Resultats de la cerca

Segons les fonts, era d’origen humil i fou abandonat per la seva mare a l’Eufrates Fou coper d’Ur-Zababa, rei de la dinastia IV de Kish, contra qui es revoltà, i després de prendre el poder bastí una nova capital, dita Accad o Agadé Exemple clar de monarca guerrer, conqueridor i fundador d’imperis, decidit a unificar Mesopotàmia, baté primer Lugalzagissi, rei de la dinastia III d’Ur, que controlava Umma, Ur, Larsa i Nippur, viles que conquerí, i sotmeté després la zona del golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord Arribà, pel SE, fins a l’Elam, derrotà…

Es dedicà al comerç de teixits amb els ports tirrènics Agent banquer de la cort de Martí I de Catalunya-Aragó, administrà els diners per a la campanya de Sardenya, en la qual participà personalment a la batalla d’Asinara i a Sanluri 1409 Fou recompensat amb la donació en feu de les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi per part de Martí el Jove A la mort d’aquest, Martí I li encarregà l’organització dels funerals i la recerca d’informació sobre les relacions amoroses del príncep amb l’anomenada bella de Sanluri Per un préstec a Ferran I, obtingué l’exempció de duana i grans…

El lloc de Sant Sebastià es presenta des del segle XII com un domini del monestir de Gerri l’any 1188 l’abat Hug concedí la batllia del lloc i de Castellnou a Bernat de Castellnou i a la seva muller Agnès Però no és fins el 1300 que apareix la denominació “ castro beati Sebastiani ” en una donació que feren Perico de Sant Sebastià, fill de Pere i de Guillema, amb la seva muller Geralda i amb el seu fill Perico, al monestir de Gerri d’un cens anual de sis sous melgoresos de tern percebuts sobre un alberg que tenen a la vila o terme del castell Als segles XIV-XVI Sant Sebastià conegué els…

Filla natural de l’emperador Frederic II, en casar-se 1241 amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d' Anna segons el costum bizantí Després de la caiguda dels Làscaris i l’ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg 1259, que enamorat d’ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seva neboda Constança de Sicília Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d’afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó Constança, en agraïment, instituí Jaume II hereu dels drets…

Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs, 1674 m alt,…

El nombre fou fixat, a petició dels forans, el 1315 Constituïen el consell permanent del Sindicat Forà, que residia a la ciutat de Mallorca, on tingué casa pròpia, es Sindicat, i gestionava i promovia els interessos generals dels forans Adquirí una gran influència i fou sovint el gran rival, antagònic en interessos, dels jurats generals de l’illa Des del 1358 Pere III de Catalunya-Aragó els reconegué l’autonomia econòmica, atorgada ja per Sanç de Mallorca, donant-los la facultat de cobrar imposicions, subsidis i talls als pobles per a aquesta funció entre els deu síndics foren nomenats dos…

Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Sampedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs Al febrer del 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat El decret fundacional vinculà el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387 En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’infant Jaume Mort aquest per…

El nombre dels consellers era reduït de 124 a 93 9 de l’estament militar i 18 de cadascun dels estaments de ciutadans, mercaders inclosos els notaris i menestrals i 30 representants de les viles foranes Els electors eren trets a sort entre els presents de la parròquia a la qual requeia el govern, i els candidats elegits per aquests eren votats per majoria pel sistema de faves blanques i negres Els nous consellers elegien, el dia de sant Tomàs 21 de desembre, els jurats per un intricat sistema, mescla de sorteig i de votació entre els diversos estaments Revocat el règim de…

Actualment, i a despit de la mecanització del transport, en resten celebracions a les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i el Vallespir És, però, a Balsareny Bages on la festa s’ha tipificat al voltant de la figura del traginer com a transmissor de cultura tant com de mercaderies Té lloc el diumenge de sexagèsima i consisteix bàsicament en la benedicció dels animals, seguida d’una cercavila encapçalada per les senyeres del gremi arreu coneguda pels Tres Tombs , en la qual participen cavalcadures guarnides a l’antiga i grups folklòrics locals i de les viles o comarques…

Aigua amunt del torrent de la Vall, vora l’antic camí de la Torre a les Viles de Turbó, hi ha el despoblat de Brallans Hom creu que ja al final del segle X hi funcionava una casa de donades De fet, la primera notícia del lloc data del 1304, quan Bernat d’Erill parla del “ beatario nostro de Bradilans ” Els alous comtals foren donats el 1004 al monestir d’Ovarra per la comtessa Toda El priorat se n’assegurà el domini mitjançant la confecció d’una carta fundacional atribuïda al comte Bernat Al conveni del 1295, l’abat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra un cens…