realitzada des del 1767 (regnant Carles III i amb els governs d’Aranda i de Campomanes) en l’eix determinat pel camí ral de Madrid a Andalusia, entre Despeñaperros i Bailèn.
El conjunt rebé el nom de Nuevas Poblaciones de Sierra Morena n'era el centre La Carolina altres pobles importants Navas de Tolosa, Guarromán, Santa Elena i Carboneros El nucli inicial de colons era format per bavaresos i suïssos catòlics posteriorment s’hi afegiren gallecs, murcians i també valencians i catalans Cada família rebé un lot de terra El finançament s’efectuà amb els béns de la Companyia de Jesús Malgrat les dificultats, el 1770 hi havia gairebé 7 000 colons en 15 pobles i 50 llogarets i uns inicis d’industrialització L’experiència s’acabà el 1775 El fur particular de…
Segura de la Sierra
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat a la Sierra de Segura i drenat pel riu Trujala, afluent del Guadalimar.
Inclou part del parc natural de Cazorla Hi és destacable l’agricultura de regadiu, la ramaderia bestiar de llana i els jaciments de lignit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
