Resultats de la cerca

Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale 1807 el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina Repetí l’èxit amb Fernand Cortez 1809, però no amb Olympia 1819, i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera Procurà de germanitzar el seu estil amb Agnese di Hohenstaufen , 1829 però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà els darrers anys restà sord

Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal

Les seves investigacions es focalitzaren en les relacions de gènere a la prehistòria, concretament, en el període de l’edat del bronze A aquest tema consagrà treballs com Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria 2002 i La cotidianidad en la prehistoria la vida y su sostenimiento 2007 Concebé els projectes arqueològics a Son Fornés i Son Ferragut Mallorca Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, on des del 1987 impartia l’assignatura d’arqueologia de les dones Militant activa del moviment feminista, prengué part en la fundació i direcció del Partit Feminista i donà…

Començà la seva carrera artística construint guitarres a la seva ciutat natal i el 1740 es traslladà a Madrid, on es consagrà com a lutier i romangué fins a la seva mort Fou nomenat violer reial de la cort de Felip V, fet que li permeté conèixer i reparar violins construïts per grans mestres italians com A Stradivari, A Guarneri i N Amati Utilitzant fustes de qualitat i vernís vermell fosc o groc transparent d’excepcional textura, fabricava uns violins molt ben acabats, a l’estil cremonès i amb una sonoritat potent i avellutada El Museu de la Música de Barcelona en conserva un…

El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical 1017, i restà com a parròquia rural L’església, refeta als s XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps s IX-X Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn o deSant Martí de…

Estudià medicina, però es dedicà al cant en la corda de baríton i feu gires operístiques per Itàlia i França entre el 1846 i el 1855 Retirat d’aquesta activitat, es consagrà a l’edició i la crítica musicals i a escriure textos d’òpera De la vuitantena de llibrets que escriví destaquen I promessi sposi 1869, d’Errico Petrella, I lituani 1874, d’Amilcare Ponchielli, Francesca da Rimini 1878, d’Antonio Cagnoni, i Edmea 1886, d’Alfredo Catalani Revisà, a més, el text de Francesco Maria Piave de La forza del destino en la versió que Giuseppe Verdi estrenà el 1862 El 1858 publicà unes…

Estudià violí i piano, i posteriorment musicologia a la Universitat de Londres, on es doctorà el 1947 Fou professor a les universitats de Durham 1947-68 i d’Exeter 1968-71 Un cop abandonat aquest darrer càrrec, es consagrà a la composició El seu llibre The Invention and Composition of Music , dedicat a l’aprenentatge de la composició, destaca per l’estil exuberant i la llibertat davant les directrius acadèmiques Aportà els primers estudis substancials sobre el concerto barroc i la biografia de WA Mozart dins l’àmbit de la llengua anglesa Entre les seves composicions hi ha opéras-…

Corredor de mig fons, s’inicià a la secció d’atletisme del Real Club Esportiu Espanyol de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en pista coberta en la prova de 1500 m llisos 1970 Al Centre Gimnàstic Barcelonès es consagrà com a tècnic de prestigi Fou fundador soci número 1, director tècnic, entrenador i vicepresident del club L’Hospitalet Atletisme, i professor i tècnic esportiu de l’Escola Catalana d’Entrenadors d’Atletisme i de la Real Federación Española de Atletismo S’encarregà de la direcció tècnica dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Durant la seva trajectòria…

Fou catedràtic de retòrica, de filosofia, de teologia i de llengua hebrea a l’Estudi General Lullià de Mallorca, i es distingí pels seus coneixements matemàtics i astronòmics Austriacista, publicà Real retrato del austríaco monarca y rey legítimo de las Españas D Carlos III propuesto al Balear cariño 1706 i Pindáricas flores que a la Reina de ellas la Virgen Santísima del Rosario y a la flor del imperio Carlos III legítimo rey y monarca de las Españas consagra un Balear ingenio Deixà manuscrites unes Correcciones y enmiendas a la historia de Mallorca de Don Vicente Mut , que forma part de les…

Inicià la seva tasca novellística amb Contubernio catro de Tomé S 1978 i Come e bebe que o barco é do amo 1978, però fou a partir de Breixo 1981, Memoria de Noa 1982 i, sobretot, de Xa vai o Griffon no vento 1984, Premio Nacional de Literatura 1986 que es consagrà com una de les figures més destacades de la narrativa gallega Posteriorment, publicà, entre d’altres, Los otros días 1991, premi Nadal, en castellà, Sempre me matan 1995, O fácil que é matar 1998, Azul cobalto 2001, Memoria dun soldado 2002 i Romasanta Memoria incerta do home lobo 2004 i els contes A casa de adara 1996…