Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
chinook
Meteorologia
Vent càlid i sec del SW que davalla pels vessants orientals de les muntanyes Rocalloses a Alberta, Saskatchewan occidental i Montana.
Micenes

Micenes La Porta dels Lleons
Ciutat
Ciutat antiga de Grècia, situada a la regió de l’Argòlida, al Peloponès.
És situada a l’encreuament de dues muntanyes que dominen la vall suau de l’Ínac, tancada, a l’W, per l’acròpolis d’Argos i la cadena de cims que amaguen la badia de Nàuplia És famosa per les gestes —àmpliament celebrades en la literatura— dels membres del casal reial dels Atrides, un dels quals, Agamèmnon, participà en el setge i saqueig de Troia com a rei i senyor dels capitosts grecs Existent ja des del 2000 aC, fou la ciutat més important de la Grècia continental entre el 1600 i el 1200 aC, moment en el qual, a conseqüència de les invasions dòriques segons uns estudiosos, o d’esdeveniments…
serra del Catllaràs

Vista parcial de la serra de Catllaràs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, a la cara septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà.
Recolza, juntament amb la serra de Falgars , al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i…
atol

Perfil esquemàtic parcial d’un atol
© fototeca.cat
Geomorfologia
Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell al voltant d’una llacuna central d’aigua salada, anomenada lagoon
.
Els atols, circumscrits quasi exclusivament als oceans Pacífic i Índic, són de dimensions variables en alguns casos, el diàmetre del lagoon depassa els 60 km, i la seva profunditat oscilla entre els 100 i els 300 m El cinyell corallí, més o menys continu pot deixar alguns passos, anomenats canals de navegació , entre el lagoon i la mar oberta, és format per una plataforma d’esquelets de corall damunt la qual es desenvolupen petites colònies de corall viu l’abrasió hi origina acumulacions de sorres corallines que, compactades fins a formar gresos, arriben a constituir petites illes Les…
Tomba de la Mare de la Font (Cardona)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de la pedra amb la sepultura que hi ha estat excavada, d’extrems arrodonits, amb la capçalera lleugerament més ampla J Barberà Aquesta tomba es troba al paratge anomenat amb el mateix nom, on precisament hi ha una font molt coneguda per la majoria de cardonins L’enterrament es troba isolat en un bloc petri partit i decantat a causa del procés erosiu, al marge del pujolet allí existent Long 1°39’25” — Lat 41°55’00” S’hi arriba agafant la carretera que sortint de Cardona condueix al santuari del Miracle A uns 100 m hi ha un camí ben fresat que davalla vers l’esmentada…
Tombes de Cal Pallarès (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Vora uns 250 m del quilòmetre 18 de la carretera que uneix Manresa i Calaf N-141, a mà esquerra venint de la capital comarcal, al costat mateix d’una casa, hi ha un ferm bloc petit que presenta dos forats Es troba al punt on l’esmentada carretera fa una forta corba a partir de la qual davalla en direcció a la vall d’Aguilar Long 1°37’40” — Lat 41°45’55” Necròpoli Aquest conjunt, així com el del Grauet, fou recollit bibliogràficament en una simple nota per Josep M Claret, membre de la secció arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa Es tracta d’un…
son Torrella
Possessió del municipi d’Escorca (Mallorca), al fons de la coma de son Torrella, que des del Puig Major davalla vers Cúber.
Bini
Antiga possessió del municipi d’Escorca (Mallorca)), a la capçalera de la coma de Bini
, petita vall que davalla fins a cala Tuent.
coma Loforno
Coma de la vall de Boí (Alta Ribagorça), afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que davalla del pic de Comaloforno
.
vall de Cabó
vall de Cabó
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell, que davalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d’Organyà.
És separada, al nord, de les valls del riu Major i de la Guàrdia per les serres d’Ares 1 850 m alt i de Prada, que formen una cinglera d’uns 16 km de longitud, entre el prat d’Orient el punt més occidental de la vall i el Segre, i al sud, de les valls de Carreu, Rialb i Fontfreda per una alineació que uneix el cap del Boumort amb la muntanya de Santa Fe, damunt Organyà, i que té el punt culminant a la roca de Senyús 1 894 m És drenada per la riera , o riu , de Cabó , format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, el barranc de la Vall que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina