Resultats de la cerca

La capçalera conté els nombrosos estanys de Peguera , circ d’origen glacial estany petit i estany gran de Peguera , del cap del Port, del Ferro, de la Llostra, Aimagat, Escondits, de la Cabana, de la Coveta, Negre el més gran, Trullo, Tort de Peguera on hi ha el refugi JMBlanc, els tres darrers convertits en pantans per la construcció de preses que alimenten la central de Lladres Llur emissari, el riu de Peguera , que rep, per l’esquerra, l’aigua de la conca de Lladres, s’uneix a l’Escrita a Espot

De costums subterranis, presenten modificacions sobretot a les potes del davant, resultat de l’adaptació a la vida subterrània També hi ha representants adaptats a la vida aquàtica que tenen els dits de les potes del darrere units per una membrana S'alimenten de cucs de terra, insectes i arrels Comprèn nombrosos gèneres repartits per Europa, Àsia i l’Amèrica septentrional, com Talpa, Desmana, Galemys i Scalopus Als Països Catalans és representada pel talp i per Desmana sp aquest últim, de costums aquàtics, viu als rius dels Pirineus

Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia

Té el cap gros, i el bec, també molt gros, ample i encorbat cap amunt, recorda la forma d’un esclop No canta, sinó que fa petar el bec, semblantment a la cigonya Els becs d’esclop habiten en parelles o en petits grups en zones pantanoses o prop de rius Fan el niu amb fang i amb plantes aquàtiques, i s’alimenten de peixos, granotes, petits rèptils, etc Són propis de l’Àfrica central, des del Nil Blanc fins al llac Victòria S'adapten bé a la vida en parcs zoològics

Són animals gregaris, que viuen en moles molt nombroses i segueixen cegament un mascle adult s’alimenten de peixos i de cefalòpodes Fan migracions regulars a l’hivern van de les mars àrtiques a les temperades, i a l’estiu retornen a les fredes Són gairebé cosmopolites, bé que més freqüents en mars fredes Per a llur caça, sobretot a les illes Fèroe, els caçadors condueixen, amb les barques, el cap de la mola vers la costa, on, seguit de tota la mola, embarranca L’espècie més freqüent és Globicephala melaena

El cos és massís, i pot fer uns 50 cm de longitud total Les potes del darrere són allargades, mentre que les del davant són curtes, i la cua és llarga Són de règim herbívor, i s’alimenten d’arrels i de molsa Colonitzen les regions rocalloses i muntanyoses de Bolívia, el Perú i l’Argentina La família és representada per tres gèneres, els més importants dels quals són Chinchilla i Lagostomus , que són caçats, sobretot el primer, per tal d’aprofitar-ne la pell i la carn

De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica

Llur plomatge és críptic, de tons bruns terrosos o grisos, amb fines ratlles, franges o taques, i gairebé no presenten dimorfisme sexual Hom els coneix amb el nom general de tinamús Són de costums terrestres, s’alimenten de grans, fruites i insectes, fan el niu a terra i els polls són nidífugs Comprèn una sola família, la dels tinàmids, amb 45 espècies, que pertanyen a 9 gèneres, els més importants dels quals són Tinamus , Rhynchotus , Eudromia , Crypturellus i Nothura Habiten a Amèrica, des del sud de Mèxic fins a la Patagònia

De longitud total entre 20 cm Varanus brevicaudata i 3,5 m dragó de Komodo, colonitzen tots els medis deserts, boscs humits, sabanes, i hi ha representants aquàtics i representants arborícoles Carnívors i grans depredadors, s’alimenten de tota mena de vertebrats Són ovípars, però no incuben els ous Algunes formes, com Vgriseus , són apreciades per la carn i per la pell La família és representada per un sol gènere, Varanus , i diverses espècies, distribuïdes per Austràlia, Àfrica i Àsia, entre les quals cal esmentar Vniloticus varà del Nil i Vkomodoensis dragó de Komodo…

El tronc té 13 segments i 12 parells d’apèndixs locomotors, 15 o més tergites i un parell de fileres terminals Tenen un sol parell de tràquees ramificades, amb estigmes o espiracles cefàlics, un sol vas circulatori dorsal i gonoporus a l’extrem anterior del tronc Són de desenvolupament anamòrfic les cries neixen amb 6 o 7 parells de potes Habiten en sòls humits, sota les pedres i entre detrits de tota mena, dels quals s’alimenten L’espècie Scutigerella immaculata és comuna a tot Europa i ocasiona grans danys a moltes plantes agrícoles