Resultats de la cerca
Es mostren 3128 resultats
Acadèmia dels Adorants
Acadèmia literària creada a València el 1599 per Carles Boïl, que en fou el president, amb el nom d’adorador.
Els seus membres, anomenats adorants , havien de justificar la condició de nobles per tal de ser-hi admesos
baguirmi
Etnologia
Individu d’un poble islamitzat del Txad meridional, compost per agricultors i ramaders sedentaris..
Els baguirmis, anomenats també barmes , juntament amb d’altres pobles sudanesos, formaren part de l’antic regne de Baguirmi
cas directe
Gramàtica
En llatí, dit del nominatiu.
Anomenat també cas recte , s’oposa als altres casos, anomenats oblics , que constitueixen una desviació respecte al cas directe
Józef Brudziński
Metge polonès, especialista en malalties del sistema nerviós.
Féu valuoses aportacions en el diagnòstic clínic de les meningitis, entre les quals destaquen els anomenats signes de Brudziński
murta
murta
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les mirtàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles oposades, estretament ovals, agudes, enteres, lluents, endurides i glabres, i de flors blanques, solitàries i oloroses.
Els fruits, anomenats murtons , són baies ovoides, blavoses, aromàtiques i comestibles Es troba en màquies i matolls del litoral mediterrani
yuezhi
Història
Individu d’un antic poble nòmada indoeuropeu, de llengua tokhària, que vivia (s II aC) a Gansu, al NW de la Xina, i que, impel·lit pels Xiong (180 aC), s’establí a la Bactriana i el NW de l’Índia (~128 aC-450 dC), d’on foragità els saka o escites.
A les fonts gregues antigues són anomenats asians o tokharis, una branca dels quals fundà la dinastia indoescita dels Kushān
llampó
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Llampec del qual hom no sent el tro.
Són produïts per tempestes llunyanes, situades a 200 o 300 km de l’observador Sovint són anomenats llampecs de calor
apicoalveolar
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua prop o tocant l’alvèol superior de la boca.
Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicoalveolars s, z, n, r, l a vegades, són anomenats només alveolars
calendar
Història
Llibre on s’inventariaven, ordenats per matèries i cronològicament, els documents pertanyents a una casa, una família o una corporació.
Utilitzats des del s XVIII, ho foren especialment del XVI al XVIII Eren anomenats també calendaris d’actes o canelar