Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1925 debutà al Teatro San Carlo de la mateixa ciutat en el paper d’Amneris Aïda Un any després fou contractada per A Toscanini per a cantar a la Scala de Milà en unes funcions de Don Carlo A partir d’aleshores reaparegué sovint en aquell teatre amb els principals papers de la seva tessitura i en òperes de G Verdi, R Wagner, C Saint-Saëns o ChW Gluck Destacada intèrpret dels papers dramàtics de G Verdi, com els d’Azucena Il trovatore , Eboli Don Carlo o Amneris, fou unànimement aclamada pel públic i la crítica Actuà sovint al Covent Garden de…

Els seus descendents foren comtes milanesos d’Arona 1445 i el 1501 adquiriren les tres illes dites Borromees, al llac Major Entre els seus membres es destacaren Carlo Borromeo conegut en català com Carles Borromeu , el cardenal arquebisbe de Milà Federico Borromeo mort el 1631, marquès d’Anguera, i Carlo Borromeo mort el 1734, gran d’Espanya 1708 i virrei de Nàpols 1710

Realitzà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, i probablement els continuà a Itàlia Al juny del 1879 cantà al Liceu l’òpera de Marià Obiols Laura Debelan , amb llibret de F Fors de Casamajor, obra que fou el seu debut en el camp operístic, i l’any 1880 actuà a Venècia amb l’òpera de Verdi Il trovatore Durant la temporada 1887-88, debutà al Teatre Carlo Felice de Gènova amb l’òpera Don Carlo , de Verdi Excellí en Lohengrin , de Wagner, i Mefistofele , d’Arrigo Boito Feu gires per Espanya, Portugal, Itàlia i Amèrica i exercí de professora de cant al…

Entre els seus membres cal destacar Ercole Procaccini , anomenat el Vell Bolonya 1515 — Milà 1595, pintor i gravador, que conreà el gènere històric Els seus fills foren Camillo Procaccini Bolonya ~1551 — Milà 1629, pintor i gravador, Carlo Antonio Procaccini Bolonya ~1555 — Milà 1605, que conreà la pintura de flors, natures mortes i paisatges, i Giulio Cesare Procaccini Bolonya ~1570 — Milà 1625, pintor i escultor, membre destacat de l’escola llombarda el seu estil és de transició entre el manierisme i el barroc, amb forta influència d’Il Correggio i Rafael Ercole Procaccini ,…

Fill d’un comerciant italià Es formà a Roma amb Carlo Maratta i fou pintor de Cosme III de Toscana A Roma assolí la canongia de la collegiata de Xàtiva i retornà a València Pintà a la capella del sagrari i a la de Sant Pere de la seu de València, i a la capella dels Jesuïtes, també a València És autor dels catorze quadres de l’orde franciscà al convent de Sant Francesc de València, de la Confessió de sant Pere i el Naixement de sant Ambròs augustinians de Morella Tornà a Roma el 1700 i hi publicà Osservazioni sopra il libro de la Felsina Pitrice 1703, impugnant l’obra de Carlo Cesare Malvasia…

Estudià cant al Monclair College de Nova Jersey i debutà amb la companyia de l’Òpera de Patterson, en la qual romangué durant cinc anys 1961-66 El 1967 debutà al Metropolitan de Nova York i hi fou contractat com a membre de la companyia fins el 2012 També cantà diverses vegades al Teatro alla Scala de Milà, la primera el 1974 La damnation de Faust,  i un any després ho feu a l’Òpera de París com a Felip II Don Carlo Enregistrà diverses òperes sota la direcció d’A Lombard Ha concentrat la seva carrera al Metropolitan, escenari on ha actuat al llarg d’una trentena de temporades…

Debutà el 1936 en el film de Rosario Pi, Molinos de viento Interpretà després dues pellícules a l’Estat francès i el 1939 s’installà definitivament a Itàlia, on des del 1945 alternà els escenaris amb la pantalla Interpretà sempre papers humans i de palesa sensibilitat Unida sentimentalment des del 1941, i posteriorment casada, amb Vittorio de Sica , protagonitzà els films dirigits per ell, Un garibaldino al convento 1941, La porta del cielo 1946 i Cuore 1948, codirigida amb Duilio Coletti, i hi formà també sovint parella en diverses cintes, entre d’altres, en algunes de Carlo…

La seva política se centrà en una oposició poc flexible als corrents ideològics i polítics del s XVIII Condemnà l’Enciclopèdia, De l’esprit d’Helvétius i l' Émile de Rousseau Acèrrim defensor dels jesuïtes, dels quals Portugal i els governs borbònics demanaven la dissolució, convocà 1769 la congregació cardenalícia encarregada dels afers dels jesuïtes, però morí abans de rebre'n l’assessorament

Havia estat secretari de Carlo Borromeo, el qual li encarregà la composició del tractat en tres llibres d' Educazione cristiana dei figlioli, Verona 1584

El tercer marquès, Carlo Borromeo-Aresa mort el 1734, fou creat gran d’Espanya el 1708 El 1916 el títol fou elevat pel rei d’Itàlia a principat