Resultats de la cerca

Fill de Josep Maria Milà i Pi Fou assessor de l’Associació de Banquers de Barcelona 1917 i collaborador de la revista Economia i Finances Cooperà estretament amb la dictadura de Primo de Rivera presidí la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya i fou president de la Diputació de Barcelona en 1925-30 ho fou novament, durant poc temps, el 1939 Alfons XIII el creà comte del Montseny 1926 També fou membre de la junta directiva de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929

Fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana l’any 1913, i un personatge clau dins aquesta formació com a arranjador, compositor i assessor, a més d’intèrpret de tenora i tible, instruments dels quals havia estat deixeble d’Albert Martí La seva producció sardanista comprèn unes 400 sardanes, entre les quals sobresurten en popularitat Conxita encisera , Escalenca i Els dos promesos Després de la Guerra Civil Espanyola, Pere Mercader fou component de l’orquestra popular Hispania i l’any 1942 s’integrà a La Principal de Llagostera fins que es retirà

Conservadora d’etnologia del Museu Comarcal del Montsià, formà part del Consell Assessor de Cultura Popular 1993-2005 i de la Comissió Científica Assessora d’Etnologia 1994-2000 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 s’encarrega de la coordinació pedagògica de l’escola d’estiu de jocs tradicionals FestCat, a Horta de Sant Joan És autora de recerques, llibres i articles científics i tècnics, i també comissària, documentalista d’exposicions i coordinadora de jornades i congressos sobre patrimoni popular i sobre jocs tradicionals a les terres de l’Ebre

Presidí la secció d’hoquei del Reus Deportiu 1967-70 quan era el gran dominador en l’àmbit internacional Al final dels anys seixanta entrà a la directiva de la Federació Espanyola de Patinatge com a vocal i, més tard, com a responsable del Comitè Executiu Després d’un parèntesi de quatre anys, el 1984 hi tornà com a vicepresident i assessor del president, Manuel Domènech, fins el 1992 Posteriorment, accedí a la presidència de la FEP 1996-2004 També fou vicepresident del Comitè Internacional d’Hoquei Patins 1988-92

El 1982 entrà a la junta directiva de l’Igualada Hoquei Club IHC i durant deu anys fou el màxim responsable de l’àrea esportiva En aquest període, l’Igualada pujà a la màxima categoria i guanyà una Lliga, dues Copes del Rei i una Copa d’Europa El 1986 fou un dels fundadors de l’Associació Espanyola de Clubs d’Hoquei Patins El 1995 fou gerent de l’associació europea Eurohockey i durant un parell d’anys fou assessor del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Josep Maria Ignacio

S’inicià en la lluita grecoromana fins que a setze anys començà a practicar judo a París amb el mestre Mikonosuke Kawaishi El 1951 fundà la primera escola d’arts marcials de Catalunya, anomenada Judo Barcelona Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo 1952-68, professor numerari en la formació de mestres de la Federació Catalana i cap de l’organització tècnica dels Campionats d’Europa celebrats a Barcelona 1958 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1961 i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Judo i Disciplines Associades

Tres vegades campió del món de dobles 1948, 1955, 1957 i dues per equips 1948, 1951, i una d’Europa de dobles 1958 L’any 1974 fou contractat per la federació espanyola com a entrenador Fou seleccionador espanyol, director tècnic i assessor de la federació espanyola, membre de diferents comissions de les federacions internacional i europea, i tècnic collaborador de la federació catalana També entrenà equips catalans, com el Club Ping Pong Igualada i el Sant Vicenç 83 Fou membre del Saló de la Fama de la Federació Internacional de Tennis de Taula

Líder de l’oposició radical a la dictadura de Perón, fou elegit president de la república 1958 Durant el seu comandament afrontà una situació política difícil i intentà de redreçar l’economia, però fou enderrocat 1962 per un cop d’estat militar Mantingué una actitud ambigua davant la dictadura militar dels anys 1976-83 Des d’aquesta última data fou diputat pel dretà Movimiento de Integración y Desarrollo, partit fundat per ell El 1985 renuncià a l’escó de diputat i fou nomenat assessor honorífic del govern de Carlos Menem

Fou professor i degà de la Universitat de Praga 1483 i assessor jurídic del registre del regne La seva obra principal, O práviech, o súdiech i o dskách země české knihy devatery ‘Nou llibres sobre les lleis, sobre els tribunals i sobre els registres del regne de Bohèmia’, 1495-99, coneguda també per Constitutiones regni Bohemiae , és un quadre clar i exhaustiu de l’organització jurídica txeca, amb clares connotacions antigermàniques i democràtiques Per la puresa d’estil i de la llengua, és considerada com una de les obres més insignes de la literatura txeca

Fou membre del departament d’economia de la Universitat de Califòrnia 1939-52 i cap del de la Universitat de Yale 1962-64 Assessor de l’Econometric Society i president de l’American Economic Association 1969 La seva aportació teòrica estigué centrada en la competència imperfecta, concretament en l’estudi de l’oligopoli, exposat en Competition Among the Few 1949 Altres obres seves són Trends and Cycles in Economic Activity 1956, Emergence and Content of Modern Economic Analysis 1960, Probability and Profit 1965, Economic Policies and Inflation 1972 i New Look at Inflation 1973