L’any 914 els bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i el comte Sunifred, sotmetien al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles el “cenobi” de Sant Vicenç, amb les seves parròquies de Sant Martí d’Albet, de Sant Serni, de Sant Jaume, de Sant Andreu, Sendes i Bescaran, que en nota posterior s’anomena “Sant Vicent delies Torres”. L’any 1040, en l’acta de consagració del cenobi de Tavèrnoles, entre els béns dotals consta la parròquia de Sancto Vicentio sive de Sancti Martini dels Torrents. En el llibre de visites pastorals del 1575, Sant Vicenç dels Torrents consta com a parròquia amb la sufragània d’Albet. S’especifica que la parròquia és constituïda per poques cases i aquestes són lluny de l’església. A la visita pastoral del 1758 aquesta parròquia havia desaparegut substituïda per la de Sant Vicenç de Sendes. Al Spill… del vescomtat de Castellbò del 1519, dins de la vall de Castellbò consta el mas dels Torrents, despoblat. Amb aquest conjunt de dades disperses tan sols es pot suposar que el Sant Vicenç de les Torres del 914 correspon al Sant Vicenç dels Torrents del 1040 i que, en canvi, no hi ha correspondència entre Sant Vicenç dels Torrents amb Sant Vicenç de Sendes, com es podria pensar en una primera lectura, car en l’acta de consagració de Tavèrnoles, a més de la parròquia de Sant Vicenç dels Torrents hi consten les de Sendes i Albet.