Resultats de la cerca
Es mostren 2642 resultats
Sant Bartomeu de Mont-ras
Església de Sant Bartomeu de Mont-Ras, al municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situada al NE del poble, al límit amb el terme de l’Ametlla del Vallès, al vessant meridional del puig Graciós.
Al seu voltant ha estat construïda una urbanització És esmentada ja el 1123 havia depès de Sant Pau de Montmany, però el 1135 formava part del feu, després baronia, de Montbui
Guadassuar
Monument als llauradors de Guadassuar
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta situat a la plana al·luvial a banda i banda del riu Magre, entre l’Alcúdia i Algemesí, i estès cap a ponent fins a les serres que separen la Ribera de la Canal de Navarrés, prop de Tous (alt de Pollet, 320 m alt.).
El sector pla és regat per la séquia reial del Xúquer i per séquies derivades del riu Verd el regadiu ocupa 2074 ha 1291 de les quals depenen de la séquia reial del Xúquer i 666 de pous amb motor i és destinat a tarongers i hortalisses La pineda 40 ha i els pasturatges 418 ha retrocedeixen davant l’horta Hi té importància la ramaderia bovina Hi ha magatzems de preparació de fruita El 40% de la població activa treballa en l’agricultura La població tingué un fort creixement fins el 1960, per després créixer més lentament La vila 5749 h agl 2006, guadassuarencs o vorassuarencs 24 m alt és a la…
la Guixa
Poble
Poble del municipi de Vic (Osona), antic cap del de Sentfores (unit a Vic el 1940), situat al peu de la carretera de Vic a Súria.
Es formà al s XVIII i adquirí prou importància perquè hi fos traslladada l’antiga parroquialitat de Sant Martí de Sentfores L’església fou construïda entre l’any 1865 i el 1878
Librilla
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu Guadalentín, al SW de la ciutat de Múrcia.
Hi ha agricultura i indústria conservera Els monuments més destacables , situats al centre urbà, són el casal dels Camachos, del s XVI, i l’església de San Bartolomé, construïda al s XVII
devesa de Campoamor
Devesa del municipi de Torrevella (Baix Segura) situada al sud de la vila, a la costa, a la vall baixa del riu Nacimiento.
Havia pertangut al poeta Ramón de Campoamor, que la rebé d’Isabel II Entre el cap Roig i la punta de la Foradada ha estat construïda una important urbanització sobre la platja
Hans Schoch
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Treballà en un dels edificis més atractius del Renaixement alemany, el castell de Heidelberg acabà la part ja construïda i el completà aixecant l’ala Friedrichsbau, 1601-17, i també a Estrasburg
Pujolriu
Masia
Masia del municipi de la Vall d’En Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Joanetes.
És esmentada el 1390 amb el nom de Puig-alreu El casal actual fou bastit el 1719 per Cristòfol Pujolreu i ampliat el 1823 la capella de Sant Jaume fou construïda el 1816
Čirčiq
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Taixkent, a l’Uzbekistan.
Situada a la vall del riu Čirčiq, afluent del Syrdarja, té indústria electroquímica, maquinària agrícola, indústria química i materials per a la construcció Sorgí el 1935, en ésser construïda la central hidroelèctrica al riu Čirčiq
el Solà de Sant Esteve
Masia
Antiga masia del terme de Santa Maria d’Oló (Bages), de la parròquia de Sant Joan d’Oló, a l’extrem meridional del terme.
Amb ferms arcs gòtics, fou durant segles una quadra amb autonomia civil És coneguda des del 1270 la capella de Sant Esteve fou construïda el 1682, dalt un turonet proper al mas No té culte
bergamasca
Música
Dansa italiana originària de la regió de Bèrgam, vigent al s XVII.
Com a composició instrumental ha estat construïda sovint sobre un baix obstinat, igual que la passacaglia i la xacona Al s XIX reberen aquest nom composicions de compàs 6/8 i ritme viu, semblants a la tarantella