Resultats de la cerca
Es mostren 964 resultats
Juan Ramón Jiménez
Literatura
Poeta líric andalús.
Entrà a la Universitat de Sevilla, però la deixà i es dedicà a escriure Agregat cultural de la República Espanyola a Washington, des de la fi de la Guerra Civil de 1936-39 residí a l’exili Un dels màxims exponents del Modernisme castellà, influí profundament les joves generacions de poetes Amb Diario de un poeta recién casado 1917 inaugurà un nou estil, en què, mantenint la condensació poètica ja iniciada, s’enfondeix en riques metàfores a la recerca de la bellesa absoluta A més de Platero y yo 1953, cal citar Arias tristes 1903, La estación total 1946 i Animal de fondo 1949 El…
Enric Bruguera i Payà
Periodisme
Periodista.
Inicià la trajectòria professional al diari Avui , on s’incorporà l’any 1979, en el qual treballà fins a mitjan dècada dels anys noranta i posteriorment hi seguí collaborant, al mateix temps que ho feia per a altres mitjans, entre els quals cal citar Televisió de Catalunya , Televisión Española i El Periódico Fou un dels introductors del periodisme digital a Catalunya, i des de l’any 1997, collaborà com a docent a la Universitat Oberta de Catalunya en la formació de professionals en aquest camp i en el disseny de continguts miltimèdia Collaborador de La Vanguardia des del 2007…
Edward Miller
Música
Flautista, organista i compositor anglès.
Estudià música amb Charles Burney Gràcies a la recomanació de James Nares, el 1756 ocupà la plaça d’organista a Doncaster, on conegué el compositor FW Herschel, més tard astrònom del rei Jordi III, i hi establí una sòlida amistat Miller exercí un paper molt important en la vida musical de la regió de Doncaster Entre les nombroses activitats que dugué a terme destaca la direcció del Festival de Sheffield el 1778 Compongué obres per a la litúrgia anglicana, com The Psalms of David i David’s Harp , i també obres instrumentals, com els solos per a flauta, opus 1, i les sis sonates, opus 2 Cal…
qüestionari
Psicologia
Sociologia
Sèrie de preguntes, generalment escrites, a les quals el subjecte ha de respondre o bé contestar únicament sí o no, o bé escollint d’entre un grup aquella resposta que creu més convenient.
Les preguntes fan referència a les opinions, gusts, intencions, sentiments, hàbits, pràctiques, etc, del subjecte, amb la qual cosa hom obté dades sobre alguns trets de la personalitat En alguns qüestionaris tenen importància també les preguntes i respostes objectives sobre l’edat, el sexe, la professió, etc Aquest mètode, que ha estat molt criticat, ofereix en realitat excellents característiques metrològiques i alguns qüestionaris moderns tenen una validesa comparable a la dels tests intellectuals test Permeten de fer enquestes enquesta, sondeigs d’opinió i serveixen d’orientació…
New York Stock Exchange
Economia
Borsa de Nova York, fundada l’any 1792.
Hom la coneix també per Wall Street , pel fet d’estar installada en aquest carrer, al número onze del qual té la seu des del 1903 S'organitza des del 1817 en forma d’associació privada, però reglamentada i controlada pel Federal Reserve Board El seu índex borsari més conegut és el Dow Jones, i és una de les primeres borses del món Tant els períodes de prosperitat com els de depressió mundials han tingut en aquest mercat un efecte propagador, entre els quals cal citar el crac de l’any 1929, amb la caiguda en picat del valor dels títols que provocà la venda massiva de les accions …
enstatita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi, MgSiO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens Els cristalls ben formats són rars normalment es presenta en grans de forma irregular o en masses exfoliables Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,9, és de color blanc o verd clar, i el seu esclat és com el del vidre L’enstatita, juntament amb la hiperstena, forma una sèrie contínua, de la qual aquests dos minerals són els termes extrems Escalfant l’enstatita per damunt dels 1 050°C es transforma en protoenstatita Es presenta en les roques bàsiques i ultrabàsiques amb poca quantitat de calci Com a exemple hom…
Johann Karl Friedrich Rosenkranz
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble de Hegel, fou professor a Halle 1831-33 i Königsberg 1833-79 Intentà de superar el dualisme del temporal i l’intemporal mostrant el que hi ha d’intemporal en el temporal i viceversa Dividí la ciència de les idees lògiques en metafísica que abraça l’ontologia i l’etiologia, lògica que estudia la relació entre l’ésser i el pensar i ideologia que tracta del mètode S'ocupà també de qüestions teològiques i estètiques Entre les seves nombroses obres, cal citar Asthetische und poetische Mitteilungen ‘Comunicacions estètiques i poètiques’, 1827, Encyklopädie der theologischen…
István Eörsi
Teatre
Poeta, autor teatral, narrador i assagista hongarès.
Traductor de Shakespeare, Shelley, Puškin, Goethe, Heine, Majakovskij, Brecht, García Lorca i Lukács Empresonat al desembre del 1956 per la seva participació en la revolució hongaresa, fou amnistiat el 1960 Dramaturg al teatre de Kaposvár del 1977-82, perdé el dret d’exercir la seva professió com a represàlia per haver lluitat en una associació pels drets ciutadans El 1984, s’estrenà L’interrogatori 1965 a la Schaubühne Berlín sota la direcció de GTabori De la seva producció teatral, premiada el 1983 per la Fundació d’Autors de Frankfurt, cal citar La ciutat salvada 1964, Llosa…
Benet Altet i Ruate
Literatura catalana
Poeta.
Deixeble d’Aparisi i Guijarro, s’especialitzà en els poemes de versos monosillàbics, entre els quals cal citar Déu i lo món 1854, corregit i augmentat el 1858 D’ideologia conservadora, es mantingué al marge de la societat Lo Rat Penat, que ell considerà massa avançada, i, atret per la temàtica històrica i religiosa, freqüentà diversos certàmens literaris, i guanyà dues vegades l’organitzat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1855, amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer, amb un poema èpic titulat Sen Vicent i el 1867, amb un de dedicat A…
,
Escola Catalana d’Art Dramàtic
Aula de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic
© Fototeca.cat
Teatre
Escola fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1913, com una secció del Conservatori del Liceu, del qual s’independitzà al cap d’un any.
Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina