Resultats de la cerca

Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia  plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la…

S’ordenà el 1952 i fou vicari d’Algaida Mallorca en 1952-59 El 1958 fundà la revista Castellitx , centrada en la història, la cultura i el folklore d’aquesta vila Des del 1982 és arxiver de la Cúria Diocesana i mestre de cerimònies de la seu mallorquina 1983 Des del 1990 dirigeix el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la història eclesiàstica de Mallorca i en l’estudi de la història local d’Algaida i Banyalbufar Entre les seves obres cal destacar Fiestas cincuentenarias Banyalbufar 1964, Els rectors Amengual d’Algaida i el…

Hom desconeix el lloc exacte on era situada la turrem Azmeto , la qual segons els documents antics consta que era al terme de Tortosa, al camí que anava a Camarles Aquesta torre andalusina, potser una almúnia, és coneguda com a torre de Rocacorba a partir de la concessió que en féu Guillem de Bell-lloc a Arnau de Rocacorba i a la seva muller Arsenda, en una data desconeguda anterior al 1164 Fou pel setembre d’aquest any quan, davant les reclamacions de Turc, genovès, i de Martí Robany, que en cobejaven la pertinença, el rei Alfons I i Guillem Ramon de Montcada confirmaren la legalitat de la…

Cursà estudis d’humanitats, filosofia i teologia al seminari diocesà de Menorca Fou ordenat de sacerdot l’any 1972 a la catedral de Menorca i es llicencià en teologia dogmàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya Es dedicà a la formació de joves i a la catequesi i exercí diversos càrrecs en la cúria menorquina Entre els anys 1988 i 2005, treballà en els Equips de Matrimonis de la Mare de Déu Des de l’any 2002 és membre del consell assessor de la subcomissió de catequesi de la Conferència Episcopal Espanyola CEE, i fou director 2005-09 i president des del 2011 del secretariat…

En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al segle VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als segles VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als segles VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà,…

A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc…

El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti Theodorici…

La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià, d’Horta dita des del s XV de Villena i de Vilalba Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny ,…