Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
Peguera

Estany Tort de Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma del Pallars Sobirà, dins el municipi d’Espot, que davalla de la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca: cims de Muntanyó (2 708 m alt.), pic de Mainera (2 906 m alt.), tuc de Saburó (2 908 m alt.), pic de Peguera
(2 942 m alt.); la cresta despresa d’aquest pic vers el N i formada pels pics de Monestero (2 878 m) i de Fonguero (2 883 m) i pel pui de Linya (2 868 m) la separa de la de Monestero.
La capçalera conté els nombrosos estanys de Peguera , circ d’origen glacial estany petit i estany gran de Peguera , del cap del Port, del Ferro, de la Llostra, Aimagat, Escondits, de la Cabana, de la Coveta, Negre el més gran, Trullo, Tort de Peguera on hi ha el refugi JMBlanc, els tres darrers convertits en pantans per la construcció de preses que alimenten la central de Lladres Llur emissari, el riu de Peguera , que rep, per l’esquerra, l’aigua de la conca de Lladres, s’uneix a l’Escrita a Espot
tàlpids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, de cos robust, gairebé cilíndric, potes i cua curtes i el cap acabat en una prolongació a la manera d’una trompa, molt rica en terminacions nervioses tàctils.
De costums subterranis, presenten modificacions sobretot a les potes del davant, resultat de l’adaptació a la vida subterrània També hi ha representants adaptats a la vida aquàtica que tenen els dits de les potes del darrere units per una membrana S'alimenten de cucs de terra, insectes i arrels Comprèn nombrosos gèneres repartits per Europa, Àsia i l’Amèrica septentrional, com Talpa, Desmana, Galemys i Scalopus Als Països Catalans és representada pel talp i per Desmana sp aquest últim, de costums aquàtics, viu als rius dels Pirineus
llimac

Llimac
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Nom donat als gastròpodes pulmonats estilomatòfors de la família dels ariònids
i dels limàcids
.
Tenen el cos molt llarg, sense closca aparent i amb la pell del dors solcada de plecs longitudinals, excepte en una zona prominent situada darrere el cap, on la pell és llisa i sota la qual hi ha les restes de la closca Habiten en zones molt humides, i són perjudicials per a l’agricultura, puix que s’alimenten de fulles de plantes conreades Quan s’arrosseguen deixen un rastre mucós pel sòl Les espècies Agrion rufus , d’uns 10 cm de llargada, i Agriolimax apestis , de 7 cm, són comunes als Països Catalans
còlob
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinomorfs de la família dels cercopitècids, de formes esveltes i cua molt llarga.
Atenyen de 50 a 70 cm de longitud, i tenen el polze reduït a un petit tubercle El cap és arrodonit, amb les orelles petites i un musell curt El tronc és allargat, i les extremitats anteriors i posteriors són més o menys de la mateixa llargada i presenten callositats isquiàtiques El pelatge, de colors variables, és molt elegant, i per això hom n'utilitza la pell per a fins decoratius Són de costums arborícoles, i s’alimenten de fulles i tiges tendres Són propis de les selves de l’Àfrica tropical i equatorial
esfècids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de formes àgils però robustes, que atenyen des de 2 a 3 mm fins a 5 cm.
Al cap es destaquen els ulls composts i ben desenvolupats, acompanyats gairebé sempre per ocels, i les antenes poden ésser més o menys llargues, segons les espècies El tòrax és robust i el segon segment és sempre més gros i més massís que els altres Les ales són llargues i estretes, aptes per a un vol ràpid i segur S'alimenten d’aranyes i de tota classe d’artròpodes tenen el costum de guardar provisions perquè les larves puguin créixer i passar a l’estadi de nimfa sense sortir del niu
biosfera subterrània
Biologia
Conjunt de microorganismes que viuen a molts centenars de metres sota la superfície terrestre.
Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia
xinxíl·lids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors caracteritzats pel fet de tenir el cap gros, els ulls grossos i les orelles de dimensions variables, però sempre arrodonides.
El cos és massís, i pot fer uns 50 cm de longitud total Les potes del darrere són allargades, mentre que les del davant són curtes, i la cua és llarga Són de règim herbívor, i s’alimenten d’arrels i de molsa Colonitzen les regions rocalloses i muntanyoses de Bolívia, el Perú i l’Argentina La família és representada per tres gèneres, els més importants dels quals són Chinchilla i Lagostomus , que són caçats, sobretot el primer, per tal d’aprofitar-ne la pell i la carn
vipèrids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzats per la forma triangular del cap, eventualment proveït a la part superior de prominències semblants a espines o bé de petites banyes, i pel fet de tenir el tronc massís i deprimit, i la cua, prènsil, ben diferenciada de la resta del cos.
De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica
varànids

dragó de Komodo
© Xevi Varela
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, semblants a sargantanes grosses, de cos allargat, morro punxegut, potes fortes i cua llarga i, en les formes aquàtiques, comprimida lateralment.
De longitud total entre 20 cm Varanus brevicaudata i 3,5 m dragó de Komodo, colonitzen tots els medis deserts, boscs humits, sabanes, i hi ha representants aquàtics i representants arborícoles Carnívors i grans depredadors, s’alimenten de tota mena de vertebrats Són ovípars, però no incuben els ous Algunes formes, com Vgriseus , són apreciades per la carn i per la pell La família és representada per un sol gènere, Varanus , i diverses espècies, distribuïdes per Austràlia, Àfrica i Àsia, entre les quals cal esmentar Vniloticus varà del Nil i Vkomodoensis dragó de Komodo
bec d’esclop

Bec d’esclop
Peter Halasz (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell camallarg, ciconiforme, de la família dels cicònids, d’un metre aproximat d’alçada i amb el plomatge de tons grisos.
Té el cap gros, i el bec, també molt gros, ample i encorbat cap amunt, recorda la forma d’un esclop No canta, sinó que fa petar el bec, semblantment a la cigonya Els becs d’esclop habiten en parelles o en petits grups en zones pantanoses o prop de rius Fan el niu amb fang i amb plantes aquàtiques, i s’alimenten de peixos, granotes, petits rèptils, etc Són propis de l’Àfrica central, des del Nil Blanc fins al llac Victòria S'adapten bé a la vida en parcs zoològics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina