Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
llavió
llavió
Christophe Quintin (CC BY-NC 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de 30 cm de llargada.
Té el cos verd, amb tornassols daurats i blaus el cap és groc amb bandes verdes i les aletes alternen el blau, el groc i el verd Presenta un dimorfisme sexual molt acusat És un dels peixos més freqüents i coneguts de les costes rocalloses mediterrànies, a poca profunditat S'alimenta d’invertebrats del fons
harpia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’1 m de llargada, que té el cap i el coll grisos, la part inferior del pit, l’abdomen i les potes blancs i la resta del plomatge negre.
Presenta, al cap, un plomall erèctil negre en forma de corona, i les urpes són més potents que les de cap altre ocell Té les ales curtes i amples És silvícola i s’alimenta de simis, peresosos, guacamais i mamífers petits Habita a Amèrica, des del sud de Mèxic fins al nord de l’Argentina
guineu
Guineu
(CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels quimeriformes, de la família dels quimèrids, que ateny 1 m de llargada.
Presenta el cap subcònic amb la boca ínfera, les aletes pectorals grosses i dues de dorsals, la primera de les quals és porveïda d’un agulló verinòs l’aleta caudal té forma de flagell És unisexual i ovípar Habita fins a 2000 m de profunditat i s’alimenta d’invertebrats bentònics No és comestible
solàster
Zoologia
Estrella de mar de la classe dels asteroïdeus, de la família dels solastèrids, d’uns 15 a 20 cm de diàmetre, de color de porpra o vermell groguenc, de cos no gaire aplanat i amb 12 o 14 braços ben individualitzats, llisos, punxeguts i disposats al voltant d’un disc relativament ample.
Té un esquelet dorsal reticulat, amb petites espines no articulades sobre els nusos i amb una tofa d’espines en llur vèrtex S'alimenta sobretot d’eriçons, molluscs, lamellibranquis i altres preses mortes o vives Habita a 15-20 m de profunditat, i de vegades hom els troba sobre les costes, a la província circumboreal
serra d’Alcaraz
Serra
Serra de la península Ibèrica a l’E de Sierra Morena.
És un llindar elevat entre la depressió del Guadalquivir i les depressions de Múrcia, format per estretes escates liàsiques, de direcció N-E, pinçades entre els gresos roigs i les margues verdes triàsiques Hi neixen els rius Guadalmena i Guadalimar conca del Guadalquivir, Mundo Conca del Segura i alimenta el canal de María Cristina Conca del Xúquer
orella de mar
orella de mar
Mario Quevedo (CC BY-NC 2.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, de la família dels haliòtids, d’uns 6 a 10 cm de llargada, de conquilla plana i sols lleugerament espiralada, internament recoberta d’una gruixuda capa de nacre.
Prop de la vora, la conquilla té una fila de petits forats per on surten uns tentacles de funció tàctil Habita sobre les roques de la zona litoral superior i s’alimenta d’algues És molt comuna a la Mediterrània A les mars tropicals es troben espècies més grosses, molt cercades per obtenir-ne el nacre
mussola
Mussola
wendywiles (CC BY-NC 4.0)
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids, d’uns 2 m de llargada màxima, de pell llisa i amb els denticles dèrmics molt petits.
La coloració és grisa o grisa terrosa al dors, amb taques blanques i de color marró clar al ventre Habita als fons sorrencs i s’alimenta de molluscs i crustacis, per a trencar les conquilles i closques dels quals té unes fortes plaques dentals És vivípar, però manca de pseudoplacenta Es troba a l’Atlàntic i a la Mediterrània
porc espí
Porc espí adult
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels histrícids, de cos rabassut i de color fosc, amb una ratlla blanca sota el coll i sobre els costats.
Presenta llargues espines, utilitzades per a l’atac i la defensa És de costums nocturns i s’alimenta d’arrels, sobretot de plantes herbàcies La gestació dura de tres a quatre mesos i en neixen de dues a quatre cries, a la darreria de la primavera o al començament de l’estiu És comú a tota l’àrea mediterrània
enganxa-roques
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels gobiesòcids, d’uns 10 cm de llargària, desproveït d’escates i amb el cap deprimit.
Amb les aletes ventrals, transformades en una ventosa, s’agafen a les roques Té els narius sobre petites protuberàncies dèrmiques És un habitant típic de la zona de marea a les costes rocalloses, on hom el troba al damunt i al dessota de les pedres S'alimenta sobretot de petits crustacis Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
gallina de Guinea
Gallina de Guinea
Corel
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels numídids, d’uns 60 cm, amb el cap i el coll sense plomes, les ales curtes i el cos esvelt.
El plomatge és d’un color negrenc densament esquitxat de petites taques blanques És gregari i s’alimenta d’herbes, de llavors i d’insectes nia a terra, i sol pondre uns vuit ous N'hi ha nombroses subespècies, tant en estat salvatge com domèstic Habita a Etiòpia, al Sudan, a Eritrea i al SE d’Aràbia