Resultats de la cerca
Es mostren 534 resultats
Taules trigonomètriques, compàs rígid (Abū’l-Wafā)
Taules trigonomètriques, compàs rígid Abū’l-Wafā
Neix a Tortosa Abu Bakr al-Turtusi
Neix a Tortosa l’historiador Abu Bakr al-Turtusi
Abu Yusuf Ya’qub accedeix al poder
Abu Yusuf Ya’qub, fundador de la dinastia marínida a Fes, accedeix al poder
Abū ‘Umar ibn Ḥakam ibn Sa‘īd
Història
Almoixerif de Menorca.
Fill i successor d’Abū ‘Uṯmān Sa'īd ibn Ḥakam Quan l’illa fou conquerida per Alfons III de Catalunya-Aragó 1287, obtingué permís per a traslladar-se a Ceuta amb la seva família
Abū Sa‘īd ibn Abī-l-Ḫayr
Literatura
Islamisme
Poeta i místic sufí.
Introduí les quartetes místiques en la literatura persa
Abū-l-Ḥasan ibn Yūnus al-Miṣrī
Astronomia
Astrònom àrab.
Treballà en un observatori molt ben equipat, annex a la Dār al-ḥikma ‘Casa de la ciència’, fundada al Caire pel califa al-Ḥākim El 1007 acabà i dedicà al califa unes taules astronòmiques
Abū-l-Ḥasan al-Muḫtār ibn Buṭlān
Metge de Bagdad, cristià, conegut a Occident per Elluchasen Elimithar.
Sostingué una llarga controvèrsia medicofilosòfica amb ‘Alī ibn Riḍwān És autor de Taqwim al-ṣiḥḥa ‘Rectificació de la salut’, publicada en versió llatina el 1531 a Estrasburg, amb el títol de Tacuinus sanitatis , obra notable perquè fou una de les primeres a exposar didàcticament en quadres sinòptics la ciència mèdica
Abū ‘Abd Allāh al-Mustanṣir de Tunis
Història
Califa hàfsida de Tunis (1249-77).
El 1256 o el 1257 signà un tractat amb Jaume I de Catalunya-Aragó que reglamentà la presència comercial, militar i eclesiàstica catalana a Tunis, alhora que assegurà la neutralitat del rei català respecte a les pretensions del germà del califa, establert primer a Granada i després als regnes de Jaume I, sobre el tron tunisenc Successives donacions monetàries d’al-Mustanṣir mantingueren aquesta neutralitat Un nou tractat fou signat el 1271 entre els dos sobirans, després de la croada organitzada per Lluís IX de França contra Tunis, en la qual morí el rei francès 1270 El fracàs d’aquesta…
Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn Nāfī Ziryāb
Música
Músic àrab.
Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt
Abū Bakr Muḥammad ibn Zakariyyā’ al-Rāzī
Filosofia
Metge i filòsof persa, més conegut a Occident per Razés.
Fou cap de l’hospital fundat 918 a Bagdad per al-Muqtadir i juntament amb Avicenna fou el metge més important entre els de l’edat mitjana Autor de nombrosos escrits mèdics, el més conegut és el Kitāb al-Hāwī , traduït al llatí amb el nom de Continens, l’enciclopèdia mèdica utilitzada a Europa fins al s XVI Més reduït és el Kitāb al-Manṣūrī , en deu llibres, exposició global dels coneixements de l’època Les seves aportacions al progrés de la medicina radiquen en l’exactitud en les descripcions clíniques i en la valoració dels coneixements de l’alquímia en la terapèutica, valorant més l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina