Resultats de la cerca

En morir aquest 1863 es retirà a Àger i reorganitzà la partida del seu pare El 1839, amb el grau de coronel, es convertí en un dels principals collaboradors del comte d’Espanya, i actuà a l’expedició de la Vall d’Aran Emigrà a França, i el 1847 tornà a Catalunya com a general de brigada al capdavant del nou alçament carlí, però fou batut 1849 pel general Quesada a Selma Alt Camp Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de les Dues Sicílies Destronat aquest per Garibaldi, desembarcà a Calàbria i es posà al capdavant de les guerrilles legitimistes, però fou fet presoner i afusellat…

Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería…

Destacà durant la revolució del 1868 i el 1869 fou elegit diputat per Barcelona Intransigent del Club dels Federalistes, collaborador d' El Estado Catalán , intervingué en l’aixecament federal del 1869 i el 1870 en l’alçament contra les quintes pel qual fou condemnat a 12 anys de bandejament Retornà el 1873 i essent diputat provincial de Barcelona, collaborà en l’intent de proclamació de l’Estat Català del març del 1873 És autor de La nueva inquisición Proceso del diputado Serraclara y sucesos ocurridos en Barcelona el día 25 de setiembre de 1869 1870 i, ensems amb altres, d' El…

Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc Passà a Barcelona, on collaborà en la repressió de la vaga general del 1917 El 1923 assolí el grau de general, al Marroc Destituït per la República 1931, s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva El 18 de juliol de 1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim Dirigí l’ocupació de Madrid març del 1939 Des d’aleshores hi residí Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí

El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Juntament amb el seu germà Felicià, participà en l’alçament popular que reclamava un major ajut del govern en la defensa de Catalunya contra França Lluità en el setge de Barcelona del 1697 Austriacista, fou fet cavaller de Calatrava en les corts de 1705-06 Defensà Barcelona en els setges del 1706 i de 1713-14, i fou lloctinent del portantveus del governador a les darreres reunions militars abans de la rendició de Barcelona El seu germà Felicià de Saiol i de Quarteroni Barcelona 1646 — 1713, frare, fou membre de la Junta d’…

Participà en la guerra del Francès i fou un dels caps de la insurrecció reialista del 1822 Acabada la lluita, fou nomenat mariscal de camp i governador del corregiment de Mataró 1825 en l’aixecament dels Malcontents tingué un paper ambigu segons sembla, després d’haver encoratjat la insurrecció i d’haver fet un viatge a Madrid en defensa dels revoltats, es mantingué fidel al govern Ascendit a general el 1831, anà a França a la mort de Ferran VII i tornà el 1834 com a comandant general de les forces carlines de Catalunya Però mentre preparava l’alçament fou detingut i portat a…

Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una…

Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb…

El reglament annex a les convencions de la Haia del 1899 i del 1907 les assimila als combatents regulars sempre que operin sota un cap responsable, amb insígnies distintives i respectant les regles de la guerra Són designades també auxiliars les unitats de reclutament voluntari o mercenari, provinents d’estats neutrals, autoritzades o no per llur govern, i també les tropes al servei de les potències colonials formades per poblacions indígenes no organitzades en estat Les dues guerres mundials, especialment la segona, han desdibuixat el concepte de tropa auxiliar per la seva difícil…

El 1941 fundà el Movimiento Nacional Revolucionario Guanyà les eleccions presidencials 1951, però l’oposició dretana el féu recórrer a un alçament popular 1952 Reelegit 1960 i 1964, fou deposat pels militars i expulsat del país 1964 Tornà a Bolívia el 1971 i en principi donà suport al cop del general Banzer Més tard, però, s’oposà a la dictadura i fou foragitat del país novament el 1974 Aspirant frustrat a la presidència el 1979 i el 1980, amb una orientació de centredreta, i figura de l’oposició durant el govern de Siles Suazo 1982-85, aquest darrer any ocupà la presidència, que…