Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Arribava fins al temps del rei Martí, però en l’únicexemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus En temps de Pere Miquel Carbonell, que l’esmenta, el text era encara complet Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n’era el possessor, l’hi deixà examinar Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher…

A la corona catalanoaragonesa el títol aparegué per primera vegada a Sicília sota Pere el Gran en termes que no precisen si tenia cura del patrimoni reial o de l’erari 1282 el primer que posseí el càrrec fou el jueu Jusef Ravaya Aquest càrrec fou imitat aviat als estats patrimonials el 1284 fou nomenat com a tresorer Bernat Escrivà Les funcions del tresorer reial foren delimitades per les ordinacions de Pere el Cerimoniós del 1344 estava subordinat al mestre racional i havia de fer els pagaments que aquest li ordenava, guardar el tresor reial i ingressar a la tresoreria els productes…

El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol El 1303 n'hi havia una altra d’establerta a Múrcia La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353 A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553 A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del s XIV Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de Sant Jordi,…

Es dreça al cim d’un turó que per l’oest domina la població i el Fluvià És un notable edifici de l’arquitectura del segle XIV, format per un parell o tres de recintes emmurallats i protegits per una vall a llevant i tramuntana Tenia al seu centre una torre semicircular protegida per un fossar Sembla que inicialment només hi havia en el lloc una torre de defensa o una simple fortalesa, aquesta edificada entorn el 1250 per Guillem de Palera, per concessió del rei Jaume I El lloc era propietat dels Creixell des del final del segle XII Cap al 1380, el rei Pere III el Cerimoniós va atorgar…

De difícil identificació, des del 1362 figura ja a la cancelleria de Pere III el Cerimoniós i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó El 1382 consta com a auditor del consell reial De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sallustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet És considerat l’autor del famós elogi de l’ Acròpolis d’Atenes , primer elogi fet en temps moderns, que apareix en la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de setembre de 1380…

El 1375 era mestre de l’obra de la porta lateral, dita dels Apòstols , de la seu de Girona, però fins el 1394 no fou nomenat mestre major de la catedral El 1383 feu un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II i de la comtessa Mafalda de Pulla-Calàbria, també per a la seu gironina Aquestes dues darreres obres, collocades a força alçada, es caracteritzen, malgrat el seu estil arcaïtzant, pel tractament acurat i estilitzat i per la perfecció tècnica El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, el capítol de la seu de Mallorca…

Fill i successor de Pere II, sota la regència de la seva mare Elisabet de Caríntia i del seu oncle Joan, duc d’Atenes —aquest de tendències procatalanes i ella partidària dels barons llatins Palizzi, Chiamonte, etc Un altre tutor, Balasc d’Alagó, no pogué dominar les lluites dels bàndols, complicades amb la intervenció dels angevins de Nàpols El regent Joan obtingué la pau de Catània 1347, però morí l’any següent, i la guerra civil s’endurí amb el retorn de l’exili dels germans Palizzi Les germanes del rei, Constança i Eufèmia, monges de Santa Clara de Messina, es feren càrrec successivament…

El castell reial de Lleida disposava d’una capella dins els seus murs És probable que fos dedicada a Santa Maria L’església ocupava un sector de l’ala de ponent de la fortalesa, que fou destruïda en gran part el 1812 per l’explosió del polvorí Segons els plànols que s’han conservat, era un temple que tenia un cimbori octogonal sobre trompes Encara en subsistien vestigis a l’inici del segle XX Una de les primeres referències històriques de la capella de la Suda és de l’any 1279, en què, entre els que contribuïren a la dècima papal, consta B Gaufred, capellà de la capellanía del castell del Rei…

Des de la darreria del segle XIII el castell d’Astell apareix estretament vinculat als castells de la Vall d’Àssua i de la vall de Sarroca com un domini més dels Bellera, feudataris dels comtes de Pallars L’any 1290 Alfons el Liberal reclamà a Guillem de Bellera la potestat del castell d’Astell i la cedí al comte Arnau Roger L’any següent, Guillem de Bellera tornava a tenir en feu reial el castell d’Astell i la Vall d’Àssua L’any 1303 l’apoderat del mateix Guillem de Bellera lliurà els castells d’Astell i Torena al veguer reial de Lleida i Pallars, que li restituí quatre anys més…

Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…