Resultats de la cerca

De vida molt variada combaté a la guerra d’alliberament el 1848, fou pastor calvinista, professor, diputat i bisbe protestant de Budapest, es dedicà especialment a la poesia publicada el 1861 i el 1883, i escriví també poemes èpics, drames i assaigs crítics, però excellí sobretot com a traductor a l’hongarès destaquen, entre altres, les seves versions de Dant, Shakespeare, Goethe, Molière, Byron, VHugo i, per damunt de totes, l’excellent versió en vers del Cant dels Nibelungs 1868

Començà la seva obra el 1944, i des d’aleshores, amb un estil proper a la tradició de Čekhov, abordà temes socials a través d’una fórmula gairebé sempre lírica Destaquen Vesna ‘Primavera’, 1950, Po dorogam idut mašini ‘Els cotxes van pels camins’, 1951, Delo bylo v Penkovo ‘Succeí a Penkovo’, 1956, Razorvannyj rubl ' ‘El ruble esquinçat’, 1966 i Trudnyj den ‘Dia atrafegat’, 1978

Graduat en dret el 1987 i doctorat el 1990 a la Universitat de la seva ciutat, on del 1990 al 1999 fou professor Aquests anys entrà en contacte amb Vladimir Putin , aleshores alt funcionari a l’ajuntament de la ciutat, del qual esdevingué un estret collaborador Després d’exercir com a assessor de relacions exteriors de l’alcalde de Sant Petersburg Anatoli Sobčak 1990-95, collaborà també amb Putin al Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB soviètic quan aquest en fou nomenat cap el 1998 L’any 2000 fou director de campanya en les eleccions que portaren Putin a la presidència de…

De nom Aristocles Spyru Fou ordenat diaca el 1910 El 1922 fou ordenat sacerdot i bisbe i elegit metropolita de Corfú Posteriorment fou nomenat arquebisbe per als grecs d’Amèrica 1930-48 El 1948 fou elegit patriarca ecumènic de Constantinoble, i esdevingué així el cap espiritual de l’Ortodòxia Destacà especialment pels seus esforços a favor de la unitat dels cristians convocà tres conferències panortodoxes a Rodes 1961, 1963, 1964, on hom tractà de la cooperació de les Esglésies, de la possibilitat d’un diàleg amb l’Església de Roma i de la celebració d’un futur sínode panortodox Amic i…

Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva davallada…

Des del 1860 residí a Viena, on es doctorà 1881 a la universitat, investigà la fisiologia del sistema nerviós i descobrí els efectes anestèsics de la cocaïna es dedicà a la neuropatologia El 1885 estudià, a París, amb JM Charcot, l’aplicació de la hipnosi en el guariment de la histèria, i el 1889 ho feu també a Nancy, amb H Liébault i AA Bernheim El 1887 es casà amb Martha Bernays, de la qual tingué tres fills i tres filles, una de les quals, Anna, ha estat una de les més destacades figures contemporànies de la psicoanàlisi El 1895 publicà, en collaboració amb Josef Breuer, Studien über…

Després de llicenciar-se en dret 1975, ingressà al KGB i fou destinat a l’antiga RDA 1984-90 Tinent d’alcalde de Leningrad amb Anatolij Sobčak 1994-96, amb qui collaborà des del 1991, fou cap de la secció d’aquesta ciutat del partit La Nostra Casa és Rússia, de Boris Jelcin 1995-97, el qual el nomenà, el 1998, director del Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB i, a l’agost del 1999, primer ministre Des d’aquest càrrec, obtingué una gran popularitat per la seva ofensiva a Txetxènia , tot i ser molt criticada internacionalment Al desembre Jelcin el designà com a successor a la…

Oficial de la guàrdia imperial russa i comandant d’una divisió de cosacs durant la Primera Guerra Mundial, s’uní a les forces antibolxevics d' Anton Ivanovič Denikin , del qual fou braç dret i successor 1920 Amb l’ajut de França reorganitzà l’exèrcit “blanc” a Crimea, aconseguí nombroses victòries a la Rússia meridional maig-juny del 1920 i formà un govern, que fou reconegut per França Acabada la guerra russopolonesa setembre del 1920, fou vençut pels bolxevics a l’istme de Perekop i a Sebastopol les seves forces 126 vaixells i 130 000 refugiats foren dispersades per Turquia, Grècia,…

Actor del Teatre Nacional de Budapest, n'arribà a ésser director Excellent coneixedor de l’escena i autor prolífic, excellí sobretot en els drames populars dels quals fou el creador, amb inclusió de música i cançons i mescla d’elements tràgics i humorístics Cal destacar-ne, entre altres obres, Szököltt katona ‘El desertor’, 1843, Két pisztoly ‘Dues pistoles’, 1844, Csikós ‘El pastor’, 1846 i Cigány ‘El gitano’, 1853 Escriví també drames històrics, com A trónkereso ‘El pretendent al tron’, 1868, i comèdies, com Rózsa ‘Rosa’, 1840, que obtingué el gran premi de l’acadèmia, Liliomfi 1849, A mama…

Membre d’una noble família turcmana vassalla dels descendents de Txagatai Kan, després d’un seguit de revoltes i d’enderrocaments dels governadors del gran kan i una vegada fet assassinar el sobirà de Balkh i de Kabul 1369, antic aliat seu, aconseguí d’emparar-se de tota la Transoxiana 1370, on encapçalà, tot autoproclamant-se hereu i continuador de l’imperi de Genguis Kan, la dinastia timúrida El domini de Tamerlà s’expandí considerablement imperi mongol , tant pels dots bèllics i la dedicació contínua del seu cap i pels pocs escrúpols que mostrà a portar a terme les annexions com per la…