Resultats de la cerca
Es mostren 1162 resultats
Johannes Schlaf
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià a Berlín, on freqüentà els cercles literaris del naturalisme Juntament amb AHolz publicà les narracions Papa Hamlet 1889 i Neue Gleise ‘Noves vies’, 1892 i el drama Die Familie Selicke 1890, on dugueren a la pràctica una concepció pròpia del naturalisme El drama Meister Oelze 1892, biografia d’un assassí, és considerada la seva obra individual més important Posteriorment en les proses poètiques In Dingsda 1892 i Frühling ‘Primavera’, 1896 adoptà un to més líric, i en les novelles, entre les quals es destaquen Der Prinz ‘El príncep’, 1908, Amb toten Punkt ‘En un punt mort…
Jordi Barba i Pérez
Literatura
Poeta, conegut pel nom de Jordi Pope.
Nascut al barri del Raval, freqüentà els cercles contraculturals de Barcelona els anys setanta i vuitanta, durant els quals fou un dels principals exponents de la recuperació de la poesia oral amb la recitació en espais públics A l'entorn de l'any 1982 féu autoedicions dels seus poemes que tingueren una difusió molt reduïda fins el 1999, en què li fou publicat un primer recull Escrits , al qual seguí Llibrot 2001, que agrupava els anteriors Llibre del fred 1987, Abriga't que estic sol 1996 i Atxuuús Amén’ 1997 La poesia de Pope, de gran varietat de registres formals i expressius…
,
Hermann Finck
Música
Compositor, organista i teòric alemany.
Nebot de Heinrich Finck Es formà a la capella musical de la cort de Ferran I d’Hongria i Bohèmia Més tard estudià a la Universitat de Wittenberg, on es graduà el 1545 Allí establí contactes amb els cercles humanistes i reformistes, en particular amb Melanchthon Des del 1554 ensenyà música en aquesta universitat El 1557 ocupà també el càrrec d’organista de la ciutat Amb motiu de les noces d’alguns personatges importants i aristòcrates de Wittenberg escriví diversos motets de circumstància La seva obra més important, no obstant això, és el tractat Practica musica Wittenberg 1556,…
figura

figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i encara n'hi…
Divina Comèdia
Poema al·legòric de Dant.
Consta de tres parts Infern, Purgatori i Paradís , amb un total de 100 cants, en tercets encadenats hendecasíllabs Fou escrita entre el 1307 i el 1321 Les dues primeres parts eren acabades el 1314, i la tercera fou acabada el 1321 i divulgada pòstumament Dant s’hi proposa d’ensenyar que per a aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis l’odi al pecat —simbolitzat per l’infern— i la purificació en el penediment —simbolitzada pel purgatori—, permet d’arribar a la felicitat terrenal l’edèn i a la beatitud celestial el paradís En el camí l’…
bretó

Límits històrics del bretó
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica de la branca britònica, introduïda a l’Armòrica durant els segles V i VI pels bretons arribats de la Gran Bretanya.
Després d’una reculada al llarg del temps, la llengua ha restat estabilitzada en una línia que va aproximadament de Saint-Brieuc Sant-Brieg a Gwened Vannes En són trets característics la manera de formar els plurals, la manera de comptar, la conjugació, de formes molt precises —cinc conjugacions per al verb “ésser”, segons els casos—, i, sobretot, les “mutacions” —canvi de la consonant inicial d’un mot d’acord amb els casos de gènere, de nombre, de possessió— Cal assenyalar, quant a la història de la llengua abans del segle XI, el vell bretó , el qual només és conegut per glosses del segle XI…
tròpic
Astronomia
Cadascun dels dos paral·lels geogràfics de l’esfera terrestre situats a una distància de l’equador de 23°27’.
Un d’aquests cercles imaginaris, el tròpic de Càncer , és situat a l’hemisferi boreal, i l’altre, el tròpic de Capricorn , a l’hemisferi austral El dia 21 de juny el Sol es troba al zenit al migdia per a tots els punts geogràfics situats exactament sobre el tròpic de Càncer el 22 de desembre hom observa aquest mateix fet en els punts situats sobre el tròpic de Capricorn Aquests són els dos únics dies de l’any en què el Sol passa pel zenit als tròpics, mentre que a les regions situades a l’interior dels tròpics el nombre de dies en què això succeeix és superior, i augmenta a…
Gregori Genovard
Història
Lul·lista.
Canonge de la seu de Mallorca Amb Isabel Sifre fundà el collegi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lulliana i després rector de l’estudi general de Mallorca En contacte amb els cercles lullians de València i Barcelona —mantingué correspondència amb Jaume Gener Nicolau de Pacs i Joan Bonllavi es consideraren deixebles seus—, encarregà a aquests darrers i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull 1521 Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per quëstions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i…
Johannes Reuchlin
Filosofia
Humanista alemany.
Estudià a Friburg de Brisgòvia, a París i a Basilea Anà a Itàlia i entrà en contacte amb Lorenzo de Mèdici, alhora que es perfeccionà en l’estudi del grec i de l’hebreu Tornat a Heidelberg 1496 fou preceptor dels fills de l’elector palatí Triumvir de la Lliga Sueca 1502, passà després a Ingolstadt i a Tübingen, on ensenyà fins a la mort Establí per al grec una pronunciació pròpia reuchlinià , diferent de l’erasmiana, i escriví Rudimenta linguae hebraicae 1518 i el tractat De accentibus et orthographia linguae hebraicae 1518 S'ocupà també de les doctrines místiques del judaisme De arte…
Hortolans i rabassaires
Associacionisme agrari al final del segle XIX Les organitzacions anarquistes i socialistes van trobar dificultats per a implantar-se al camp, entre d’altres coses, a causa de les diverses condicions interregionals del camperolat, els distints règims de propietat i les diferències entre les relacions contractuals I també en l’àmbit rural van tenir major difusió les idees favorables a la generalització i al repartiment de la propietat que les dirigides a abolir-la, que defensaven els collectivistes anarquistes i socialistes En aquest sentit cal tenir en compte també l’hegemonia, en moltes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina