Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
Joaquim Asènsio d’Alcàntara i Navarro
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i periodista.
Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en resposta a l’…
,
Miquel Duran i Tortajada

Miquel Duran i Tortajada
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí de la societat València Nova i els setmanaris El Crit de la Pàtria i Renaiximent Formà part del grup que, vinculat a aquestes plataformes, a partir del 1907 encetà un corrent crític i europeista que, tot i reconèixer el mestratge de la Renaixença, renovà la poesia i la feu avançar en la seva normalització El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del Diari de Sabadell , al capdavant del qual romangué fins el 1916 L’any 1910 publicà a L’Avenç el recull de poemes Cordes…
,
comtat de Salona
Geografia històrica
Territori a Grècia —prop del mont Parnàs—, el més ferm puntal de la dominació catalana, que comprenia la ciutat (l’antiga Amphyssa) i castell de Salona, el castell de Lidoríkion i el de Veteranitza.
Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el…
Lluís Bernat i Ferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’…
,
Carme Bau i Bonaplata
Música
Soprano.
Filla del pianista Llorenç Bau i de la soprano Carme Bonaplata , germana del productor Llorenç Bou-Bonaplata i neta de l’actor Teodor Bonaplata , estudià amb la seva mare i debutà a setze anys El 1910 actuà a Milà amb Mefistofele , de Boito, i dos anys més tard ho feu al Colón de Buenos Aires amb Falstaff , de Verdi Gràcies a la seva brillant carrera aparegué als principals teatres europeus i americans, sempre amb els grans cantants del moment, com G Lauri-Volpi, T Ruffo, T Schipa, H Lázaro o M Fleta Fou artista habitual del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on la temporada…
Pacomi
Cristianisme
Monjo egipci, iniciador del cenobitisme.
De pares pagans, rebé el baptisme essent soldat i poc temps després fou iniciat en la vida monàstica per Palamó Fundà, a la Tebaida, el monestir de Tabennesi ~320 el grup de deixebles que s’hi aplegà fou tan nombrós que donà naixença a nou monestirs masculins i a un de femení, els quals constituïren una congregació monàstica La seva obra ha influït notablement tot el monaquisme cristià posterior Els escrits pacomians —conservats en grec, copte, llatí i àrab— se centren en les Regles , les Prescripcions , les Prescripcions i Institucions , les Prescripcions i Sentències i les…
Simeon Polockij
Literatura
Religions orientals
Nom de religió de Samuil Gavrilovič Petrovskij-Sitnianovič, escriptor i eclesiàstic bielorús.
Dedicat a l’ensenyament, fou l’instructor dels prínceps Aleix, Teodor i Sofia És considerat com un dels iniciadors del gènere poètic i dramàtic rus Escriví nombroses obres de caràcter religiós, didàctic i satíric, com Obed duševnyj ‘El dinar de l’ànima’, 1681 i Večerja duševnaja ‘El sopar de l’ànima’, 1683, reculls de sermons Traduí el Saltiri, Psaltyr’ rifmotvornaja ‘El saltiri en rima’, 1680, musicat a la fi del s XVII iniciant la música vocal profana russa Entre les obres teatrals cal destacar Komedija pritči o bludnom syne ‘Comèdia de la paràbola del fill pròdig’ i la…
Josep Ruiz de Lihory i Pardines
Història
Baró d’Alcahalí i Mosquera.
Erudit, escriptor i polític Estudià dret a València Deixeble de Teodor Llorente El 1874 acollia a casa seva els organitzadors del pronunciament de Sagunt Fou, amb la monarquia restaurada, regidor, diputat provincial, alcalde de València 1884, diputat a corts per Alzira 1890 i governador civil de Valladolid i de Mallorca Membre de l’Academia de San Fernando, publicà Diccionario biográfico de artistas valencianos 1897 —premiat per Lo Rat Penat el 1894—, Diccionario biográfico de músicos valencianos 1900, La música en Valencia 1903, Historia del monasterio de la Murta, Alcalá de…
Lluís Guarner i Pérez
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Llicenciat en lletres i en dret, obtingué la càtedra de Llengua i Literatura Espanyola d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Collaborà a les publicacions Taula de les Lletres Valencianes i La estafeta literaria, entre d’altres Fou membre de l’Acadèmia de les…
,
octosíl·lab
Literatura
Vers de vuit síl·labes.
En la mètrica catalana, aquest tipus de vers és preferit pels vells poetes per a la poesia narrativa Altrament, però, la lírica també hi és assajada Entre els trobadors, hom el troba usat per Guillem de Berguedà Cossirós cant e plang e plor i Cerverí de Girona Emprat, amb notable preferència, per Ramon Llull en les seves obres rimades, apareix també en dos poemes de la fi del s XIV el Llibre dels set savis i una versió del Cant de la Sibilla Bernat Metge, Turmeda i Jordi de Sant Jordi hi escriviren nombroses composicions A l’època de la decadència, però, la influència de la mètrica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina