Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
benzol
Química
Denominació del benzè, contrària a la nomenclatura moderna, emprada comercialment, especialment per a designar els productes impurs d’ús corrent, com el benzol cru
.
àcid arsanílic
Àcid arsalínic
©
Química
Sòlid blanc cristal·lí que es fon a 232°C, metzinós, soluble en aigua calenta, alcohol i àcid acètic; insoluble en acetona, benzè, cloroform i èter.
Anomenat també àcid atoxílic En el mètode usual d’obtenció hom redueix l’àcid p -nitrofenilarsònic amb hidrogen naixent La seva sal sòdica s’anomena atoxil i és emprada en medicina
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…
indofenol
Química
Colorant blau o verd derivat per oxidació de la difenilamina que conté un anell de benzè i un de quinona i grups hidroxil com a auxocroms.
paraciclofà
Química
Nom genèric emprat per a designar els composts derivats del benzè en els quals dues posicions para-
de l’anell són unides mitjançant una cadena carbonada.
Presenten interès teòric en l’estudi de l'aromaticitat Tenen la fórmula general
alquilat detergent
Química
Nom genèric dels productes d’alquilació del benzè o dels seus homòlegs amb olefines de cadena llarga o amb alcans normals clorats (d’uns 12 carbonis).
N'és un exemple del primer el tetràmer del propè Són utilitzats en la fabricació dels detergents sintètics L’alquilat detergent més corrent és el dodecilbenzè
combustible
Consum mundial de combustibles
Química
Tecnologia
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.
Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina, querosè, gasoil o pesants…
fenantrolina
Química
Compost aromàtic polinuclear constituït per dos anells de piridina condensats en un de benzè, d’aplicació en química analítica per la seva capacitat complexant d’ions metàl·lics.
fenilè
Química
Cadascun dels radicals divalents isòmers (orto, meta o para), de fórmula C6H4 2 -, derivats formalment del benzè per pèrdua de dos àtoms d’hidrogen.
xilè
Química
Cadascun dels tres composts isòmers que ocorren en el quitrà de carbó, derivats formalment del benzè per substitució de dos dels seus àtoms d’hidrogen per grups metil.
Són líquids incolors d’olor característica, tòxics i inflamables, menys densos que l’aigua,amb la qual són immiscibles, però són miscibles amb els solvents orgànics Hom els obté per destillació fraccionada d’olis minerals lleugers o per reforming catalític del petroli, i en les mescles obtingudes predominen els isòmers meta i para , que hom separa per cristallització del darrer L’isòmer orto és emprat en la preparació de l’anhídrid ftàlic, i els isòmers meta i para són emprats en la preparació dels corresponents àcids mesoftàlic i tereftàlic Tots tenen també aplicació com a solvents,…