Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
anionotropia
Química
tautomeria
en la qual les estructures difereixen per la posició d’un àtom o d’un grup d’àtoms que són capaços de donar un anió estable, de tal manera, que el pas d’una estructura a l’altra pot ésser considerat formalment causat per la migració d’un anió.
El cas més conegut d’anionotropia és el dels composts allílics p ex, tautomeria entre el clorur de 2-butenil, CH 3 CH = CHCH 2 Cl, i el clorur de 1-metilallil, CH 3 CHClCH = CH 2
perborat
Química
Nom que hom dóna a l’anió [B2(O2)2(OH)4]2 -, obtingut per tractament de borats amb peròxids d’hidrogen.
El perborat més important és el perborat sòdic, el qual és un sòlid que es fon a 63°C És moderadament soluble en l’aigua, i es descompon alliberant peròxid d’hidrogen, pel qual fet és emprat com a agent blanquejant Hom l’obté per reacció d’àcid bòric amb peròxid sòdic És un oxidant suau quan actua en medi alcalí És emprat també com a germicida, com a desodorant i en odontologia
-ic
Química
Sufix emprat per a formar els noms dels oxiàcids en què l’element no metàl·lic de l’anió actua amb la valència més alta.
reacció de Fenton
Química
Procés en què l’ió ferrós descompon el peròxid d’hidrogen que es converteix en l’anió hidroxil i el radical hidroxil altament reactiu.
Fou descoberta per Henry John Horstman Fenton el 1894
Els electròlits
Els electròlits són elements químics susceptibles d’ésser afectats per l’acció del corrent elèctric, ja que tenen la propietat de perdre o de guanyar un electró quan són sotmesos a la influència d’un camp elèctric Si bé nombrosos elements químics poden ésser considerats com electròlits, alguns d’ells en particular són importants des d’un punt de vista nutritiu, ja que intervenen de manera específica en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals Així, doncs, aquests requeriments, encara que mínims, han d’ésser coberts per mitjà de l’alimentació Els electròlits poden…
bifosfat
Química
Nom aplicat vulgarment a la sal que resulta de substituir dos àtoms d’hidrogen de l’àcid fosfòric per un metall i que correspon a l’anió monohidrogenofosfat.
bifosfit
Química
Nom aplicat vulgarment a la sal que és obtinguda en substituir dos àtoms d’hidrogen de l’àcid fosforós per un metall i que correspon a l’anió monohidrogenofosfit.
carboxil
Química
Grup de fórmula
que confereix propietats àcides a la molècula que el conté (àcid carboxílic) perquè l’anió ( carboxilat
) format per la dissociació del protó carboxílic és estabilitzat per ressonància
En la forma no dissociada els grups carboxil es poden unir entre ells per ponts d’hidrogen i formar dímers o trímers, per exemple, de fórmula
àcid aurotiosulfúric
Química
Àcid hipotètic l’anió del qual és un tiosulfat complex d’or monovalent que existeix realment en diverses sals, com la sal de sodi, estable en solució i en estat sòlid.
clor
Propietats físiques del clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció…