Resultats de la cerca

Especialitzat en la modalitat de resistència, el 1933 fou subcampió de Catalunya en 500 cc i tercer en 350 cc Disputà amb el seu fill Ernesto algunes curses de regularitat i fou vicepresident de l’Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya 1932

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1902, dirigí el butlletí de l’entitat durant vint anys Fou fundador de la Secció d’Esports de Muntanya 1908 i ocupà nombrosos càrrecs en la junta directiva, com el de vicepresident 1911 Publicà Montseny, guia monogràfica de la regió, itineraris i excursion s 1912, La conca de Sant Pere de Ribes 1913 i, sota el pseudònim V de Lasserra, Sports de nieve 1915 Destaca l’article “L’alpinisme a Catalunya” 1936 publicat al Butlletí del CEC

Competí amb els equips Santamaría 1947-48, Club Ciclista Barcelonès 1950, Reial Club Deportiu Espanyol 1951 i Fiorelli 1953 Fou segon al Trofeu Masferrer 1950 i tercer al Gran Premi de Catalunya 1951 El 1953 competí al Tour de França amb l’equip espanyol

Començà a l’Associació Esportiva Minguella i passà al Club Joventut de Badalona la temporada 1992-93 Fou nomenat millor jugador del Campionat d’Espanya júnior la temporada 1998-99, i la següent debutà a la Lliga ACB Després d’una temporada a l’equip del Joventut de la Lliga EBA, fitxà pel Vitòria 2000-09 i guanyà la Lliga 2002, 2008, la Copa del Rei 2002, 2004, 2006, 2009 i la Supercopa d’Espanya 2006-09 A continuació, jugà al Real Madrid 2009-11, el GBC de Sant Sebastià 2011-12 i el 2012 s’incorporà a l’Unicaja de Màlaga i el 2014 al Club Joventut de Badalona Internacional en categories…

Entrà al món del bàsquet a través del patrocini amb la seva empresa, la xarxa de supermercats Valvi, que patrocinà el Centre Parroquial Sant Josep de Girona a partir de la dècada de 1980 El 1985 assolí la presidència del club gironí, que passà a jugar sota el nom de Valvi Girona Sota el seu mandat, el club ascendí a la màxima categoria per primera vegada, el 1988 Posteriorment comprà la plaça del Club Bàsquet Granollers en l’ACB perquè hi jugués, des de la temporada 1989-90, com a Club Bàsquet Girona Deixà la presidència el 1999 Fou nomenat Històric del Bàsquet…

Soci del Reial Club Tennis de Barcelona-1899, fou membre de la seva junta directiva entre les dècades de 1970 i 1980 L’any 1971 fou nomenat delegat de premsa de la Reial Federació Espanyola de Tennis, que presidí 1984-85

Membre del Reial Moto Club de Catalunya, pilotà motocicletes Norton i BMW Fou dotze vegades campió d’Espanya de velocitat en 500 cc i 350 cc entre el 1941 i el 1950 Disputà vint curses a Montjuïc, amb cinc victòries i tretze podis, la qual cosa el situa com el tercer millor pilot del circuit Destaquen els triomfs al Campionat de Catalunya de motociclisme 1934, el Campionat d’Espanya de velocitat 1946 i el Gran Premi Montjuïc 1950, així com les segones posicions al I Gran Premi Penya Motorista Barcelona 1948 i al Gran Premi internacional de Barcelona 1946

Màxima exponent a Catalunya de l’escalada en grans parets big wall S’inicià en l’escalada el 1993 i ha tingut una trajectòria imparable en l’escalada artificial, amb importants ascensions i obertura de noves vies a Terradets, Mont-rebei, Montserrat, els Picos de Europa, les Dolomites, Yosemite, els Andes i l’Himàlaia Cal destacar-ne la repetició en solitari de la via Principado de Asturias, al Naranjo de Bulnes 1996, activitat que fou reconeguda amb el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME També al Naranjo obrí, el 1998, la via Tramuntana, formant…

Fou soci del Reial Moto Club de Catalunya i amb una Royal Enfield disputà la primera cursa, la Barcelona-Lleida-Barcelona Guanyà el Trofeu Motociclista de Mònaco amb una BMW de 600 cc 1950 i amb una Ossa de 125 cc 1952 També guanyà la prova Quatre Capitals 1951, 1952 Ajudà en l’organització de proves des del 1942 Fou directiu de la Penya Motorista Barcelona PMB 1950, secretari de la Federació Catalana de Motociclisme i comissari tècnic de l’espanyola El 1953, en una reunió de la PMB, posà la llavor del que serien les 24 Hores de Montjuïc Rebé la medalla de plata al mèrit motociclista 1951

Jugà com a defensa al Castelló 1924-33, entre altres equips Després de la Guerra Civil passà com a entrenador al Nules, d’on anà al Castelló en debutar a primera divisió, i dirigí l’equip en dues etapes durant sis temporades També entrenà el Granada, l’Atlético Aviación, el Centre d’Esports Sabadell 1948-49, la Unió Esportiva Lleida 1949-51, amb el qual assolí l’ascens a primera, el Burgos i l’Extremadura