Resultats de la cerca

Doctorat al Michigan State College 1934, en 1962-74 dirigí el departament de recerca genètica de la Institució Carnegie Compartí el premi Nobel de medicina del 1969 amb MDelbrück i SELuria, pels seus treballs que confirmaren que la informació hereditària residia en els àcids nucleics

S’inicià al cor parroquial de la seva vila natal, i el 1940 entrà a formar part del cor de la catedral de Canterbury Tres anys després debutà com a solista al Morley College de Londres El 1946 cantà per a la BBC, el 1947 començà a dirigir els cors de la catedral de Saint Paul de Londres i el 1948 fundà el conjunt Deller Consort, dedicat a la interpretació de música del barroc, amb el qual realitzà una intensa activitat concertística i musicològica El 1960 participà en l’estrena mundial d’ El somni d’una nit d’estiu de Benjamin Britten al Festival de Glyndebourne, a Anglaterra, obra…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i Fontanals, al qual…

Fou professor de lògica a la Universitat d’Oxford i a la de Londres 1946-59 La seva obra de joventut Language, Truth and Logic 1936, és una síntesi brillant i combativa del neopositivisme lògic anglosaxó, on s’insisteix en el principi segons el qual el significat d’una proposició resideix en la seva verificació, i en el rebuig de tota proposició metafísica per inverificable i, doncs, banal ‘meaningless’ En les seves obres posteriors — The Foundations of Empirical Knowledge 1940, Philosophical Essays 1954, The Problem of Knowledge 1956 i Philosophy and Language 1960— retorna als mateixos temes…

Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de Cerdanyola del Vallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a collaborador del Butlletí d’Escacs

Pioner i fundador de l’espeleologia moderna, fou l’iniciador de l’exploració científica de les cavitats subterrànies El 1901 explorà, en qualitat de delegat del Centre Excursionista de Catalunya a París, la cova del Salnitre, a Collbató, i la Fou de Bor Cerdanya, acompanyat per socis de l’entitat, un dels quals era Norbert Font Sagué

Començà a jugar als anys vuitanta a l’INEFC de Barcelona i al CN Barcelona El 1986 fundà el Lleida Rugby Club Als anys noranta fou director tècnic de la federació catalana i el 1995 feu de seleccionador català en el Catalunya-República Txeca que es jugà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys Continuà l’activitat esportiva com a docent a l’INEFC de Lleida

Treballà al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Gimnàstica, a la Foixarda, i posteriorment al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, preparant gimnastes entre els quals hi ha el doble campió olímpic Gervasi Deferr, al qual guià durant tota la carrera, i el també olímpic Andreu Vivó Fou director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica i jutge internacional Al febrer del 2010 es traslladà a Mèxic per dirigir la preparació dels gimnastes d’aquell país per als Jocs del 2012 Rebé la medalla al mèrit esportiu espanyola de bronze 2001, de plata 2006 i d’or 2009

Defensa, la temporada 1972-73 fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona, formant part del primer equip entre el 1975 i el 1979 Guanyà tres Lligues espanyoles 1977, 1978, 1979, dues Copes del Rei 1978, 1979 i dues Copes d’Europa 1978, 1979 Posteriorment jugà a La Salle Bonanova, equip amb el qual aconseguí l’ascens a la primera divisió estatal Es retirà la temporada 1983-84 Parallelament entrenà diversos equips de categories inferiors, entre els quals cal destacar la seva etapa al FC Barcelona, on guanyà diversos Campionats d’Espanya júnior També fou segon entrenador del primer equip

Alumne de Llotja i de Francesc Labarta, que influí molt en la seva formació artística El 1917 li causà forta impressió la gran Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, i formà amb uns companys el grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà Seguí en principi un realisme sec El nàufrag , 1918, propi de l’estètica típica del grup, però molt aviat derivà, a partir de la influència de Cézanne i orientat per Josep Dalmau, cap al cubisme Freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, i el 1923 s’establí a Sitges, atret per la personalitat de Joaquim Sunyer allà tingué molt contacte amb el…