El castell reial de Lleida disposava d’una capella dins els seus murs. És probable que fos dedicada a Santa Maria. L’església ocupava un sector de l’ala de ponent de la fortalesa, que fou destruïda en gran part el 1812 per l’explosió del polvorí. Segons els plànols que s’han conservat, era un temple que tenia un cimbori octogonal sobre trompes. Encara en subsistien vestigis a l’inici del segle XX. Una de les primeres referències històriques de la capella de la Suda és de l’any 1279, en què, entre els que contribuïren a la dècima papal, consta B. Gaufred, capellà de la capellanía del castell del Rei. En la comptabilitat de la dècima papal de l’any 1280 es consigna Pere de Pi, capellà de la capella de l’esmentat castell. Fou renovada o refeta en època del rei Pere el Cerimoniós.