Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
Jordi Arbonès i Freixas
Literatura catalana
Escriptor.
Compagina diversos oficis, entre els quals el de cuiner, amb l’escriptura Collabora en la premsa gironina, on signa amb el pseudònim Nif , i treballa de guionista en documentals televisius Bàsicament dedicat a la narrativa, és autor dels relats Carn a les bèsties 1991, premi Documenta, Ruleta dolça 1994 i No era la meva lletra 1999, i de les novelles L’agulla de plata 1997, L’escala de Richter 2001, premi Carlemany, Matèria fràgil 2002, premi Prudenci Bertrana i Cavaller de fortuna 2006 És autor, també, de l’obra teatral Klaus i Mortimer i de llibres sobre les comarques gironines,…
,
António Guterres

António Guterres
© ONU
Política
Polític portuguès.
Accedí a la secretaria general del Partido Socialista PS el 1992 Enginyer de professió, en les eleccions legislatives de l’octubre del 1995 derrotà Fernando Nogueira i succeí Aníbal Cavaco Silva en el càrrec de primer ministre, en el qual fou confirmat en les eleccions del 1999 Aquest any també ocupà la presidència de la Internacional Socialista , en la qual fou reelegit el 2003 La seva política es caracteritzà per l’europeisme i l’èmfasi en el creixement econòmic El 2001, a conseqüència de la desfeta socialista en les eleccions municipals, dimití el càrrec de primer ministre Els anys 2005-…
Gro Harlem Brundtland

Gro Harlem Brundtland
© Woods Hole Research Center
Política
Política noruega.
Llicenciada en medicina Membre del Partit Laborista Noruec, en 1974-79 fou ministra de Medi Ambient Cap del seu grup parlamentari 1981-92, fou primera ministra entre el febrer i l’octubre del 1981, en 1986-89 i en 1990-96 El 1994 convocà un referèndum per a l’entrada de Noruega a la UE, que, en contra de les seves tesis, fou de resultat negatiu Amb una activa presència en les organitzacions internacionals, el 1987 presidí la comissió de les Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament, la qual publicà l’informe conegut amb el seu nom, on es difongué el concepte de desenvolupament…
Arnau de Mont-rodon
Cristianisme
Història del dret
Arxivística i biblioteconomia
Bisbe de Girona (1335-48), jurista i bibliòfil.
Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibilla, a la canònica de Girona Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic el 1345 Pere III li…
Codex Calixtinus
Manuscrit il·luminat escrit a mitjan segle XII que la tradició atribueix, falsament, al papa Calixt II.
Constitueix una mena de guia per als pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume , en què aquests trobaven informacions sobre la ruta i les seves meravelles artístiques, a més de consells i indicacions sobre costums locals És format per vint-i-set quaderns, amb un total de 225 folis escrits per les dues cares, normalment, a una sola columna de trenta-quatre línies de text Comença amb una carta suposadament escrita pel papa Calixt II dirigida al clergat del monestir de Cluny i a l’arquebisbe de Santiago de Compostella , Diego Gelmírez Segueixen les cinc obres que constitueixen el còdex…
litúrgia gal·licana
Cristianisme
Litúrgia practicada a la Gàl·lia en els regnes precarolingis i en els de llur influència, segons els ritus diferenciats dels romans.
Hom en discuteix l’origen potser hi ha elements generals occidentals amb un fort influx oriental a partir del segle VI Les fonts literàries són abundants i importants, però —excepte el leccionari de Wolfenbüttel, que pot basar-se en un arquetip del segle V— un xic tardanes segles VI, VII i VIII misses de Mone, Missale Gothicum, Missale Gallicanum Vetus, Missale Francorum amb molts elements romans, Leccionari de Luxeuil, Benediccional de Freising , els Statuta Ecclesiae antiqua , les cartes del Pseudo-Germà de París Expositio brevis antiquae liturgiae Gallicanae i molts fragments, alguns…
Fundació Enciclopèdia Catalana
Fundació constituïda el 1980 a partir de Fundació Catalana que té com a missió promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes.
Vinculada al Grup Enciclopèdia , ha fundat, dotat o participat en els premis Sant Jordi , de novella 1982-2017 Carles Riba , de poesia amb Edicions Proa, fins el 2021 Mercè Rodoreda , de contes i narracions amb Òmnium Cultural , 1998-2021 Carlemany , de novella amb el govern andorrà, Columna Edicions i Edicions Proa, fins el 2011 Folch i Torres , de novella juvenil 1992-2023 i Joaquim Ruyra , de narrativa juvenil 1992-2023, entre d’altres Concedí beques i ajuts a la creació literària i a la recerca humanística Des de l’any 1990 fins al novembre del 2004 tingué la seu en un…
Rampó
Història
Comte de Barcelona i Girona (820-825) nomenat pel rei Lluís I el Piadós en substitució de Berà.
Era un magnat franc de la cort reial i de la confiança del sobirà, aliè a les rivalitats que a la Marca enfrontaven els partidaris de Berà amb els seus detractors Rampó ja havia servit Carlemany i pel gener del 814 havia estat l’encarregat de comunicar a Lluís I, que era a Doué, la mort del seu pare esdevinguda a Aquisgrà Com a comte de Girona, pel setembre del 822 acompanyà l’abat Mercoral de Sant Esteve de Banyoles a la cort de Lluís I a Attigny, on sollicità i obtingué del rei un precepte d’immunitat per a l’esmentat cenobi Vers el 820 autoritzà Donnul a construir el cenobi de…
Antoni Marquès
Historiografia catalana
Teòleg, humanista i orador.
Eclesiàstic jesuïta i, des del 1626, augustinià, aconseguí una gran popularitat com a orador L’any 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , tot i que la seva obra més destacada és Cataluña defendida de sus émulos 1641, dedicada a la Diputació de Catalunya, i apareguda sota el pseudònim anagramàtic d’ Antonio Ramqués És una obra de propaganda patriòtica, concebuda com una exaltació de les glòries i preeminències de Catalunya, a la manera d’Andreu Bosc El primer dels quatre llibres en què està dividida constitueix un resum de la història de Catalunya des…
Ramon Solà
Pintura
Pintor.
Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l' Anunciació del Museu Diocesà catedral de Girona, l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una collaboració de Solà amb el mestre vallesà El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells —avui perdut—, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre retaule dedicat a Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina