Resultats de la cerca

Es doctorà en física 1937 al Massachusetts Institute of Technology El 1939 entrà a la Universitat de Washington, on el 1942 s’incorporà a l’equip de físics que treballaven en el Projecte Manhattan, que fabricà la primera bomba atòmica Fou un dels dissenyadors dels dos primers reactors nuclears i, posteriorment, un dels setanta científics que demanaren al president Truman que no fes ús de la bomba També inventà la cambra de boira utilitzada en investigació nuclear els anys quaranta i cinquanta

Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats

Preconitzà la revaloració de l’Alcorà com a font de dret enfront de la rigidesa de les quatre escoles anomenades ortodoxes de l’islam, tot pretenent l’adequació del contingut del llibre sagrat a la vida moderna superació de la poligàmia, permissivitat d’efectuar imposicions bancàries amb interès, impuls dels estudis científics, etc El vertader aglutinador i principal difusor de la doctrina del salafisme fou Muḥammad Rašīd Ridà a través de la publicació de la revista Al-Manar del 1898 al 1935

Les perforacions començaren amb el vaixell Glomar Challenger el 1968, i des d’aleshores fins al 1983 s’obtingué i publicà informació dels principals fons oceànics, amb la participació de científics de diversos països Entre les consecucions del programa DSDP cal destacar la confirmació de la hipòtesi d’expansió dels fons oceànics, el coneixement de la naturalesa i edat de l’escorça oceànica i dels marges continentals, i avenços tecnològics en el camp de la perforació i extracció de testimonis de roca

Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao

Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València Installat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria Ingressà en el PSOE 1928 i presidí la casa del poble madrilenya Diputat 1931 a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci Dins el partit tractà de conciliar les diverses tendències Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por qué soy socialista 1930

Creà el Cos de Veterinària de l’ajuntament de Barcelona 1899, fundà el Collegi de Veterinaris de Barcelona 1900, les revistes La Veterinaria Catalana i La Veterinaria Progresiva i organitzà la IV Assemblea Nacional Veterinària Barcelona, 1917 És autor de nombrosos treballs científics dedicats especialment al bestiar boví de llet, al control sanitari de llets i de productes lactis i al proveïment de llet a les grans ciutats juntament amb Josep Mas publicà, en dos volums, Nuevo tratado de medicina veterinaria 1899

Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu

Llicenciat a Barcelona 1911 i professor a la Universitat de la mateixa ciutat 1911-16, amplià estudis a París 1917 Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la Universitat de Salamanca 1918 i Sevilla 1919 Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa

Doctor en ciències 1846 i en farmàcia 1846 Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Industrial, que fundà 1850 i de la qual fou director Gràcies a les seves observacions meteorològiques realitzades durant una quarantena d’anys, hom coneix les variacions del clima de Barcelona des del començament del s XX Introduí la cristallografia geomètrica als Països Catalans Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona És considerat un dels científics catalans més notables del vuit-cents