Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
David Wechsler
Psicologia
Psicòleg nord-americà d’origen romanès.
Estudià a París amb HPieron i LLapicque Director de l’hospital Bellevue i professor de la Universitat de Nova York, és conegut per la creació de les escales d’intelligència per a adults que porten el seu nom Wechsler Adult Intelligence Scales i per a infants entre 5 i 15 anys Wechsler Intelligence Scale for Children , i àdhuc una altra d’escolar Wechsler Preschool and Primary Scale of Intelligence La revisió que féu de l’escala per a infants Wechsler Intelligence Scale for Children-Revised pràcticament constitueix una nova escala
plecòpters
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes, que inclou espècies de talla petita (2 a 3 cm) amb teguments tous.
L’aparell bucal és mastegador i és molt reduït en l’adult les antenes són llargues, filiformes i multiarticulades a més dels dos ulls normals tenen tres ocels Els dos parells d’ales són membranoses i, plegats, són més llargs que l’abdomen aquest té 11 segments i acaba en dos cercs llargs, multiarticulats i anteniformes, que en els mascles serveixen de ganxos copuladors Les larves, aquàtiques, són semblants als adults De règim fitòfag, hom els troba entre les pedres, a les herbes o sota escorces, però sempre prop de l’aigua
escarabeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, caracteritzats pel fet de presentar l’extrem de les antenes en forma de pinta amb les pues mòbils.
De formes, dimensions i coloracions molt diverses, presenten generalment un dimorfisme sexual acusat i llurs èlitres són durs i no recobreixen totalment l’abdomen Les larves són en forma d’eruga tenen potes ben desenvolupades però poc aptes per a la locomoció, i un aparell masticatori molt potent La nimfa és lliure El règim alimentari tant de larves com d’adults és molt variat poden ésser copròfags, necròfags, fitòfags, sapròfags i fins i tot paràsits La família és estesa pràcticament per tot el món amb unes 20000 espècies, representades extensament als Països Catalans
megalòpters
Entomologia
Ordre d’insectes neuropteroides, amb els dos parells d’ales grans i amples i amb moltes nerviacions.
Les antenes són filiformes, i les peces bucals són mastegadores i dirigides cap endavant Tenen metamorfosi completa, i les larves, que són aquàtiques, posseeixen apèndixs abdominals que, de fet, són brànquies en forma de filaments articulats Llur desenvolupament dura dos anys, i l’adult viu només de 10 a 15 dies Les larves i els adults són de règim carnívor Són dividits en dues famílies coridàlids i siàlids Als Països Catalans només hi ha representants de la segona família Aquest ordre és considerat el més primitiu dels neuropteroides
desenvolupament postembrionari
Biologia
Procés de diferenciació i de maduració que transforma l’animal nounat en adult mitjançant una sèrie de diferenciacions de teixits i òrgans per a arribar a la maduresa sexual.
Pot ésser directe o indirecte, segons l’estadi assolit per l’individu a la fi de la fase embrionària Tenen desenvolupament directe els animals que, després d’un llarg període embrionari, durant el qual consumeixen les nombroses substàncies de reserva emmagatzemades en l’ou o bé provinents de la mare, neixen amb tots els caràcters morfològics dels adults i els manca solament la maduresa sexual Els animals amb ous pobres en vitellina neixen en forma de larva i els cal un desenvolupament indirecte , durant el qual presenten una sèrie de modificacions morfogenètiques metamorfosi
cuc de les pomes

Cuc de les pomes
Joachim K. Löckener (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del lepidòpter Cydia pomonella.
Les erugues són, principalment, de color blanc, i roig groguenc després Quan neixen, que sol ésser entre juny i juliol, fan un forat a la poma o a la pera i hi penetren, fins que arriben a llur llavor, de què s’alimenten A la tardor deixen els fruits i pugen als arbres, on fan un capoll, i es transformen en crisàlides així passen l’hivern, fins a la propera primavera, que en naixeran els insectes adults Hom els combat raspant els troncs dels arbres i untant-los amb una barreja d’argila i calç
Josiana Cabanas
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
Periodista professional al diari L’Indépendant de Perpinyà i professora de català per a adults, collaborà regularment durant deu anys a l’ Almanac Català del Rosselló i a Sant Joan i Barres GREC, amb contes i articles en català És l’autora de tres novelles breus Senzilles històries de dones 1983, A través d’un vidre entelat, l’espera 1985 i Punt de creu 1986 També cal destacar tres llibres de divulgació històrica sobre el Rosselló, escrits en francès, i, principalment, La procession de la Sanch, six siècles de foi et de tradition 2003
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques,…
Els pomacèntrids: castanyoleta
Una de les imatges més característiques del coralligen és la que recull la fotografia, per la silueta dels grups d’estudiants o castanyoletes Chromis chromis peixos de coloració fosca, quasi negre en els adults, i d’un blau llampant en els joves Jean-Georges Harmelin Aquesta família de peixos de cos oval, alt i comprimit, inclou una considerable quantitat d’espècies de colors vius, pròpies de les zones litorals i dels esculls corallins, que solen formar moles Tenen un cap curt i obtús, proveït d’una boca petita i protràctil i unes mandíbules armades de dents caniniformes o…
cocodril

Cocodril del Nil
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a un grup de rèptils de l’ordre dels crocodilians que es caracteritzen per tenir el musell relativament ample i rugós i la quarta dent de la mandíbula inferior visible quan la boca és tancada.
Hom l’inclou dins el gèneres Crocodylus, Osteolaemus i Tomistoma Els cocodrils són els gegants dels rèptils actualment existents, puix que les espècies més grosses atenyen 10 m de longitud Són gregaris, i els mascles tenen comportament territorial a l’època del zel Les femelles solen pondre de 20 a 30 ous algunes espècies, fins a 100 i les cries neixen al cap de quatre mesos S'alimenten de preses, d’acord amb llur mida les cries mengen insectes, granotes, larves, etc els joves, sobretot peixos i els adults, peixos, ocells aquàtics i mamífers rarament ataquen l’home
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina