Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
Nicolau de Maraia
Arts decoratives
Vidrier, actiu a Catalunya.
Fou autor de quatre vidrieres — perdudes — per a la sala del Consell de Cent de Barcelona 1415 i havia treballat també a Santa Coloma de Queralt 1411 i a Cervera, on havia fet, entre altres obres, les vidrieres altes del presbiteri de l’església de Santa Maria 1412-14, conservades en part El 1426 encara treballava a Cervera
assegador de Llíria
Ramaderia
Carrerada que travessa el Camp de Túria pel centre i que prové del Sistema Ibèric.
Ruta tradicional dels ramats transhumants de les comarques veïnes de Sogorb-Requena, arriba fins a les marjals del Puig, Puçol, etc Horta
aparell de bricbarca
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de tres o més arbres que, exceptuant el de mitjana, són tots de tres peces, encreuats i amb cofes; el de mitjana és de dues peces, sense encreuar i sense cofa, però amb una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica i l’escandalosa.
Alberic de Besançon
Literatura
Poeta delfinès que, servint-se de les obres llatines de Julius Valderius (segle IV) i de l’arxiprest Leo (segle X), fou el primer a escriure en una llengua romànica sobre Alexandre el Gran.
Del seu poema només s’ha conservat un centenar d’octosíllabs monorims
Andrés de Segurola
Música
Cinematografia
Nom amb què és conegut el baix i actor Andreu Perelló de Segurola.
Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres…
,
Guy de Cherlieu
Música
Teòric musical i monjo cistercenc francès.
Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem Cisterciensis…
tuc de Mauberme
Cim
Cim dels Pirineus axials (2 880 m), a la carena entre la Vall d’Aran (Bagergue) i Coserans (Gascunya), entre el port d’Era Horqueta (2 406 m), al NW, i el d’Orets (2 533 m), al SE.
És drenat vers el SE per l’Unhòla, al sector lacustre dels estanys de Liat i de Montoliu
Ignasi de Loiola
Cristianisme
Nom amb què és conegut Íñigo López de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús (jesuïta).
Fins el 1517 seguí la cort de Ferran II, llavors regent de Castella, al servei del comptador major del rei, Velázquez de Cuéllar En 1517-21 serví el seu parent, el duc de Nájera, virrei de Navarra Ferit durant el setge de Pamplona pels francesos 1521, fou traslladat a Loiola, on la lectura de llibres espirituals l’emmenà a anar en pelegrinatge a Terra Santa i a fer vida penitent A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de…
Catherine de Vivonne
Història
Marquesa de Rambouillet, filla de Jean de Vivonne, ambaixador de França a Roma, i de Giulia Savelli.
Es casà el 1600 amb Charles d’Augennes, marquès de Rambouillet Fou cantada pels poetes, i tingué una influència considerable sobre la vida reial del seu temps a França, que exercí des del seu saló de l' Hôtel de Rambouillet
Leopoldo de Gregorio
Història
Política
Polític sicilià al servei de Carles III d’Espanya, marquès de Vallesantoro i de Squillace (1755).
D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica…