Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc de Malencosa Abans del 1154 tenia categoria de parròquia, que perdé posteriorment Estigué sota el domini dels senyors de Castellar després passà al monestir de Sant Benet de Bages El lloc de Malencosa és documentat des del 1051, i l’església apareix citada el 1053 Al seu entorn es formà una sagrera que es documenta el 1201 L’església era domini dels senyors de Castellar un d’ells, Sendred Company, el 1078 donà al monestir de Sant Benet de Bages l’església de Santa Maria de Malencosa És possible que aquesta donació no comprengués l’…

Estudià filologia catalana i fou professor de català a Sant Feliu de Llobregat, on tingué un paper cabdal en la formació de docents de la llengua Participa en la vida cultural i en els moviments veïnals de la seva ciutat, tasca que ha continuat després de restar cec i sord, a l’inici de la dècada de 1990, discapacitat que l’ha portat també a participar en activitats d’entitats com l’ONCE o l’Associació Catalana per a la Integració del Cec ACIC Vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de les seves llistes a Sant Feliu de Llobregat en les eleccions municipals del 2007 Com a…

Relació de guardonats 1969 Jordi Rubió i Balaguer 1970 Joan Oliver 1971 Francesc de B Moll 1972 Salvador Espriu 1973 JV Foix 1974 Manuel Sanchís i Guarner 1975 Joan Fuster 1976 Pau Vila 1977 Miquel Tarradell 1978 Vicent Andrés i Estellés 1979 Manuel de Pedrolo 1980 Mercè Rodoreda 1981 Josep Maria de Casacuberta 1982 Josep Maria Llompart 1983 Ramon Aramon i Serra 1984 Joan Coromines 1985 Marià Manent 1986 Pere Calders 1987 Enric Valor 1988 Xavier Benguerel 1989 Marià Villangómez 1990 Miquel Batllori 1991 Miquel Martí i Pol 1992 Joan Triadú 1993 Tomàs Garcés 1994 Jordi Sarsanedas…

Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves perspectives als…

Consisteix en 53 volums en quart, que apleguen aproximadament 200000 documents o fragments de documents transcrits a mà per Alart i procedents principalment dels arxius dels antics comtats de Rosselló i Cerdanya A més d’algunes edicions molt parcials, però molt valuoses respecte al volum immens de documentació recollida Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et propriétés communales de Roussillon et Cerdagne XI-1660 1878 Cartulaire roussillonnais 1880, un bon nombre dels documents transcrits en el Cartulari foren aprofitats per Alart a l’hora d’endegar diversos estudis…

Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…

Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…

Llicenciat en dret 1932, milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC Durant la Guerra Civil de 1936-39 lluità als fronts de Madrid i d’Aragó Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista Fou redactor en la revista Full Català , precedent de Quaderns de l’Exili , de la qual fou fundador 1943-47 i editor, juntament amb F de Pol, R Galí, A Artís-Gener, P Calders, V Riera Llorca i JM Ametlla Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida , Canigó , La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres 1947 El 1948 tornà a Catalunya i s’…

El lloc de Vilanova era situat al pla de Corts, i actualment ha desaparegut totalment, encara que l’any 1860 el topònim designava una simple casa Les primeres notícies del lloc de Vilanova daten d’abans de l’any 1070, en què en la convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau sobre l’establiment del castell de Peramea, s’hi inclou el delme dels homes de Vilanova El 1121, el lloc de Vilanova apareix com a límit del castell de Peramea L’any 1137, els comtes Artau III i Agnès restitueixen al monestir de Gerri la parròquia de Peramea, amb les seves viles, entre les quals hi ha Vilanova Aquesta…

Monjo de Montserrat 1944 i prevere 1952, se secularitzà el 1986 Estudià filologia romànica a la Universitat de Munic 1953-54 i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1973 i s’hi doctorà 1989 Fou professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l’Abadia 1954-61 i director literari de l’edició de La Bíblia de Montserrat 1957-70, dins la qual traduí diversos llibres bíblics Professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials 1976-95 i de la Universitat Autònoma de Barcelona 1984-85, fou assessor lingüístic del Grup Enciclopèdia Catalana 1986-…