Resultats de la cerca
Es mostren 2169 resultats
Caterina Parr
Història
Reina d’Anglaterra.
Sisena muller d’ Enric VIII 1543 Exercí una influència beneficiosa durant els darrers anys del seu regnat i mitigà les persecucions de l’Acta dels Sis Articles 1539 A la mort del rei es casà amb l’almirall Thomas Seymour 1547 Molt religiosa, escriví A Lamentation or Complaynt of a Sinner 1548
La Pesca Deportiva
Pesca esportiva
Publicacions periòdiques
Revista de pesca fundada a Barcelona a l’abril del 1928.
Era el butlletí de la Federació Nacional de Societats de Pesca Esportiva i en els primers números es publicà l’acta de constitució i la reglamentació d’aquesta entitat En desaparèixer aquesta societat, la revista esdevingué l’òrgan de l’Associació de Pescadors Esportius de Barcelona Impulsada per Ricardo Ratti, tingué una vida efímera
llei de Sindicats Agrícoles
Història del dret
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de març de 1934, essent conseller d’economia i agricultura J.Comorera, segons la qual la sindicació no era obligatòria.
Els sindicats constituïts s’hi havien d’acollir i remetre llurs estatuts i reglament al Consell Superior de la Cooperació, i els que es constituïssin ho havien de fer en una assemblea general, en la qual s’establien els estatuts i l’acta de la qual s’havia de trametre també al Consell Superior
Martín Tovar y Tovar
Pintura
Pintor veneçolà.
Deixeble de Carmelo Fernández, amplià estudis a França i, amb Madrazo, a l’Estat espanyol Fou director de l’Academia de Caracas D’una sòlida formació clàssica, fou el gran retratista de la seva època i l’exponent màxim del tema patriòtic veneçolà Firma de l’acta de la independència, Batalla de Carabobo , etc
Altés

Vista exterior de l’església de Sant Pere d’Altés
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), situat a 491 m d’altitud, a l’esquerra de la ribera Salada (que a l’edat mitjana era anomenada el riu d’Altés).
A la part més alta del poble hi ha les restes del castell, que surt nomenat en una donació del 968 L'església apareix documentada a la segona meitat del segle XI i és esmentada també en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Reformada posteriorment, l’edifici actual és del 1828
Sant Andreu Xic o de les Viles (Tona)
Art romànic
Aquesta església es trobava dintre el terme del castell de Tona Encara que la tradició recollida pel bisbe Antoni Pasqual en l’acta d’una visita pastoral de l’any 1690 vol que aquesta església, que té la mateixa advocació que la parroquial, sigui la primitiva del terme, aquest fet no es confirma en cap document L’acta de consagració de l’any 889 de l’església de Sant Andreu de Tona, no situa l’església consagrada en cap lloc concret, com seria al puig o al costat del castell Com que l’edifici del castell no correspon al temple de l’any 888, queda dempeus el dubte Les…
Sant Vicenç dels Torrents (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
L’any 914 els bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i el comte Sunifred, sotmetien al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles el “cenobi” de Sant Vicenç, amb les seves parròquies de Sant Martí d’Albet, de Sant Serni, de Sant Jaume, de Sant Andreu, Sendes i Bescaran, que en nota posterior s’anomena “Sant Vicent delies Torres” L’any 1040, en l’acta de consagració del cenobi de Tavèrnoles, entre els béns dotals consta la parròquia de Sancto Vicentio sive de Sancti Martini dels Torrents En el llibre de visites pastorals del 1575, Sant Vicenç dels Torrents consta com a parròquia amb la…
Castell d’Espill (Porqueres)
Art romànic
Com a conseqüència de la revolta nobiliària de l’any 957 contra el comte Guifré de Besalú i ran de la reacció del comte de Cerdanya, el comte de Barcelona féu construir un castell a la muntanya d’“Espill” “ad construendum castellum adversum nos in monte quem dicunt Spelio” , en un alou del monestir de Banyoles Sovint ha estat considerat que aquest castell era vers Sant Patllari, al sud de Porqueres, per tant, a la frontera dels comtats de Besalú i de Girona De fet a l’ Atlas Històric de Catalunya full 122 ja és més a l’interior del comtat de Besalú, en una situació molt més ofensiva i…
Sant Julià d’Arrós (Esterri de Cardós)
Art romànic
El lloc d’Arrós és esmentat l’any 1146 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual els habitants de la vila havien de lliurar, anualment, un modi de blat La vila figura també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Gerri, del 1149, a la qual Guillem d’Esterri féu donació del mas de Pere Guillem del lloc d’ Erross L’església de Sant Julià és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i 1315 L’edifici…
Castell de Ratera (els Plans de Sió)
Art romànic
Ratera, a ponent de Concabella, apareix documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que la canònica de Guissona cobrava al terme de Ratera els delmes i les primícies i altres drets En la mateixa acta, la canònica de Guissona va rebre com a dotació, entre altres béns, tot el delme de les possessions i dels homes que tenien Guerau Guitard, la seva esposa Ponça i els seus fills dins els termes dels castells de Gra i Ratera El castell de Ratera estigué inclòs dins el terme del castell de Concabella, del qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina