Resultats de la cerca

Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…

Uns dels més antics annals coneguts procedeixen de la biblioteca d’Assurbanipal Foren també emprats a Grècia i a Roma, i de l’antiguitat es transmeteren a l’edat mitjana a través dels pares de l’Església, sobretot d’Eusebi de Cesarea, l’obra del qual - una crònica eclesiàstica des de la creació fins al 325 dC - fou traduïda al llatí i perllongada fins el 378 per Jeroni i, posteriorment, fins el 469, per Pròsper d’Aquitània i Idaci A l’alta edat mitjana, la referència cronològica fou donada per les taules pasquals, illustrades amb breus notícies de fets diversos successions de prínceps, bisbes…

Es tracta d’una paròdia de les epístoles cortesanes, protagonitzada per dos camperols de l’Horta valenciana que intercanvien quatre epístoles amoroses burlesques, dues cadascun Tot estrafent el galanteig cortesà amb unregistre ple de modismes i parèmies valencians rústics, els llauradors enamorats, Bartomeu i Bartomeua, es declaren sentiments amorosos abrandats, grotescos i procaços, fins que una infidelitat de l’home comportarà el ràpid fracàs de la relació i les ires i amenaces de Bartomeua Publicada segurament per primera vegada a València, a mitjan segle XVI, se’n coneixen set edicions al…

Els altres reis foren Clodoveu III, Khildebert III, Dagobert III, Khilperic II, Teodoric IV i Khilderic III, el qual fou destronat per Pipí el Breu l’any 751

Fill de l’emperador Maximilià II i de Maria d’Àustria Felip II de Castella li confià 1594 els Països Baixos, on la seva breu gestió fou poc afortunada

N'era director Salvador Seguí i Rubinat, i hi collaboraren en la seva breu existència Víctor Foch, Anselmo Lorenzo, Emili Polo i Jaume Aiguader i Miró, entre d’altres

Fou campiona de Catalunya dels 400 m 1984 i dels 4 × 400 m 1985 Competí per la Unió Atlètica Barberà, excepte un breu període en què fitxà pel CN Barcelona 1985

Al s XII existien cançons líriques en francès i potser en bretó o altres llengües cèltiques, de contingut sentimental, que n'explicaven el nom laid , en irlandès antic, designava una composició lírica inclosa en un relat èpic Maria de França redactà, en vers francès, uns contes on partia d’un lai d’aquest tipus, sovint declarat bretó, i narrava l’avinentesa que en provocà la naixença o composició Sens dubte abusivament, els contes de Maria de França foren anomenats lais Amb això el terme passava de designar una breu composició lírica a designar un breu relat…