Resultats de la cerca

Hi ha dubtes sobre el seu segon cognom, que per a alguns fou Arça Entrà a l’orde mercedari el 1636 Estudià a Salamanca i fou professor de filosofia a la Universitat de València Fou provincial de l’orde 1659 i general 1664 El 1672 fou nomenat bisbe d’Empúries de Sardenya, diòcesi de la qual no prengué possessió perquè el 1673 fou destinat a Sogorb, d’on passà a Tarragona el 1680 Celebrà concilis provincials a Tarragona el 1685 i el 1691 Reedificà el convent del seu orde i el 1691 estengué la festa de Santa Tecla a tota la província eclesiàstica

Els primers membres de la família que habitaren aquesta fortalesa són Pere de Vilamajor i el seu fill Guillem, casat amb Elissendis el 1239 va succeir-los Simó de Vilamajor casat amb Sança La família perdurà en el casal i malgrat l’entrada d’algun pubill el cognom es conservà A partir del principi del segle XV els Vilamajor actuaren més com a pagesos rics que com a senyors o cavallers Les ruïnes de l’edifici antic es troben al puig que hi ha sobre el mas actual, refet amb les pedres de l’antic casal

Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya 1347 Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica Es distingí a la guerra de Castella, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea 1376 Fou governador d’Oriola Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma 1380 Casat amb Elvira de Centelles, deixà sis fills

Exercí professionalment com a moblista i decorador, i prosseguí els tallers d’ebenisteria del seu pare Pere Reig i Fiol Obrí botigues en llocs cèntrics on, al costat dels mobles, habilità espais per al teatre de titelles i, successivament, com a galeria d’art Galeries Reig i per a la subhasta de llibres Fou vicepresident del FAD 1907 i de la comissió organitzadora de l’Exposició Internacional del Moble 1923 Entusiasta de l’escena, escriví l’assaig dramàtic Contrast , i fou promotor de la temporada de Teatre Líric Català 1922 Alguns autors consideren erròniament que el seu segon cognom…

Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall vist de cara…

Vida i obra Identificable amb algun dels diferents Jaume del llinatge Escrivà El Cançoner Vega-Aguiló li atribueix una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, tot i que actualment no són considerades com a obres seves Dues composicions d’atribució són incloses al Cançoner de Saragossa , En be fort punt suy entrat en la setla i Pusque demandat m’avets , una cobla esparsa de tema amorós i una poesia d’aparent intenció didàctica però d’un doble sentit eròtic, on s’ensenya a una dama la manera d’escriure i juga jocosament amb el seu cognom Bibliografia Baselga y Ramírez…

Des dels seus primers anys estigué vinculat al món de la cançó, i fou un error d’impremta en la publicació de la primera cançó que escriví, Marie from Sunny Italy 1907, amb música de M Nicholson, el que provocà la transformació del seu cognom de Baline a Berlin Compongué la banda sonora d’alguns dels films musicals més populars de Hollywood, com ara Top Hat M Sandrich 1935 o White Christmas M Curtiz 1954 Les seves partitures foren popularitzades per actors com Bing Crosby, Fred Astaire i Ginger Rogers, i algunes de les seves cançons el convertiren en un dels compositors americans…

Fundada pels socis Georg Friedrich Grotrian Brunsvic, Saxònia 1803-1860 i CF Theodor Steinweg Seesen, Saxònia 1825-Brunsvic 1889, fill del fundador de la casa Steinway, conservà tant el taller com el cognom original de la família i s’establí a Brunsvic el 1858 Quan el 1865 Steinweg emigrà a Amèrica per continuar-hi el negoci del seu pare, l’empresa alemanya quedà en mans de Wilhelm Grotrian, fill de Georg Friedrich, però no adoptà el nom definitiu fins cap al 1920 Les seves aportacions en la construcció de la taula harmònica són la causa de la lloada calidesa del so dels…

El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el…

Fill de Jaume Callís i de la seva primera dona, Clara Cuspineda morta entre el 1404 i el 1405 Emancipat pel seu pare, amb el permís del Rei Martí I l’Humà quan tenia menys de set anys, disposà d’una de les millors biblioteques del seu temps 147 volums, majoritàriament de dret, però també de teologia i de literatura antiga, que en el seu temps anava penetrant a Catalunya des d’Itàlia  Domiciliat a Vic, és probable que sempre fos considerat més pel seu cognom que per la seva pròpia vàlua Abandonat per la seva muller, Leonor, abans de consumar el matrimoni, no va tenir fills