Resultats de la cerca
Es mostren 2301 resultats
centre
Entitats culturals i cíviques
Història
Nom donat a algunes societats que tenen una finalitat cultural, el foment d’un cert ordre d’activitats (sovint recreatives) o la difusió d’un ideal social, polític o religiós.
Als Països Catalans aparegueren vers el darrer terç del segle XIX, amb dedicacions molt diverses, però generalment amb caràcter popular i de tendència catalanista Així, els centres excursionistes, molt nombrosos al Principat, amb el Centre Excursionista de Catalunya com a entitat degana els centres polítics, com els diversos centres catalanistes, regionalistes, carlins o republicans, i, sobretot, els centres que originaren el catalanisme polític, com el Centre Català, el Centre Escolar Catalanista, el Centre Nacional Català o el Centre Nacionalista Republicà, i d’altres d’actuació…
Peroy
Tauromàquia
Nom artístic del torero Pere Ayxelà i Torner. Carreter d’ofici, fou descobert, ja gran, per José Redondo.
Prengué l’alternativa a Barcelona el 1864 de mans de Julián Casas el Salamanquino Assolí èxits a Amèrica, on actuà molts anys El darrer cop que torejà a Barcelona fou per l’agost del 1879, en una cursa que s’inicià amb l’actuació de la moixiganga Un Tec al Besòs
Vitalià
Cristianisme
Papa (657-672).
Fou elegit després d’Eugeni I, sota la pressió de l’exarca bizantí Defensà els seus drets contra l’arquebisbe de Ravenna i el bisbe de Creta Fou molt important la seva actuació per a implantar la jerarquia catòlica a Anglaterra La seva festa se celebra el 27 de gener
Banca Commerciale Italiana
Entitat bancària italiana, estretament controlada per l’Istituto di Ricostruzione Industriale (el 98% del capital), fundada a Milà l’any 1894.
L’any 1918 creà la Banca Commerciale Italiana France SA, que obrí sucursals al Marroc, les quals subsistiren fins el 1962 Obrí, d’altra banda, filials a Turquia, i amplià la seva actuació a tot l’estat italià El 1994 fou privatitzat i el 1996 era present en 44 estats
La Revue Catalane
Publicacions periòdiques
Publicació mensual fundada el 1907 com a successora de la Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon per un grup d’erudits encapçalats per Pere Vidal.
Fou l’òrgan de la Société d’Études Catalans i hi collaboraren Joan Amades, Emili Boix, Josep Bonafont, Emili Leguiel, Lluís Pastre, JS Pons, Gustau Violet, Witwe, Vergés de Ricaudy, Pau Berga, etc Durant la Primera Guerra Mundial hi tingué una actuació destacada Carles Grandó Deixà de sortir el 1921
capta
Acció de recollir dons voluntaris en recompensa d’un servei prestat, d’una actuació popular (cantades, ballades, etc).
constrenyiment
Dret
Procediment o conjunt de normes que determinen l’actuació judicial amb vista a l’execució d’una sentència.
raonador del ciutadà
Dret administratiu
Defensor dels drets i les llibertats dels ciutadans d'Andorra amb relació a l'actuació de l'administració.
rendiment
Economia
Resultat que es deriva de l’actuació pròpia d’una determinada unitat econòmica referida a un cert període.
Pel que fa als processos productius, hom considera que el rendiment és la variació que experimenta la producció davant un cert increment dels factors esmerçats, bàsicament el treball, o una modificació en la seva combinació Si la producció augmenta en la mateixa proporció, hom diu que el rendiment és constant si ho fa en una proporció superior, que el rendiment és creixent, i si la proporció és inferior, que el rendiment és decreixent
parla
Lingüística i sociolingüística
En terminologia estructural (Saussure), ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s’oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure.
Per a la gramàtica generativa Chomsky, la parla o actuació anglès performance s’aplica a l’ús que els locutors fan de les regles i a les desviacions que poden modificar el sistema la llengua o competència , en canvi, tampoc no està exempta de creativitat, que afecta el poder recursiu de les regles