Resultats de la cerca
Es mostren 2725 resultats
Melchior de Torres
Música
Teòric musical espanyol, actiu a mitjan segle XVI.
Exercí com a mestre de capella a Alcalá de Henares En aquesta ciutat escriví el tractat Arte ingeniosa de música con nueva manera de avisos breves y compendiosos sobre toda la facultad della 1544, una segona edició del qual aparegué alguns anys més tard, el 1559 El 1566 se’n feu una nova edició, revisada i corregida pel mateix autor El tractat és bàsicament de caràcter pràctic i ofereix moltes indicacions sobre la interpretació del cant pla i de la polifonia En alguns aspectes controvertits, com per exemple la teoria hexacordal, Torres hi adopta una posició bastant tradicional
Juan Ponce
Música
Compositor andalús actiu al principi del segle XVI.
Probablement descendent de la família noble dels Ponce de León, estudià amb l’humanista sicilià Lucio Marineo a la Universitat de Salamanca Fou cantor de la capella reial aragonesa de Ferran el Catòlic i quan el monarca morí, l’any 1516, ingressà a la capella de Carles V, on restà almenys fins el 1521 La major part de les seves composicions es troben recollides en el Cancionero Musical de Palacio Fou l’autor d’una çançó satírica en llatí, Ave color vini clari , i d’onze villancicos També se li coneix una obra sacra, un Salve regina a tres veus
Bartomeu Coscollà
Arts decoratives
Orfebre actiu a València del 1378 al 1430.
Gravador d’encunys a la seca de València 1399, amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València 1423 i és autor del reliquiari del rei Martí i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons el Magnànim
Mauro Coducci
Arquitectura
Arquitecte, actiu a Venècia del 1469 al 1504.
Adaptà els principis arquitectònics d’Alberti a la tradició veneciana Obres esglésies de San Michele in Isola 1468-80, Santa Maria Formosa 1492, San Giovanni Crisostomo 1497 i San Zaccaria vers el 1500, i els palaus Vendramin-Calergi i Corner-Spinelli
Abdó Castanyeda
Pintura
Pintor actiu a València, documentat des del 1607.
Probablement és l’autor d’algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo a Santa Úrsula de València, d’estil preribaltià Collaborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d’Andilla 1624-26 Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València
Jean de Tournai
Escultura
Escultor francobelga actiu a Catalunya des del 1324.
Sembla que fou el Joan que signà 1326 el sepulcre de Sant Narcís a Sant Feliu de Girona Contractà 1327 uns sepulcres per a la seu barcelonina, entre els quals el del canonge Hug de Cardona, i també treballà a Lleida
Miquel Domingo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter, actiu a València el 1805.
Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic Espíritu de…
catalitzador de Wilkinson
Química
Cristalls de color taronja, solubles en medis apròtics, que es fonen a 158 C.
Hom l’obté per reacció en el si d’etanol de la trifenilfosfina, C 6 H 5 3 P, amb el triclorur de rodi, RhCl 3 3H 2 0 Fou el primer agent actiu conegut per a la hidrogenació en fase homogènia d’olefines i alquins en condicions suaus de pressió i temperatura el seu ús fou introduït per G Wilkinson l’any 1966 És també actiu en processos de descarbonilació Té una gran aplicació
Caixa d’Estalvis de Manlleu
Economia
Entitat financera domiciliada a Manlleu i fundada el 19 de juliol de 1896 amb l’ajuda d’homes de negocis de la ciutat i amb la col·laboració del bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili.
La seva estructura, tant d’actiu com de passiu, mostra un fort creixement del crèdit i una gran productivitat en la seva cartera d’actiu El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 2642 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Sabadell i la Caixa d’Estalvis de Sabadell , operació que donava lloc a una nova entitat, Unnim
Manresa Esquí Club
Esports d’hivern
Club d’esports d’hivern de Manresa.
Fundat el 1979, fou l’alternativa als dos centres excursionistes històrics de la ciutat el Centre Excursionista de la Comarca de Bages i el Centre Excursionista Montserrat Organitzà el primer Trofeu Ciutat de Manresa de fons 1980 i el primer Trofeu de la Llum d’esquí 1988 Durant els anys vuitanta fou molt actiu i arribà a tenir 3000 socis També organitzà algun Campionat de Catalunya d’esquí alpí i de fons L’any 2011 estigué a punt de desaparèixer, però finalment un grup de socis el mantingueren en actiu El 2012 tenia uns 150 socis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina