Resultats de la cerca
Es mostren 3871 resultats
Caterina Mirambell
Teatre
Nom artístic de l’actriu Caterina Casals i Mirambell.
Debutà l’any 1845 El 1849 actuà al Liceu de Barcelona i el 1850 passà a l’Odeon, on començà a actuar en teatre català L’any 1856 estrenà La Verge de les Mercès , de MAngelon, i el 1858 Don Joan de Serrallonga , de Víctor Balaguer El 1868 estrenà al Liceu Els hereus , d’Ubach i Vinyeta Esdevinguda cèlebre, actuà habitualment al Teatre Romea 1870-87 i ocasionalment al Novetats i al Bon Retir
politja

A dalt, politja fixa; a baix, sistema de politja fixa i politja mòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Roda proveïda d’un ull en el seu eix geomètric, que li permet de girar a l’entorn d’un eix que hi és introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet de passar-hi un cable, una corda, etc, tot arrossegant-lo o essent arrossegada per ell, i que serveix per a canviar la direcció o el sentit d’una força, eventualment multiplicant-ne l’efecte quan forma part d’un sistema, com per exemple en un polispast.
En la politja fixa , en un dels extrems de la corda actua la resistència i en l’altre la potència, tot restant la politja fixa respecte al moviment de translació del conjunt En la politja mòbil , un dels extrems és fixat a un suport i en l’altre actua la potència, mentre la resistència és aplicada a l’eix de la politja i aquesta adquireix un moviment de translació simultani al de rotació
Anna Matfejevna Pavlova
Anna Matfejevna Pavlova a La mort del cigne
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina russa.
Estudià al Teatre Mariinskij de Peterburg i hi debutà el 1901 Fins el 1913 actuà en la companyia de SDiaghilev amb la qual es presentà a París el 1909 més tard formà una companyia pròpia amb la qual féu tournées per Europa i Amèrica visità Barcelona el 1930 i actuà al Liceu El seu repertori preferit era el romàntic féu creacions especialment brillants de La mort du cygne i de la Bacanal de Glazunov
secretari judicial
Dret processal
Funcionari públic, que forma part del personal de l’administració de justícia, encarregat de donar fe dels actes i les diligències d’un tribunal.
Integrat en el cos de secretaris judicials, pot ésser secretari de sala , si actua en els tribunals collegiats, o secretari judicial , si actua en jutjats de primera instància i d’instrucció, jutjats del contenciós administratiu, del social, de menors o de vigilància penitenciària Ultra l’obligació d’actuari, té el càrrec d’arxiver d’expedients, assisteix els jutges i els tribunals en l’exercici de llurs funcions i és cap directe del personal auxiliar de la secretaria
Vicente Escudero Uribe
Dansa i ball
Ballarí castellà.
A nou anys anà a Granada, on estudià ball flamenc Actuà a la península Ibèrica, i el 1920 debutà a París des d’aleshores formà parella amb Carmita García El 1930 presentà a Barcelona els seus Bailes de vanguardia Des del 1932 actuà sovint als EUA El seu flamenc incontaminat el feu cèlebre En retirar-se s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament Publicà Mi baile 1947, i formulà un decàleg, seguit pels ballarins més puristes
Joan Elias i Llobet
Música
Tenor.
Debutà 1911 a l’Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen Actuà sovint al Teatre Principal de València 1913-14 i al Tívoli i al Liceu 1916-17 de Barcelona assolí un gran renom a l’Opéra de París amb Aïda 1917 i a Trieste amb Otello Actuà a l’Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar 1918 i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d’Itàlia El seu germà Jaume Elias 1891-1968 fou també tenor
Carme Contreras i Verdiales
Teatre
Actriu i dobladora.
Debutà a nou anys doblant papers infantils, i posteriorment, també molt sovint, veus de bruixes i altres personatges de fantasia Com a dobladora, destacaren els seus doblatges dels personatges Boy 1947 a Tarzan’s New York Adventure 1942, de Richard Thorpe Arliss Cooper a la telesèrie Dallas 1983, i ET 1986, de Steven Spielberg Treballà també sovint en teatre, ràdio i televisió En teatre, entre d’altres, actuà a La ferida lluminosa , de Josep Maria de Sagarra 1954 No és mai tard si s’arriba d’hora 1957, de Jaume Villanova Un home entre herois 1958, de Rafael Tasis Els dimecres Elena 1970,…
moment d’estabilitat
Física
Transports
Moment del parell d’estabilitat d’un cos i especialment d’una nau que sura.
Les dues forces d’aquest parell són el desplaçament, que actua de dalt a baix sobre el centre de gravetat, i la resultant de les pressions que exerceix l’aigua sobre el buc, que actua de baix a dalt i hom considera que ho fa sobre el centre de pressió El moment d’estabilitat és el producte del desplaçament pel braç del parell, i el braç del parell equival al producte de l’altura metacèntrica pel sinus de l’escora
perxatge
Indústria tèxtil
En aquesta operació és format o aixecat pèl en una o en les dues cares del gènere Si el pèl resta vertical hom obté l' apelfat o, si és més curt, l' avellutat Si el pèl resta ajagut és anomenat llanat , i si és deixat molt curt hom obté l’acabat mèlton Quan la guarnició de la perxa actua en el sentit natural del pèl el perxatge és anomenat perxatge a pèl , i si actua en sentit contrari, perxatge a contrapel
Wanda Landowska
Música
Clavecinista.
Estudià a Varsòvia, Berlín i París, on residí Actuà per tot el món i propagà el coneixement d’obres per a clavecí dels antics autors italians i alemanys Fundà a Saint-Leu-la Forêt una École de Musique Ancienne Enregistrà molts discs, com els d' El clavecí ben temperat , de JSBach Mde Falla escriví per a ella el seu concert per a clavecí Actuà sovint a Barcelona, i fou collaboradora de la “Revista Musical Catalana” Escriví obres com Musique ancienne 1910
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina